Una dona embarassada de la seva segona filla decideix, juntament amb el seu marit, tenir un part natural a casa. Amb el seu primer fill ja ho varen dur a terme i han decidit repetir l’experiència. En aquesta experiència el seu fill gran també participa.
Anàlisi de la forma
L’anunci s’inicia amb la presentació d’un seguit de diapositives amb imatges que enfoquen objetes concrets (una cometa, la casa, un globus..) que transmeten una sensació de tranquil·litat i benestar. A continuació, els protagonistes expliquen el procés que els ha apropat a prendre aquesta decisió. Aquestes darreres imatges et permeten observar quin tipus de família és, per tant t’apropen a un model de família determinat, amb uns valors i una forma de vida concreta.
Durant l’anunci es pot apreciar la claretat del sol alhora que es convinen imatges de l’interior (la propia llar del protagonistes) amb imatges d’exterior (els voltants de la casa, un passeig pare i fill), sembla un context proper a la natura. A més, de la claredat de les imatges podem destacar el predomini del color blanc de l’interior de la cambra principal, el dormitori de la parella. Fet que ens apropa a una sensació de puresa.
Les imatges estan recolzades per una música de fons molt tranquil·la que permet escoltar facilment les paraules dels personatges. Pel que fa a les paraules cal dir que sembla que haguin estat molt ben triades i que aportin la informació justa perquè d’aquesta manera ens poguem concentrar en les imatges.
Justificació
Crec que l’anunci pot obrir diferents debats. Per una banda, podem opinar sobre la nostra idea dels parts naturals i/o assistits a casa i, per altra banda, podem parlar sobre el que suposa utilitzar aquestes imatges per vendre uns matalassos.
Pel que fa al primer tema penso que és interessant que la dona i/o la parella pugui estar informada de les possibilitats d’assistència al part i dels riscs i els beneficis que comporta. El segon tema, potser bastant més polèmic, pot generar opinions diverses i oposades opinions. Tots som conscients dels pocs prejudicis que es tenen en publicitat per tal de satisfer els seus objectius, per la qual cosa juga amb el tema dels sentiments és un recurs molt atractiu per al publicista i fins i tot pel propi receptor.
Des del meu punt de vista, crec que l’important ser conscients del pes de la publicitat, aixó significat ser persones crítiques que saben apreciar les sensacions agradables que transmeten aquestes imatges alhora que poden arribar a “jutjar” la ideonitat del seu ús. I com a futura mestra crec que aquesta és la idea que hem de transmetre als infants.
El dijous, a més de destacar la gran tempesta que va deixar ben xop a gairebé tota la classe, destaquem el treball d’anàlisi d’un anunci per treballar el tema de la informació digital. L’anunci que varem treballar va ser un de Galerias, per tant entenem que és un anunci antic però tot i això ens va ser molt útil per analitzar diferents elements importants a tenir en compte quan analitzem de forma crítica les imatges que diàriament ens bombardegen i amb les quals hem aprés ha conviure, em refereixo als anuncis.
Aquesta era la segona vegada que analitzaven anuncis a la universitat, ja que la setmana anterior a la classe de Gestió de la informació i TIC varem desenvolupar un exercici molt similar, per la qual cosa crec que varem mostrar-nos força observadors i participatius.
D’aquest anunci varem destacar la lluminositat en tons groguencs de l’interior de l’escola i la llum blanca de l’exterior, la música, un vals “accelerat” que acompanyava els bellugadissos moviments dels nens/es, la càmera que feia servir moviments lents a l’inici fins arribar a moviments en temps real a mida que transcorria l’anunci i el missatge, a banda de voler anunciar la resistència de la seva roba/ material es podia percebre un cert caos en el context escolar marcat per una manca de disciplina i autoritat,un mestre poc valorat... emmarcat en una escola tradicional on els nens/es només pensen en el moment de sortir.
El que ens ha de quedar clar, i així ho varem treballar també amb la conferència del professor Guillermo Orozco, es que els agents educatius del segle XXI no només són la família i l’escola sinó que els mitjans de comunicació també formen part d’aquest procés d’aprenentatge de la població i que per aquest motiu no poden descuidar-se de la seva responsabilitat.
25.10.09
Per seguir treballant el tema de la imatge digital se’ns va proposar treballar de forma individual l’anunci d’un cotxe que actualment podem veure per la televisió.
Seguint amb l’esquema utilitzat en l’anunci de Galerias, destaquem una música fàcil de recordar i que tothom en algun moment pot cantar, una lluminositat clara que combina imatges d’interior i d’exterior, la càmera que utilitza imatges en temps real que no destaquen per un colorit gaire viu fins que apareix el cotxe de color vermell que desprèn una brillantor que no passa desapercebuda. També cal dir que el suport oral i l’audiovisual es complementen ja que al llarg del visionat es pot escolar un narrador que proporciona aclariments sobre la història.
Finalment, podem parlar sobre el missatge que ens transmet aquest anunci. Si ens fixem es pot apreciar com els protagonistes són una família convencional composta per quatre membres (pare, mare, fill i filla), que viuen en una casa gran i molt endreçada, que el pare li agrada tocar el violí al menjador, que els agrada el contacte amb la natura i sortir a passejar a tots quatre. Per tant, estan venen uns valors familiars tradicionals que agraden a un determinat sector de la població i a més afegeixen un element animat, el monstre, que crida l’atenció dels menuts.
Tot i que el meu esquema ha estat molt breu, m’agradaria reflexionar sobre el paper del mestre en el tractament de les imatges a l’escola. Tornant a destacar les paraules del professor Guillermo Orozco, és important ser conscient de la complexitat que comporta viure en un món on la imatge és una gran protagonistade les nostres vides i que sovint es pensa que veure és una tasca molt senzilla i per aquesta raó no és valora la necessitat “d’aprendre a mirar.”
Aquesta setmana destaquem dues activitats de COED. El dimarts, el dia que per nosaltres comença la setmana ja que els dilluns d’aquest primer quadrimestre no tenim classe, varem presentar els nostres treballs d’aprofundiment en el tema de la descripció.
Tot i que fins que l’Imma no va donar el senyal d’inici de la sessió ningú es va mostrar força valent per penjar la seva fotografia a les parets de l’aula, un cop trencada aquesta barrera de la prudència tothom es va mostrar molt animat en penjar la “seva obra” i poder entrar en contacte amb la resta.
El primer contacte amb les fotografies va ser força impactant, desde el meu punt de vista, ja que es podia veure com cadascun dels treballs desprenia un aire molt personal. D’aquesta manera es va poder apreciar tant la inspiració personal de “l’artista” com les afinitats que s’han creat en poc més d’un mes en el nostre grup de classe.
Penso que ha estat una activitat que ha permès treballar la descripció des d’una vessant molt creativa, no només calia revisar la teoria sinó que calia fer un esforç d’observació i d’aproximació cap als teus companys per tal que l’exercici no és quedes amb la part més superficial del físic. No obstant, considero que aquesta activitat potser l’hem dut a terme massa aviat, amb això vull dir que, ens coneixem poc i per aquest motiu les descripcions que la gent ha realitzat en certa manera s’assemblen, en totes es destaquen virtuts molt semblants com l’agria, la simpatia, el companyerisme... i el somriure, un dels elements més destacats durant la tarda.
A continuació, es pot veure una breu presentació amb power point on es mostren algunes de les possibilitats que ofereix aquest programa i que ajuden a emfatitzar el contingut treballat.
En aquest exemple he fet servir la lletra negreta, la lletra en colors i he combinat diferents formes de presentació del text,...
El tema escollit, el paisatge, no respon a cap exigència de l'assignatura, només he volgut posar-me en la pell de com fer servir aquest programa per explicar un possible contingut treballat a l'etapa de primària.
Per penjar el document he fet servir directament el Slideboom, ja que després de la sessió d'aquesta tarda m'he adonat que aquest programa permetia dipositar el powerpoint sense problemes a l'hora de reproduir els efectes.
Parlant amb alguns companys m'han comentat que ells anteriorment havien fet servir l'Slideshare, no obstant, aquest programa no facilita la reproducció dels efectes.
Tots entrem a l’auditori, seiem a una cadira qualsevol, mirem a les persones que ens envolten i comentem que ens sembla l’horari fins que té lloc la presentació de benvinguda. Més tard ens dirigim a classe, a les cadires del costat veiem cares noves que en la xerrada anterior havíem passat desapercebudes. Els dies que segueixen l’acte de presentació serveixen per familiaritzar-te amb les cares i aprofundir en les converses espontànies que sorgeixen al bar, a la classe o de camí a l’autobús.
Així va començar tot ara ja fa més d’un mes. No recordo però el primer cop que vaig parlar amb el Jordi, un noi no gaire alt, de cabell curt i castany al qual li agrada deixar-se la barba de tres o quatre dies. Recordo però que l’expressió de la seva cara hem va despertar simpatia i proximitat. Així, de mica en mica, va coincidir que seiem entre el mateix grup de persones alhora que coincidíem en grups de treballs per elaborar tasques de classe.
No deu ser casualitat que amb les persones que treballes sorgeixen petits vincles a partir dels quals es crea un ambient agradable de treball. El Jordi mostra amb facilitat les seves aficions i d’aquesta manera et permet conèixer millor les seves prioritats. Li agrada la seva tasca com a coordinador d’un esplai, realitzar excursions per la muntanya i poder viure al camp el triomf del seu equip de futbol preferit: el Barça.
Tot i que el Jordi, anys enrere, va escollir un altre àmbit professional, considero que al món educatiu ha trobat la seva veritable vocació. Les poques setmanes que l’he pogut observar m’han servit per adonar-me que és proper a les persones, que pot parlar i expressar sentiments en públic sense sentir por escènica i a més, ofereix la seva ajuda sempre que pot. Els colors blaugrana identifiquen una persona que gaudeix de la música, de les bones pel·lícules de cinema i que es mostra proper a les noves tecnologies.
Les classes de COED avancen hi ja aprofundim més en matèria. Aquests darrers dies hem treballat a partir de textos de diferents autors: la competència lingüística, les quatre habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar i escoltar) i les característiques del text/discurs. Sobre aquest últim punt cal destacar la nostra participació en la construcció dels apunts, ja que nosaltres a més d’aportar comentaris varen ser els protagonistes de la lectura del text que ens servia de referència.
Destaco molt positivament la oportunitat d’aprofitar les classes teòriques per aprofundir en la matèria, no obstant, les classes teòriques sovint resulten més feixugues i per aquesta raó es fa imprescindible que nosaltres ens hi sentim implicats per tal de mantenir la concentració en la classe.
Aquesta setmana també ha estat influenciada per les notes de la prova de català. Tot i que desde la facultat s’esperaven resultats molt baixos, personalment crec que la sorpresa no ha estat agradable i que ara cal posar remei a uns resultats que diuen molt de la nostra estada a l’escola de secundària
Aquesta setmana al seminari cal destacar dues activitats, en primer lloc l’activitat dels records de l’escola de primària i, en segon lloc les entrevistes personals: Respecte a l’activitat de records de l’escola cal fer ressò en la quantitat d’aportacions diferents i interessants que es varen produir arrel de les nostres vivències personals. Va ser entretingut escoltar-nos, comentar i valorar les nostres experiències. Es curiós veure com cadascú de nosaltres aportava dades noves i sovint força distants les unes de les altres. Personalment, considero molt positiu el fet de pertànyer a diferents generacions ja que aquest fet permet que es pugui treure profit de la diversitat temporal i a més, el fet de que cap company hagués coincidit en la mateixa escola va originar noves dades.
De les aportacions dels meus companys destacaria la del Dani, crec que l’esperit de la seva escola segueix present en l’actualitat amb la possibilitat de valorar com a adult i futur mestre tots aquells elements que varen contribuir en la seva formació i el seu desenvolupament com a persona. Tampoc m’oblidaré de l’aportació de la Laia, com a experiència contraria a la del Dani, ja que la seva va destacar per ser molt propera a una disciplina massa rígida.
Finalment, m’agradaria comentar l’espai de les entrevistes personals com un espai en el qual pots sentir el tracte proper de la facultat (representat per un/a mestre). Suposo que jo valoro més positivament aquesta oportunitat pel fet d’haver cursat uns altres estudis on aquest estil més proper (espais reduïts de seminaris, desglossament del grup classe en totes les assignatures i tutories individuals) no estava present.
Ja fa un mes aproximadament que las classes han començat, per la qual cosa ens hem pogut fer una idea del contingut que treballarem en les diferents matèries i de la metodologia que cada mestre prefereix utilitzar.Del conjunt de classes diferents que tenim al llarg de la setmana cal destacar l’espai de seminari. El seminari segons el meu punt de vista és l’espai de la setmana que et permet para a reflexionar sobre la trajectòria que has començat a viure i que has escollit pels teus propers quatre anys d’una forma còmoda ja que els grups són molt reduïts.
Al seminari es proposen activitats acadèmiques (lectura en veu alta, recerca de noticies de premsa relacionades amb l’actualitat educativa,...) que són d’utilitat pel teu desenvolupament professional com a futur mestre, per la qual cosa, perceps el profit que t’aporten. Jo la setmana passada vaig iniciar l’activitat de lectura en veu alta i considero que va ser una experiència satisfactòria i profitosa. També aquesta setmana hem iniciat l’activitat de la recerca de noticies on s’ha pogut comprovar la quantitat de noticies que apareixen al llarg d’una setmana relacionades amb el nostre futur camp professional.
Tinc curiositat per veure com evolucionarà aquest espai acadèmic i de poder percebre la meva pròpia millora i la dels meus companys de grup respecte als aspectes que hem començat a treballar.
He seleccionat un fragment del conte de la Blancaneu per treballar amb l'Audacity. En el fragment en concret es poden reconèixer les veus de la Reina, del Mirall i del narrador. Per diferenciar els tres personatges he fet servir diferents tons i velocitats de veu.
Per registrar la veu vaig fer servir una gravadora i a continuació, vaig digitalitzar la informació. Un cop a l'ordinador vaig treballar amb el goear per poder conduir l'enregistrament al meu bloc personal.
L’inici d’un nou curs suposa molts canvis, especialment si ens referim al primer curs d’una carrera universitària. Suposa un nou ritme d’estudis amb mestres nous, instal·lacions noves, noves formes d’organització i una llarga llista de novetats. No obstant, hi ha una novetat que és important destacar: la formació de grups de treballs, de companys de classe i possiblement futurs amics. Per aquest motiu considero que les dinàmiques que tindran lloc els primers mesos de classe facilitaran l’establiment de grups de persones amb les quals t’identifiques i et complementes tant de manera personal com a nivell acadèmic.
En una de les primeres sessions de COED varem practicar la descripció, la manera de plantejar el tema va ser molt interessant ja que ens va permetre apropar-nos alguns dels nostres companys a la vegada que treballàvem contingut de l’assignatura, llàstima que no donés temps per poder llegir alguna descripció més.
D’aquesta assignatura també m’agradaria destacar la varietat de mètodes diferents que estem fen servir per treballar la matèria. A part de l’activitat del primer dia, també m’agradaria destacar la forma d’anar construint els nostres apunts. Personalment he trobat més profitosa la manera de combinar diferents metodologies (lectura individual i extracció d’idees principals amb posterior comentaria a classe i l’aportació d’apunts per part de la mestra), d’aquesta manera treballem diferents habilitats i les classes es fan més amenes.
A la imatge treballada a classe li he afegit un filtre, concretament un filtre artístic de "pintura al óleo". He fet servir aquest filtre per tal de distorsionar la meva imatge donant un aire més misteriós.
