La primera sessió de seminari d’aquesta setmana va començar amb la lectura en veu alta de la Vanessa amb un text de Jorge Bucay. La seva intervenció, una cop més, va donar lloc a la valoració de la lectura en veu alta destacant aspectes tan rellevants com la fonètica (en aquest cas es va destacar la pronunciació de les “g” i les “a” més properes a les castellanes), la entonació, el ritme i la postura corporal (bons en aquest cas). Arrel de la participació de la Vanessa tots vàrem reflexionar sobre la “por escènica”, el respecte de situar-nos davant d’iguals i coneguts perquè valorin la nostra feina. La conclusió va ser que la pràctica facilita el trencament d’aquesta barrera.
Seguidament vàrem comentar la conferència de l’Eulàlia Bosch, la primera de les activitats de la setmana extraordinària. Un cop comentada la decepció general ens vem endinsar en les diferents temàtiques, totes elles molt interessants per a nosaltres com a futurs mestres, que ens va oferir.
Alguns dels aspectes més destacats van ser la ciutat com a eix de la nostra formació, la pinzellada a les activitats del Pla Cerdà (uns dels punts més fluixos de la exposició), la metàfora dels rumiants (un exemple molt encertat), la mostra de diferents fotografies com a mostra del paper de les arts en educació i que servien com a reforçadors de les seves paraules, l’anècdota de l’acomodador de cinema (paral•lelisme amb la nostra futura tasca de mestres- acompanyants del nen/a)
La setmana continua i, per tant encara ens queda una segona sessió de seminari per comentar. La classe del dijous la podem estructurar en tres parts. La primera, el Dani va escollir la lectura Pell d’armadillo per fer la seva lectura en veu alta. Com amb la Vanessa tothom qui va voler va poder aportar el seu granet de sorra en la valoració. Destaquem en la intervenció del Dani la rapidesa de la seva lectura, fet que va provocar que diverses pauses no les respectes gaire. La resta d’aspectes senyalats ( pronunciació, to, entonació i postura corporal) van ser molt ben valorats.
La segona activitat desenvolupada va ser la de l’actualitat educativa. El Dani, la Imma i el Nacho ens parlem sobre l’actualitat de la LEC (llei educació catalana) i ens fan un breu repàs de les altres noticies trobades en els diaris consultats. És una activitat que m’agrada fer-la perquè ens permet comentar breument tota l’actualitat i estar al dia del que passa en l’àmbit que em triat conduïts, majoritàriament, per vocació. Si no dediquéssim uns minuts a aquesta actualitat només estaríem informats, parlo per mi, de les noticies més polèmiques o les de més llarga durada, descuidant noticies que potser passen desapercebudes en altres mitjans i que d’una manera o altre ens aporten més informació.
Per acabar, cal fer referència a les exposicions sobre les institucions educatives que vàrem visitar el passat dimarts. Tot i que són diversos els centres visitats l’exposició ens va centrar en dos escoles que presenten particularitats que val la pena destacar i difondre en el grup de seminari. La primera d’elles, i de la que vàrem extreure més suc, va ser l’escola Decroly, una escola que treballa per centres d’interès, concretament quatre: alimentació, protecció, defensa i treball, en la qual no fan servir llibres i segueixen un model científic i, l’altre esmentada va ser l’escola Sant Jordi, la qual segueix un model ecològic naturalista, treballa per projectes i com l’anterior no fa servir llibres de text.
Va ser interessant comentar apreciar la diferència del treball per projectes (on no és imprescindible treballar totes les matèries) i els centres d’interès (on es tracten totes les matèries). També va ser interessant apreciar que una de les escoles era pública (Decroly) i l’altre concertada (Sant Jordi).
domingo, 29 de noviembre de 2009
Inici de les exposicions del territori
Ens trobem en una aula encara nova per a nosaltres, només són quatre els territoris que s’exposaran avui. Trenca el gel el Juan Antonio parlant sobre territori i sostenibilitat immers en la seva terra d’origen les illes Canàries, el segueixen tres parelles més que ens conviden a conèixer Cabrera de Mar, Caldes de Montbui i Sant Joan d’Espí. D’aquesta manera va començar, el passat dimarts, la ronda d’exposicions sobre territoris, activitat proposada desde l’assignatura de comunicació oral, escrita i digital i gestió de la informació i TIC.
El meu paper en aquesta ocasió era escoltar i, posteriorment, valorar la feina dels meus companys contemplant els aspectes positius i els que cal millorar de cara al futur per tal d’assignar una nota que englobes el treball presentat. Penso que apreciant la feina dels meus companys i valorant-la podré treure força profit per la meva pròpia exposició, tot i que, els nervis sovint interfereixen més del que ens agradaria, ho millor dit m’agradaria.
Ens traslladem al dijous per valorar les activitats que ja fa unes setmanes van començar, és a dir, les recitacions individuals i els debats de grup. Després d’una setmana extraordinària, on vàren tenir lloc les visites a diferents institucions educatives, tornem a la nostra realitat d’aula. Personalment, considero que les recitacions d’aquesta setmana han deixat un molt bon sabor de boca a tots, fet que anima als següents a preparar-se un bon treball que mantingui el nivell aconseguit pels meus companys/es. Cal, però, destacar el treball de dues de les meves companyes que van mostrar-nos les seves qualitats per interpretar.
Respecte a l’activitat de debat, aquesta setmana només va sortir “a escena” un grup, vàrem parlar de la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials a les aules ordinàries. És un tema molt interessant, com els de la darrera intervenció, per tant espero que al llarg de la carrera els treballem més a fons.
La classe de dijous va finalitzar amb una valoració dels blogs que estem construïm al llarg d’aquests mesos. Va ser una sessió interessant per rebre feedback del treball que estem elaborant fins ara. Crec que aquesta activitat ens ajuda a reflexionar sobre la nostre feina setmanal, ens serveix com a eina de síntesi per valorar el nostre progrés. Personalment, la participació en el blog m’ajuda en diversos aspectes de la meva formació i, especialment, en la meva competència escrita, ja que mitjançant aquesta activitat em veig “obligada” a dedicar setmanalment una bona estona a l’escriptura i a la reflexió.
El meu paper en aquesta ocasió era escoltar i, posteriorment, valorar la feina dels meus companys contemplant els aspectes positius i els que cal millorar de cara al futur per tal d’assignar una nota que englobes el treball presentat. Penso que apreciant la feina dels meus companys i valorant-la podré treure força profit per la meva pròpia exposició, tot i que, els nervis sovint interfereixen més del que ens agradaria, ho millor dit m’agradaria.
Ens traslladem al dijous per valorar les activitats que ja fa unes setmanes van començar, és a dir, les recitacions individuals i els debats de grup. Després d’una setmana extraordinària, on vàren tenir lloc les visites a diferents institucions educatives, tornem a la nostra realitat d’aula. Personalment, considero que les recitacions d’aquesta setmana han deixat un molt bon sabor de boca a tots, fet que anima als següents a preparar-se un bon treball que mantingui el nivell aconseguit pels meus companys/es. Cal, però, destacar el treball de dues de les meves companyes que van mostrar-nos les seves qualitats per interpretar.
Respecte a l’activitat de debat, aquesta setmana només va sortir “a escena” un grup, vàrem parlar de la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials a les aules ordinàries. És un tema molt interessant, com els de la darrera intervenció, per tant espero que al llarg de la carrera els treballem més a fons.
La classe de dijous va finalitzar amb una valoració dels blogs que estem construïm al llarg d’aquests mesos. Va ser una sessió interessant per rebre feedback del treball que estem elaborant fins ara. Crec que aquesta activitat ens ajuda a reflexionar sobre la nostre feina setmanal, ens serveix com a eina de síntesi per valorar el nostre progrés. Personalment, la participació en el blog m’ajuda en diversos aspectes de la meva formació i, especialment, en la meva competència escrita, ja que mitjançant aquesta activitat em veig “obligada” a dedicar setmanalment una bona estona a l’escriptura i a la reflexió.
viernes, 20 de noviembre de 2009
SETMANA DE VISITES A INSTITUCIONS EDUCATIVES IV
20.11.09 Visita a la Biblioteca Ignasi Iglésias- Can Fabra de Sant Andreu
Aquest migdia m’he acostat a la biblioteca del meu barri per apropar-me a les diferents activitats que proporcionen i en especial aquelles que organitzen per a les escoles.
A l’arribar una de les responsables de la institució estava atenent a una mare jove que estava interessada en les activitats que s’organitzen per a mares i fills/es, per aquesta raó m’he assabentat que una de les activitats que desenvolupen és la de “Nascuts per llegir”, una activitat pensada per a nadons de 0 a 3 anys acompanyats dels seus pares i on es fomenta la lectura i es recomanen llibres segons les edats dels infants.
Quan la Marta, una de les treballadores de l’àrea infantil m’ha atès ja m’ha parlat directament del projecte que tenen destinat a les escoles. La Biblioteca de Can Fabra té organitzades activitats per educació infantil, educació primària i secundària. Abans oferien una única visita/activitat, no obstant, arrel de les necessitats de l’entorn (demandes de les escoles i carències observades en els infants) es va iniciar un projecte que oferia diferents visites segons les edats dels usuaris (inici de les activitats per cicles).
Les diferents biblioteques de la Xarxa municipal de biblioteques de Barcelona ofereixen aquest servei d’activitats a les escoles i els instituts tot i que, és un espai que cada biblioteca organitza i desenvolupa en funció de les necessitats contextuals.
Com a dades complementaries m’ha explicat que setmanalment organitzen dos dies de visites per a escoles i com a conseqüència de la gran demanda d’aquest servei poden dir que mensualment reben una mitjana de 400 alumnes interessats. Algunes de les activitats que proporcionen són: com fer servir el material de la biblioteca i com aprendre a discriminar la informació que no és útil per fer un treball.
Tot i que és un servei molt proper a mi m’he adonat que el desconeixia i per aquest motiu estic satisfeta d’haver-me apropat a una de les possibilitats que el meu propi context ofereix i que com a futura mestra cal conèixer.
miércoles, 18 de noviembre de 2009
SETMANA DE VISITES A INSTITUCIONS EDUCATIVES II
18.11.09 Visita a la Masia del Futbol Club Barcelona
Trenta minuts d’espera valen la pena per poder-se apropar a les instal•lacions del Futbol Club Barcelona i rebre una xerrada interessant, amena i molt propera.
Potser passaven les 10:30 quan un jove anomenat Ruben Bonastre, coordinador pedagògic de la Masia, ens rebia a l’entrada de l’edifici. La primera aturada ha tingut lloc al menjador, allà a més de veure totes les orles de les promocions que han viscut a la Masia ens ha parlat una breument del desenvolupament de la vida en una institució d’aquestes característiques, de la seva feina i dels nens/es que actualment viuen allà.
El recorregut ha continuat al segon pis on es on es troba la sala d’estudi dels joves on en pogut veure dos nens procedents del Camerun que acaben “d’aterrar” a les instal•lacions del Club i la petita sala d’informàtica, petita perquè només tenen vuit ordinadors, ja que normalment els joves porten el seu portàtil i es connecten per mitjà del WIFI. Només quedaven per veure les dues habitacions, els dormitoris dels jugadors, no obstant, per motius de respecte a la seva intimitat no ens han facilitat l’accés.
Seguidament ens hem apropat al Camp Nou, un cop allà el Ruben ens ha deixat acostar-nos al camp i fer-nos fotografies. Ha estat un moment divertit i emocionant per aquells i aquelles que com jo som del Barça. Un cop finalitzat l’estona “d’esbarjo” ens hem traslladat a la sala Wembley on ha continuat la xerrada iniciada a la Masia.
Amb un vídeo que durava aproximadament vint minuts hem pogut veure la trajectòria de la Masia, des del seus inicis quan encara no tenia la tasca educativa que té ara fins a l’actualitat. Finalitzat el vídeo el Ruben ens ha comentat la seva tasca amb més profunditat i ens ha mostrat gràfiques de la situació actual de la Masia pel que fa a les procedències dels menors, el seu nivell d’escolaritat, etc. En aquest moment m’he adonat de la gran tasca educativa que duen a terme els professionals encarregats d’aquesta vessant tant important per als joves.
M’ha agradat poder apreciar el valor que se li atorga a l’aprenentatge i de com professionals de diferents àmbits vetllen per transmetre aquesta importància alhora que es cuiden per obtenir resultats favorables pels nois, ja que molts tot i haver arribat a la Masia potser no es dediquen professionalment al futbol o potser o fan però no en la categoria del Barça. He marxat amb la impressió de que es fa una gran i complicada tasca educativa, actualment tenen vuit nacionalitats diferents convivint a la Masia i donen resposta a tots ells, i satisfeta de poder comprovar de que darrere d’un gran i mediàtic Club es troben moltes persones que desde l’anonimat s’encarreguen de portar endavant projectes tan interessants com el que avui hem conegut i que en part gràcies a ells els Clubs a més de contar amb grans estrelles de l’esport conten amb grans persones.
domingo, 15 de noviembre de 2009
Inici de les recitacions i els debats
“Setmana gran a COED” aquest podria ser el titular que resumis l’inici de les activitats de recitació i debat a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.
Els nervis es podien percebre en l’ambient, la meitat de la classe havia de posar-se davant del grup i desplegar les seves virtuts en l’art de l’oratòria. No és una tasca senzilla, ens exposem a desenes de mirades que jutjaran el nostre treball. Tot i que ens expressem diàriament amb els amics, la família, gent que ens trobem al carrer o a l’autobús... sortir a “l’escenari” ens provoca una sensació poc agradable.
El que més en va sorprendre va ser apreciar els nervis de persones molt extravertides, que sovint parlen davant de tota la classe sense dificultats i que en aquesta ocasió s’emblava que els nervis poguessin guanyar la partida. No obstant, podem destacar recitacions com la del Marc o la del Didier, la primera es va caracteritzar per l’expressivitat, les pujades de to i els moviments corporals que acompanyaven i enfortien les paraules. La segona recitació, amb un to més suau, va aconseguir transmetre el missatge de la història captant l’atenció constant del públic. Tot i que de cadascuna de les recitacions podríem extreure una conclusió, personalment, valoro aquestes dues que són les que més impacte en van causar.
Pel que fa als debats, val la pena destacar les temàtiques que varen proposar tots dos grups. Les dues donaven moltes possibilitats per debatre recolzant-se en diferents argumentacions que fèiem més fort la defensa del “si”o del “no”. És una activitat complicada però alhora interessant per practicar l’argumentació ja que participes com a oient i com a protagonista amb la possibilitat de jutjar el propi treball i el dels teus companys.
A parir d’ara, setmanalment, podrem valorar les dues activitats que formaran part del nostre desenvolupament com a bons i bones oradores.
Els nervis es podien percebre en l’ambient, la meitat de la classe havia de posar-se davant del grup i desplegar les seves virtuts en l’art de l’oratòria. No és una tasca senzilla, ens exposem a desenes de mirades que jutjaran el nostre treball. Tot i que ens expressem diàriament amb els amics, la família, gent que ens trobem al carrer o a l’autobús... sortir a “l’escenari” ens provoca una sensació poc agradable.
El que més en va sorprendre va ser apreciar els nervis de persones molt extravertides, que sovint parlen davant de tota la classe sense dificultats i que en aquesta ocasió s’emblava que els nervis poguessin guanyar la partida. No obstant, podem destacar recitacions com la del Marc o la del Didier, la primera es va caracteritzar per l’expressivitat, les pujades de to i els moviments corporals que acompanyaven i enfortien les paraules. La segona recitació, amb un to més suau, va aconseguir transmetre el missatge de la història captant l’atenció constant del públic. Tot i que de cadascuna de les recitacions podríem extreure una conclusió, personalment, valoro aquestes dues que són les que més impacte en van causar.
Pel que fa als debats, val la pena destacar les temàtiques que varen proposar tots dos grups. Les dues donaven moltes possibilitats per debatre recolzant-se en diferents argumentacions que fèiem més fort la defensa del “si”o del “no”. És una activitat complicada però alhora interessant per practicar l’argumentació ja que participes com a oient i com a protagonista amb la possibilitat de jutjar el propi treball i el dels teus companys.
A parir d’ara, setmanalment, podrem valorar les dues activitats que formaran part del nostre desenvolupament com a bons i bones oradores.
Torna el seminari
Desprès d’una setmana sense actualitzar el blog del seminari (degut a que no va haver-hi classe) cal fer un bon repàs del que ha succeït aquesta setmana.
El dimecres vàrem fer un repàs de la setmana de visites a escoles per tal de situar a cada persona a les diferents institucions que es poden visitar. Cal dir que és una setmana diferent que ens servirà per trencar amb l’horari de rutina, avançar feina i, sobretot, aprendre entrant en contacte amb el món educatiu a través de les diferents experiències.
Tant dimecres com dijous va tenir lloc l’activitat de lectura en veu alta, aquesta setmana el Sergi i la Judit van ser els protagonistes. L’avaluació del Sergi la va iniciar ell mateix i, seguidament la resta de companys van aportar els seus punts de vista, mentre que l’avaluació de la Judit la va realitzar l’Imma (companya). Els punts que vàrem analitzar en tots dos casos va ser la velocitat, la pronunciació, el to i la posició del cos. Penso que cada cop som més capaços d’extreure detalls importants de les lectures en veu alta i ens hem tornat més crítics tant amb nosaltres mateixos com amb la resta.
L’actualitat educativa va ser l’altre activitat que es va desenvolupar tant dimecres com dijous. La Vanesa, el Sergi i la Judit ens van convidar dimecres ha iniciar un debat, per mitjà de la noticia que havien triat, sobre l’ús de les TIC. Van sorgir idees molt interessants com el “mal dels correctors” a les noves i no tant noves generacions (ja que nosaltres mateixos estem “afectats”), la mala costum del “corta y pega”, la costum d’escriure amb abreviatures... tot plegat per extreure com a conclusió que tal com estem fent servir les TIC suposen més desavantatges que avantatges pel nostre procés d’aprenentatge.
Finalment, dijous l’Imma (professora) va fer-nos un repàs sobre el treball del llibre “Elogi de la feblesa”. Va ser un moment “d’impacte” pel fet d’adonar-nos que no anàvem gaire bé encaminats pel que respecta l’elaboració de treballs. Començant pel contingut del treball i finalitzant pels aspectes més formals tothom es va adonar que hi havien moltes coses a retocar. No obstant, va ser un bon moment per aturar-se a reflexionar sobre la feina que hem dut a terme fins ara i de com s’ha de fer a partir d’ara. El feedback del llibre, tot i que no va ser individual, forma part del nostre procés d’adaptació a l’espai universitari de Blanquerna.
El dimecres vàrem fer un repàs de la setmana de visites a escoles per tal de situar a cada persona a les diferents institucions que es poden visitar. Cal dir que és una setmana diferent que ens servirà per trencar amb l’horari de rutina, avançar feina i, sobretot, aprendre entrant en contacte amb el món educatiu a través de les diferents experiències.
Tant dimecres com dijous va tenir lloc l’activitat de lectura en veu alta, aquesta setmana el Sergi i la Judit van ser els protagonistes. L’avaluació del Sergi la va iniciar ell mateix i, seguidament la resta de companys van aportar els seus punts de vista, mentre que l’avaluació de la Judit la va realitzar l’Imma (companya). Els punts que vàrem analitzar en tots dos casos va ser la velocitat, la pronunciació, el to i la posició del cos. Penso que cada cop som més capaços d’extreure detalls importants de les lectures en veu alta i ens hem tornat més crítics tant amb nosaltres mateixos com amb la resta.
L’actualitat educativa va ser l’altre activitat que es va desenvolupar tant dimecres com dijous. La Vanesa, el Sergi i la Judit ens van convidar dimecres ha iniciar un debat, per mitjà de la noticia que havien triat, sobre l’ús de les TIC. Van sorgir idees molt interessants com el “mal dels correctors” a les noves i no tant noves generacions (ja que nosaltres mateixos estem “afectats”), la mala costum del “corta y pega”, la costum d’escriure amb abreviatures... tot plegat per extreure com a conclusió que tal com estem fent servir les TIC suposen més desavantatges que avantatges pel nostre procés d’aprenentatge.
Finalment, dijous l’Imma (professora) va fer-nos un repàs sobre el treball del llibre “Elogi de la feblesa”. Va ser un moment “d’impacte” pel fet d’adonar-nos que no anàvem gaire bé encaminats pel que respecta l’elaboració de treballs. Començant pel contingut del treball i finalitzant pels aspectes més formals tothom es va adonar que hi havien moltes coses a retocar. No obstant, va ser un bon moment per aturar-se a reflexionar sobre la feina que hem dut a terme fins ara i de com s’ha de fer a partir d’ara. El feedback del llibre, tot i que no va ser individual, forma part del nostre procés d’adaptació a l’espai universitari de Blanquerna.
lunes, 9 de noviembre de 2009
Hipertext
La major part dels teòrics d’aquest àmbit coincidirien en assenyalar que l’eix vertebrador de les noves formes textuals és l'hipertext. L'hipertext és una eina intel•lectualment seductora, però que amaga un misteri en el sentit que no ens mostra el que hi ha al seu darrere fins que no hem actuat.
L’hipertext és una eina útil ja que de forma senzilla et permet recopilar molta informació relacionada amb un mateix tema o àmbit. No obstant també comporta el perill d’allunyar-se del tema principal ja que per mitjà del enllaços que són interessants podem desviar-nos del nostre objectiu, per tant, s’ha de saber triar molt bé la informació.
L'hipertext és, alhora:
Una proposta d’organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials. Aquesta idea pot recordar-nos el treball en xarxa, ja no obtenim informació lineal sinó que lliguem conceptes relacionats, completem termes, ampliem coneixements...
Defineix una manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.
Una classe de programes informàtics que serveixen per a crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives. L’associació és un terme idoni per entendre el sentit de l’hipertext alhora que és un terme interessant i que ens pot recordar a l’estructura dels esquemes. Partint d’un nucli el completem amb idees rellevants i d’altres més secundàries.
A partir de la noció d'hipertext, s’entén la literatura hipertextual funciona en base a una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconnexió de fragments, en principi, textuals.
En aquest article es parla de text en un sentit general, o així és com l’he interpretat, ja que com a text entenem imatges, gràfics, estadístiques… informació representada en diferents maneres que aporten noves conclusions al missatge inicial.
L’hipertext és una eina útil ja que de forma senzilla et permet recopilar molta informació relacionada amb un mateix tema o àmbit. No obstant també comporta el perill d’allunyar-se del tema principal ja que per mitjà del enllaços que són interessants podem desviar-nos del nostre objectiu, per tant, s’ha de saber triar molt bé la informació.
L'hipertext és, alhora:
Una proposta d’organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials. Aquesta idea pot recordar-nos el treball en xarxa, ja no obtenim informació lineal sinó que lliguem conceptes relacionats, completem termes, ampliem coneixements...
Defineix una manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.
Una classe de programes informàtics que serveixen per a crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives. L’associació és un terme idoni per entendre el sentit de l’hipertext alhora que és un terme interessant i que ens pot recordar a l’estructura dels esquemes. Partint d’un nucli el completem amb idees rellevants i d’altres més secundàries.
A partir de la noció d'hipertext, s’entén la literatura hipertextual funciona en base a una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconnexió de fragments, en principi, textuals.
En aquest article es parla de text en un sentit general, o així és com l’he interpretat, ja que com a text entenem imatges, gràfics, estadístiques… informació representada en diferents maneres que aporten noves conclusions al missatge inicial.
Internet canvia la forma de llegir.. i de pensar?
La Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Tots estarem d’acord amb aquest afirmació, no obstant, diferents experts aporten conclusions interessants sobre els beneficis i els inconvenients del que això pot suposar. La Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Tots estarem d’acord amb aquest afirmació, no obstant, diferents experts aporten conclusions interessants sobre els beneficis i els inconvenients del que això pot suposar.
Els experts coincideixen que es tracta d’un canvi vertiginós. La Xara ha provocat que la gent es comporti de manera diferent davant de la informació. Fet que podria ser contradictori amb les idees acceptades de la biologia i la psicologia evolutives sobre que el comportament humà bàsic no canvia de manera sobtada.
Per citar alguns exemples més concrets destaquem les paraules de l’enagista nord-americà Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), Carr està convençut que la Xarxa, com la resta de mitjans de comunicació no és innòcua, que els mitjans subministren el material del pensament, però també modelen el procés de pensar. A més, afegeix que alhora que Internet es converteix en el nostre medi universal podria estar reensinistrant els nostres cervells per rebre informació de manera més ràpida i en petites porcions. No obstant, aquest expert també afegeix que el que podem perdre es la nostra capacitat per a mantenir una línea de pensament sostinguda durant un període llarg.
Els neuròlegs, per la seva banda, sostenen que les activitats mentals influeixen a un nivell biològic en el cervell, es a dir, en l’establiment de connexions neuronals. Segons Beau Lotto, professor de neurociència en el University College de Londres, si la informació es presenta en una forma determinada el cervell aprendre aquesta estructura.
Raymon Kurzweil, inventor i expert en intel•ligència artificial afirma que actualment confiem en Google com un amplificador de la nostra memòria, fet que origina que recordem pitjor les coses sense ell. Però Kurzweil creu que això no és cap problema perquè no és necessari prescindir de google, ja que aquesta eina està disponible tot el temps. Quant més confiem en la part no biològica (és a dir, les màquines) de la nostra intel•ligència, la part biològica treballa menys, però la combinació total augmenta la seva intel•ligència, segons Kurzweil.
Maryanne Wolf, investigadora de la lectura i del llenguatge de la Tufts University (EE UU) centra el problema en la lectura: “A l’impedir la lectura profunda s’impedeix el pensament profund”. Wolf aporta que la informació sense guia pot crear un miratge de coneixement que a la llarga pot restringir llargs i difícils processos de pensament que condueixen al coneixement autèntic.
Finalment, Edgard Tenner dóna a conèixer la seva preocupació per l’ús superficial d’Internet, però el considera un problema cultural reversible a través d’un millor ensenyament i un millor software de recerca, i no com una deformació neurològica.
Alhora que analitzes el text i focalitzes la informació més rellevant, et prepares per fer l’esquema, t’apropes més als detalls que configuren el text. D’aquesta manera, en aquest text especialment, t’anedons de la diversitat d’opinions que giren al voltant del tema i pots posicionar-te més cap a un expert o cap a un altre. Considero que tots els autors que es citen en aquest article aporten dades molt interessants de la influència a la que estem sotmesos com a usuaris de la Xarxa, tot i que algunes aportacions em semblant més encertades que unes altres. Si ens fixem en les dues últimes aportacions veurem que les paraules de Wolf es poden complementar amb l’aportació de Tenner. Considero que aquesta actual, o potser ja no tan nova, finestra d’informació requereix un recolzament educatiu que serveixi de suport i de guia per tal de treure el màxim profit de les seves possibilitats (contrastar informació, fer servir diferents mitjans, apropar-nos a indrets llunyans,..) alhora que ens preveu dels seus perills (excés d’informació, dades poc fiables,...).
Per altra banda, les paraules de Kurzweil penso que poden generar polèmica ja que es posiciona massa dependent de la Xarxa i penso que aquesta postura no coincideix amb la finalitat de l’escola de formar persones autònomes. Per tant, tot i que l’escola a d’adaptar-se a les noves necessitats i a les noves exigències (les TIC són un exemple) no podem oblidar-nos que la Xarxa és un suport més i per aquest motiu no podem dependre d’ell.
Els experts coincideixen que es tracta d’un canvi vertiginós. La Xara ha provocat que la gent es comporti de manera diferent davant de la informació. Fet que podria ser contradictori amb les idees acceptades de la biologia i la psicologia evolutives sobre que el comportament humà bàsic no canvia de manera sobtada.
Per citar alguns exemples més concrets destaquem les paraules de l’enagista nord-americà Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), Carr està convençut que la Xarxa, com la resta de mitjans de comunicació no és innòcua, que els mitjans subministren el material del pensament, però també modelen el procés de pensar. A més, afegeix que alhora que Internet es converteix en el nostre medi universal podria estar reensinistrant els nostres cervells per rebre informació de manera més ràpida i en petites porcions. No obstant, aquest expert també afegeix que el que podem perdre es la nostra capacitat per a mantenir una línea de pensament sostinguda durant un període llarg.
Els neuròlegs, per la seva banda, sostenen que les activitats mentals influeixen a un nivell biològic en el cervell, es a dir, en l’establiment de connexions neuronals. Segons Beau Lotto, professor de neurociència en el University College de Londres, si la informació es presenta en una forma determinada el cervell aprendre aquesta estructura.
Raymon Kurzweil, inventor i expert en intel•ligència artificial afirma que actualment confiem en Google com un amplificador de la nostra memòria, fet que origina que recordem pitjor les coses sense ell. Però Kurzweil creu que això no és cap problema perquè no és necessari prescindir de google, ja que aquesta eina està disponible tot el temps. Quant més confiem en la part no biològica (és a dir, les màquines) de la nostra intel•ligència, la part biològica treballa menys, però la combinació total augmenta la seva intel•ligència, segons Kurzweil.
Maryanne Wolf, investigadora de la lectura i del llenguatge de la Tufts University (EE UU) centra el problema en la lectura: “A l’impedir la lectura profunda s’impedeix el pensament profund”. Wolf aporta que la informació sense guia pot crear un miratge de coneixement que a la llarga pot restringir llargs i difícils processos de pensament que condueixen al coneixement autèntic.
Finalment, Edgard Tenner dóna a conèixer la seva preocupació per l’ús superficial d’Internet, però el considera un problema cultural reversible a través d’un millor ensenyament i un millor software de recerca, i no com una deformació neurològica.
Alhora que analitzes el text i focalitzes la informació més rellevant, et prepares per fer l’esquema, t’apropes més als detalls que configuren el text. D’aquesta manera, en aquest text especialment, t’anedons de la diversitat d’opinions que giren al voltant del tema i pots posicionar-te més cap a un expert o cap a un altre. Considero que tots els autors que es citen en aquest article aporten dades molt interessants de la influència a la que estem sotmesos com a usuaris de la Xarxa, tot i que algunes aportacions em semblant més encertades que unes altres. Si ens fixem en les dues últimes aportacions veurem que les paraules de Wolf es poden complementar amb l’aportació de Tenner. Considero que aquesta actual, o potser ja no tan nova, finestra d’informació requereix un recolzament educatiu que serveixi de suport i de guia per tal de treure el màxim profit de les seves possibilitats (contrastar informació, fer servir diferents mitjans, apropar-nos a indrets llunyans,..) alhora que ens preveu dels seus perills (excés d’informació, dades poc fiables,...).
Per altra banda, les paraules de Kurzweil penso que poden generar polèmica ja que es posiciona massa dependent de la Xarxa i penso que aquesta postura no coincideix amb la finalitat de l’escola de formar persones autònomes. Per tant, tot i que l’escola a d’adaptar-se a les noves necessitats i a les noves exigències (les TIC són un exemple) no podem oblidar-nos que la Xarxa és un suport més i per aquest motiu no podem dependre d’ell.
Pràctica de video
Aquí es pot veure el resultat de la gravació del meu grup compost pel Sergi, el Didier, el Marc, el Jordi i jo mateixa, l'Amanda.
Primerament, vem pensar l'argument, un argument que havia d'incloure la presència de dues emocions contràreies, en un segon moment, tal i com va suggerir el Xavier, varem elaborar un guió on varem estructurar les tres escenes que composen el vídeo. Finalment, va arribar el moment esperat de la gravació, va ser un moment molt divertit. En la cinta es podem apreciar les qualitats interpretatives especialment del Jordi i del Marc.
domingo, 1 de noviembre de 2009
El debat
1.10.09
La facilitat per expressar-te oralment, la qualitat de les paraules i la capacitat d’argumentació són eines que complementen la figura d’un bon docent, és a dir, que un mestre també ha de ser un bon orador. Per aquest motiu en aquesta assignatura treballarem força l’expressió oral a partir de recitacions, exposicions i debats.
La setmana d'Alexandre Jollien
Aquesta setmana el seminari ha tingut nom propi, Alexandre Jollien. Dimarts varem poder comentar en petit grup el que el llibre ens havia suggerit fen servir com a referència el guió del treball que havien d’entregar. Cal senyalar que el seminari va estar protagonitzat pels estudiants, ja que un de nosaltres, el Guillem, es va encarregar de conduir la sessió i la resta del grup de mica en mica es va animar a participar i aportar detalls interessants sobre l’obra. Personalment, considero que aquesta mena d’activitats liderades per nosaltres mateixos són una molt bona pràctica, ja que et permeten practicar l’expressió oral i aprendre a gestionar la informació evitant repetir idees ja extretes i completar d’altres.
Dimecres varem poder “trobar-nos” amb l’Alexandre Jollien gràcies a una conferència que va donar fa uns anys a la facultat i que va ser registrada en vídeo. La gravació que incloïa la participació d’altres persones que van fomentar la qualitat de la sessió permetia escoltar i veure l’autor d’una obra que a més de commocionar és un gran instrument de reflexió i de coneixement.
Finalment, m’agradaria destacar la idoneïtat en l’elecció d’aquesta lectura per estudiants de magisteri, tot i que, considero que les paraules de Jollien no només ens són útils a nosaltres com a futurs professionals de l’educació sinó que per la rellevància del tema i la proximitat amb la que està escrit pot ser un referent per a qualsevol persona.
Dimecres varem poder “trobar-nos” amb l’Alexandre Jollien gràcies a una conferència que va donar fa uns anys a la facultat i que va ser registrada en vídeo. La gravació que incloïa la participació d’altres persones que van fomentar la qualitat de la sessió permetia escoltar i veure l’autor d’una obra que a més de commocionar és un gran instrument de reflexió i de coneixement.
Finalment, m’agradaria destacar la idoneïtat en l’elecció d’aquesta lectura per estudiants de magisteri, tot i que, considero que les paraules de Jollien no només ens són útils a nosaltres com a futurs professionals de l’educació sinó que per la rellevància del tema i la proximitat amb la que està escrit pot ser un referent per a qualsevol persona.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)