CONFERÈNCIA ANNA PÉREZ

Noves tecnologies de la informació i la comunicació: EL BLOG

Presentació de l’Anna Pérez a l’auditori:
L’Anna Pérez és mestre d’educació infantil i primària, coordinadora TAC (tècniques de treball en xarxa utilitzant les tecnologies) de l’escola Drassanes, membre de l’equip coordinador de la xarxa de Ravalnet i autora d’un blog “bitàcola del mestre TIC”

Inici de la conferència:
Utilitza un power point com a recolzament de la seva explicació. Temes principals que tracta:

• Neologismes del nostre temps, paraules que per a molts mestres suposen un repte relacionats amb les noves tecnologies: Blocaire, catosfera, post (noticia al blog), blocs

• Evolució de la Web 1.0 a la Web 2.0
L’àmbit de comunicació augmenta, l’autonomia de les persones per crear i compartir contingut creix, les eines s’han fet més fàcils. - Canvis molt significatius en deu anys
Desde l’àmbit educatiu hem de pensar que Internet es multimèdia i audiovisual, no només treballem amb text, per la qual cosa la interactivitat augmenta.

• El seu blog
El fa servir com a eina personal que li permet ordenar els seus continguts, amb el pas del temps va anar reben resposta, llavors va ser conscient que havia passat a ser molt més que una eina personal. Havia diàleg, contrastava informació amb altres blogs. (En contra la individualitat del blog, els blogs permeten conèixer gent i no només de forma virtual)
Va pensar que el blog no només podia ser un apunt d’eines sinó que també ho podia fer servir com a eina de reflexió. Poc a poc sorgeix el sentiment de compromís amb el blog. De participar sovint, d’aturar-t’hi a pensar, escriure...

o Bloglines
Eina que permet estar en contacte amb altres blogs, rebre missatges de les actualitzacions d’altres blogs i `poder-los consultar

o Utilitats del blog:
-Permet treballar competències lingüístiques (els infants escriuen, llegeixen...) alhora que treballen en xarxa (comparteixen coneixements). Escriuen per ser llegits i aquesta proposta és molt més motivadora que el simple fet d’entregar la feina al mestre, ja que hi haurà interacció en la seva feina amb moltes més persones.
-El blog facilita organitzar temporalment la feina, queda registrada l’ordre i la data de les entrades.
-La reflexió és una altre de les competències que es treballa, no només de la pròpia feina sinó que pots avaluar la feina dels teus companys i ells poden fer el mateix amb la teva.

o Un exemple de blog
El de la seva escola, l’escola Drassanes, han fet una feina molt interessant de treball en xarxa amb altres escoles (de nivells inferiors: escola bressol i nivells superior). A més els nenes de la pròpia escola participen al blog, per exemple el blog de la ràdio.

El blog de la presó. M’ha semblat una anècdota molt interessant que ens permet veure les grans possibilitats de l’educació més enllà de l’institució educativa tradicional que coneixem: l’escola.

• Estructura de l’escola
Estructura del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI. El llenguatge dels nens té la tecnologia molt present (Messenger, metroflog...). Per tant, aquest llenguatge s’ha de considerar i s’ha de treballar amb ell. Cal educar als joves amb responsabilitat davant d’aquestes eines. L’escola oberta a la societat

• L’ús de la viquipèdia
Com formulen les preguntes donarà peu a una determinada forma de recerca d’informació. Per exemple si el nostre enunciat es: Busca informació sobre Newton (tothom caurà en el recurs de la viquipèdia) però si la nostra proposta es: Busca informació sobre Newton a la viquipèdia i relaciona- ho amb... ? Despertarem nous interessos alhora que treballarem més competències.
Aquí estem treballant també els rols dins l’aula, qui és el protagonista el mestre o l’alumne?

Finalitza amb un torn de preguntes i comentaris:
Li pregunten sobre el bloglines: ella comenta que és un servei de la web 2.0 (hi han d’altres) que et permet registrar-te i afegir els blogs que tu llegeixes, és una forma de sindicar-se, no a nivell sindical sinó amb l’objectiu de rebre totes les noticies, una forma de subscripció. Això, ens permet no anar blog per blog, sinó a les últimes novetats.
Una altra pregunta es sobre la MEME: ella respon que és una forma de difusió que permet ampliar la xarxa de blogs.

Finalment, ella proposa una pregunta pels espectadors. Les noves generacions de mestres tenen més facilitat amb l’ús del llenguatge i les eines tecnològiques? Sota el meu punt de vista considero que és una de les poques avantatges que tenim la nostra generació, i és que el fet de créixer amb les noves tecnologies ens estalvia un obstacle que les generacions més adultes de mestres han de fer front. No obstant, hem d’aprendre els uns dels altres i el que nosaltres puguem aportar sempre serà d’utilitat si tenim en compte l’experiència d’aquelles persones que porten exercint la professió fa molts anys.

Una de les darreres sessions de seminari

La familiaritat que es percep en el grup de seminari és gairebé impossible sentir-ho en cap altra classe. El fet de ser quinze alumnes i un mestre facilita la proximitat de les relacions que s’estableixen, facilita la participació i, un aspecte no gaire positiu, és que crea un ambient de relaxació que afavoreix l’ús d’expressions poc encertades per una aula d’universitat pel seu to massa informal.
Crec que fins ara no havia analitzat amb detall l’ambient que vivim cada dimecres i cada dijous a l’espai de seminari i trobo que és un aspecte molt important per tenir en compte i valorar la gran aportació d’aquesta franja a la universitat. No obstant, cal dir que ara que ens trobem agust cal ser conscients que al tornar del Nadal o, millor dit, al tornar dels exàmens haurem d’aprendre a treballar amb un altre grup conduit per un nou tutor/a.

Ara ja toca centrar-nos en el contingut treballat aquesta setmana. Dimecres la lectura en veu alta va ser liderada pel Robert amb un llibre titulat I no parava de ploure, seguit per la Laia que, com la Vanessa, va fer servir un dels llibres del Jorge Bucay. M’agradaria afegir que mai he llegit res d’aquest autor però que tant a les classes de seminari com les de CO0ED sovint s’ha fet servir la seva obra com a instrument, fet que m’ha apropat mínimament a la seva obra.
La segona part d’aquesta classe es va destinar a finalitzar els comentaris sobre les visites de les escoles realitzades el passat 17 de novembre i, iniciar els comentaris sobre les visites que vàren tenir lloc el passat 19 de novembre. Les escoles de dijous, dia 19, totes mostren unes característiques molt concretes que les fan especials i dignes de simbolitzar un referent pel que fa a models educatius.

Dijous va començar amb dues lectures noves que en aquest cas tenien com a lectors principals a la Georgina, amb el llibre No hem pots dir adéu” i el Nacho, amb la lectura El jove Lenon. Cal destacar que han estat dues lectures molt correctes i, per tant la valoració ha estat molt positiva en els dos cassos. Cal destacar també, el moment simpàtic que ha despertat la introducció del Nacho que ha provocat més d’un riure que ha propiciat una aturada de l’activitat.

Després d’una llarga estona de parlar sobre diferents aspectes que ens amoïnen: exàmens, avaluacions... ha tingut lloc l’apartat de l’actualitat educativa-. En aquesta ocasió el Robert i jo hem presentat el recull de premsa que hem elaborat durant aquesta darrera setmana i hem comentat l’article de el Periódico que hem triat per aprofundir en el tema. Penso que l’article era força interessant i esmentava dades molt importants. Durant aquesta setmana de consulta a diferents diaris ens hem adonat que no hi havia gaire informació sobre educació durant aquest dies, fet que es pot contrastar amb altres èpoques en les quals o encara es parlava menys d’educació a la premsa o si parlava molt.

Segueixen les recitacions i els debats

Ja gairebé sembla una tradició arribar el dijous a classe i seure a escoltar les recitacions dels meus companys. Suposo que aquesta sensació la tinc perquè encara no he estat jo la que ha patit els nervis de sortir a recitar. No obstant, tot arriba i dijous vinent us podré explicar com m’he sentit. Cal dir, però, que d’alguna manera pateixes amb la persona que recita quan veus que aquesta ho està passant malament i tot i posar molta voluntat troba dificultats per sortir-se’n, tal com a dit l’Imma aquesta mateixa tarda.

Aquesta setmana les recitacions han tingut un protagonista, Miquel Martí i Pol, ja que, sinó recordo malament, tres de les meves companyes de classe han escollit diferents poemes de la seva obra. Aquest fet m’ha despertat cert interès per aquest poeta, escriptor i traductor català i, conseqüentment he consultat diverses pàgines d’Internet per apropar-me més al context i a la vida de l’autor. Sobre les diferents recitacions que han tingut lloc el dia d’avui cal dir que de cadascuna d’elles en treus profit, tant si la persona ha vençut als nervis, com si el nivell d’interpretació ha estat molt encertat o si la veu es sentia una mica tremolosa a causa de la observació atenta del grup.

Finalitzades les recitacions hem gaudit de dos debats. Els temes en aquesta ocasió eren força propers entre ells, en primer lloc han parlat sobre la LEC, de forma més general, i seguidament, ens han ofert arguments en contra i a favor de l’article 54 de la LEC, per tant, aquest segon grup a escollit un tema més concret. M’ha semblat que els dos grups han fet un gran treball d’aprofundiment en el tema i això es reflectia en la qualitat dels arguments que hem pogut escoltar aquesta tarda. A més, el fet d’escollir un tema tant proper, a nivell de context, fa que tots estiguem al dia de les actualitats educatives que tenen lloc al nostre país i, així, despertar un interès per estar actualitzats e informats i poder opinar amb coneixement sobre el tema.