En l'etapa d'educació primària s'intenta assolir unes bases fonamentades en l'autonomia, la responsabilitat, la participació i el compromís. L'ordenació dels ensenyaments d'aquesta etapa s'estableix a partir de vuit competències, una d'elles és la competència digital. Aquesta competència, molt vinculada a la competència del tractament de la informació, no és pròpia d'una àrea sinó que està present gairebé en totes. Dins d'aquesta competència trobem sis subcompetències: alfabetització digital, eines comunicatives, TAC, cerca i selecció d'informació i edició i publicació,les quals s'hauran d'anar assolint i avaluant.
Al llarg del capítol s'exemplifiquen propostes d'activitats didàctiques per cicles úitls per implementar la competència TIC a l'aula, totes elles comparteixen l'objectiu d'aconseguir que les tecnologies estiguin integrades en la tasca educativa.
Anàlisi de la competència digital per àrees:
TIC I LLENGUA: Les TIC afavoreixen l'accés a la informació i el seu tractament, amb la finalitat d'elaborar coneixement. La comprensió i l'anàlisi de textos audiovisuals són recursos que afavoreixen una lectura crítica i creativa.
TIC I MATEMÀTIQUES: Molta informació que rebem conté elements matemàtics (nombres, formes, mesures,...) expressats de manera diversa. Les TIC faciliten la interacció de l'alumnat amb l'àmbit matemàtic.
TIC I CONEIXEMENT DEL MEDI: A internet es trobem molts recursos (mapes, bases de dades...) per dur a terme diversos projectes. A més, es treballa la localització de la informació i l'obtenció i el tractament de les dades.
TIC I EDUCACIÓ ARTÍSTICA: Els recursos TIC per meten generar música, combinar sons, textos, imatges, fotografies, animacions, obrint possibilitats a l'experiència estètica.
Propostes metodològiques:
No n'hi ha prou de dotar les aules amb tecnologia, cal reflexionar sobre la manera d'ensenyar i d'aprendre. Caldrà, per tant, un mestre expert capaç d'adoptar el rol de mediador per facilitar que els alumnes desenvolupin el seu treball d'investigació, de processament de la informació, de pressa de decisions i d'autoevaluació.
WEBQUEST I CACERES DEL TRESOR: Metodologies de construcció del coneixement per treballar les diferents àrees i desenvolupar la competència digital.
Caceres del tresor: Activitat didàctica per cercar informació a internet perquè l'alumne adquireixi les habilitats relacionades amb les TIC. Permeten treballar la de continguts, respecten el ritme d'aprenentatge, no garanteixen el treball cooperatiu, ni la investigació, ni el desenvolupament de les capacitats cognitives.
Webquest: Proposta didàctica de recerca guiada. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques i prioritzen la construcció del coneixement. Predisposa l'alumne a treballar cooperativament i tenir una actitud activa i autònoma.
PROJECTES DE TREBALL: Permet abordar els aprenentatges de manera global, es parteix dels interessos dels alumnes, té en compte els coneixements previs, s'argumenten les decisions. De nou el mestre assumeix el rol de mediador, acompanyant el procés d'aprenentatge. És un bon plantejament per donar resposta a les necessitats educatives del segle XXI.
jueves, 27 de octubre de 2011
jueves, 20 de octubre de 2011
La competència digital a l'educació primària
Fa unes setmanes que a la classe de TIC estem treballant amb el llibre La competència digital a l'educació primària, publicat per la UOC al 2009, per aquest motiu he trobat interessant deixar constàncies de les idees més rellevants que he trobat mentre feia la lectura individualment i de les que he recollit desprès de treballar-ho a classe amb la resta de companys.
CAPÍTOL 1:Per a una educació més pròpia del segle XXI
El temps és un factor molt important en la nostra societat per això l'argumentació d'alguns autors respecte el model d'escola que tenim : Escoles del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI (pag.18) ens fa pensar que cal un canvi de paradigma a les nostres aules, un canvi que inclogui uns bons recursos tecnològics que ens permetin treballar de forma globalitzada, oberts al món.
El concepte de Modernidad Líquida de Bauman, que ja havíem treballat anteriorment, tambè surt reflexat en aquest capítol quan parla del coneixement "d'usar i tirar". Aquesta categorització tan pròpia del nostre temps de nou ens fa pensar en una metodologia de treball flexible.
El capítol ens convida a reflexionar sobre la desigualtat social que pot comportar l'accés als recursos, és a dir, a pensar en l'escletxa/la fractura social (pàg. 27) que s'esdevé entre les persones que tenen accés a la informació i les que tenen un accés limitat. Ens trobem davant d'un risc d'exclusió social.
M'ha agradat força com Gilster (1997) defineix l'alfabetització digital (pàg 33), ell afirma que té més a veure amb el domini d'idees que del teclat. És important fixar-se en aquest matiç ja que com a usuaris de les TIC hem de ser conscients que l'aprenentatge té una doble vessant: aprendre informàtica i conèixer aplicacions educatives i didàctiques.
Finalment, m'agradaria parlar sobre el terme competència digital fent referència a Pisani i Piolet (2008). Aquests autors és refereixen a la competència digital com a l'habilitat per localitzar, comprendre i crear informació i coneixement mitjançant les TIC (pàg. 38), per tant, observem com aquesta competència requereix de mútliples capacitats (coneixements, habilitats, actituds) per resoldre problemes complexos.
martes, 8 de diciembre de 2009
CONFERÈNCIA ANNA PÉREZ
Noves tecnologies de la informació i la comunicació: EL BLOG
Presentació de l’Anna Pérez a l’auditori:
L’Anna Pérez és mestre d’educació infantil i primària, coordinadora TAC (tècniques de treball en xarxa utilitzant les tecnologies) de l’escola Drassanes, membre de l’equip coordinador de la xarxa de Ravalnet i autora d’un blog “bitàcola del mestre TIC”
Inici de la conferència:
Utilitza un power point com a recolzament de la seva explicació. Temes principals que tracta:
• Neologismes del nostre temps, paraules que per a molts mestres suposen un repte relacionats amb les noves tecnologies: Blocaire, catosfera, post (noticia al blog), blocs
• Evolució de la Web 1.0 a la Web 2.0
L’àmbit de comunicació augmenta, l’autonomia de les persones per crear i compartir contingut creix, les eines s’han fet més fàcils. - Canvis molt significatius en deu anys
Desde l’àmbit educatiu hem de pensar que Internet es multimèdia i audiovisual, no només treballem amb text, per la qual cosa la interactivitat augmenta.
• El seu blog
El fa servir com a eina personal que li permet ordenar els seus continguts, amb el pas del temps va anar reben resposta, llavors va ser conscient que havia passat a ser molt més que una eina personal. Havia diàleg, contrastava informació amb altres blogs. (En contra la individualitat del blog, els blogs permeten conèixer gent i no només de forma virtual)
Va pensar que el blog no només podia ser un apunt d’eines sinó que també ho podia fer servir com a eina de reflexió. Poc a poc sorgeix el sentiment de compromís amb el blog. De participar sovint, d’aturar-t’hi a pensar, escriure...
o Bloglines
Eina que permet estar en contacte amb altres blogs, rebre missatges de les actualitzacions d’altres blogs i `poder-los consultar
o Utilitats del blog:
-Permet treballar competències lingüístiques (els infants escriuen, llegeixen...) alhora que treballen en xarxa (comparteixen coneixements). Escriuen per ser llegits i aquesta proposta és molt més motivadora que el simple fet d’entregar la feina al mestre, ja que hi haurà interacció en la seva feina amb moltes més persones.
-El blog facilita organitzar temporalment la feina, queda registrada l’ordre i la data de les entrades.
-La reflexió és una altre de les competències que es treballa, no només de la pròpia feina sinó que pots avaluar la feina dels teus companys i ells poden fer el mateix amb la teva.
o Un exemple de blog
El de la seva escola, l’escola Drassanes, han fet una feina molt interessant de treball en xarxa amb altres escoles (de nivells inferiors: escola bressol i nivells superior). A més els nenes de la pròpia escola participen al blog, per exemple el blog de la ràdio.
El blog de la presó. M’ha semblat una anècdota molt interessant que ens permet veure les grans possibilitats de l’educació més enllà de l’institució educativa tradicional que coneixem: l’escola.
• Estructura de l’escola
Estructura del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI. El llenguatge dels nens té la tecnologia molt present (Messenger, metroflog...). Per tant, aquest llenguatge s’ha de considerar i s’ha de treballar amb ell. Cal educar als joves amb responsabilitat davant d’aquestes eines. L’escola oberta a la societat
• L’ús de la viquipèdia
Com formulen les preguntes donarà peu a una determinada forma de recerca d’informació. Per exemple si el nostre enunciat es: Busca informació sobre Newton (tothom caurà en el recurs de la viquipèdia) però si la nostra proposta es: Busca informació sobre Newton a la viquipèdia i relaciona- ho amb... ? Despertarem nous interessos alhora que treballarem més competències.
Aquí estem treballant també els rols dins l’aula, qui és el protagonista el mestre o l’alumne?
Finalitza amb un torn de preguntes i comentaris:
Li pregunten sobre el bloglines: ella comenta que és un servei de la web 2.0 (hi han d’altres) que et permet registrar-te i afegir els blogs que tu llegeixes, és una forma de sindicar-se, no a nivell sindical sinó amb l’objectiu de rebre totes les noticies, una forma de subscripció. Això, ens permet no anar blog per blog, sinó a les últimes novetats.
Una altra pregunta es sobre la MEME: ella respon que és una forma de difusió que permet ampliar la xarxa de blogs.
Finalment, ella proposa una pregunta pels espectadors. Les noves generacions de mestres tenen més facilitat amb l’ús del llenguatge i les eines tecnològiques? Sota el meu punt de vista considero que és una de les poques avantatges que tenim la nostra generació, i és que el fet de créixer amb les noves tecnologies ens estalvia un obstacle que les generacions més adultes de mestres han de fer front. No obstant, hem d’aprendre els uns dels altres i el que nosaltres puguem aportar sempre serà d’utilitat si tenim en compte l’experiència d’aquelles persones que porten exercint la professió fa molts anys.
viernes, 4 de diciembre de 2009
Una de les darreres sessions de seminari
La familiaritat que es percep en el grup de seminari és gairebé impossible sentir-ho en cap altra classe. El fet de ser quinze alumnes i un mestre facilita la proximitat de les relacions que s’estableixen, facilita la participació i, un aspecte no gaire positiu, és que crea un ambient de relaxació que afavoreix l’ús d’expressions poc encertades per una aula d’universitat pel seu to massa informal.
Crec que fins ara no havia analitzat amb detall l’ambient que vivim cada dimecres i cada dijous a l’espai de seminari i trobo que és un aspecte molt important per tenir en compte i valorar la gran aportació d’aquesta franja a la universitat. No obstant, cal dir que ara que ens trobem agust cal ser conscients que al tornar del Nadal o, millor dit, al tornar dels exàmens haurem d’aprendre a treballar amb un altre grup conduit per un nou tutor/a.
Ara ja toca centrar-nos en el contingut treballat aquesta setmana. Dimecres la lectura en veu alta va ser liderada pel Robert amb un llibre titulat I no parava de ploure, seguit per la Laia que, com la Vanessa, va fer servir un dels llibres del Jorge Bucay. M’agradaria afegir que mai he llegit res d’aquest autor però que tant a les classes de seminari com les de CO0ED sovint s’ha fet servir la seva obra com a instrument, fet que m’ha apropat mínimament a la seva obra.
La segona part d’aquesta classe es va destinar a finalitzar els comentaris sobre les visites de les escoles realitzades el passat 17 de novembre i, iniciar els comentaris sobre les visites que vàren tenir lloc el passat 19 de novembre. Les escoles de dijous, dia 19, totes mostren unes característiques molt concretes que les fan especials i dignes de simbolitzar un referent pel que fa a models educatius.
Dijous va començar amb dues lectures noves que en aquest cas tenien com a lectors principals a la Georgina, amb el llibre No hem pots dir adéu” i el Nacho, amb la lectura El jove Lenon. Cal destacar que han estat dues lectures molt correctes i, per tant la valoració ha estat molt positiva en els dos cassos. Cal destacar també, el moment simpàtic que ha despertat la introducció del Nacho que ha provocat més d’un riure que ha propiciat una aturada de l’activitat.
Després d’una llarga estona de parlar sobre diferents aspectes que ens amoïnen: exàmens, avaluacions... ha tingut lloc l’apartat de l’actualitat educativa-. En aquesta ocasió el Robert i jo hem presentat el recull de premsa que hem elaborat durant aquesta darrera setmana i hem comentat l’article de el Periódico que hem triat per aprofundir en el tema. Penso que l’article era força interessant i esmentava dades molt importants. Durant aquesta setmana de consulta a diferents diaris ens hem adonat que no hi havia gaire informació sobre educació durant aquest dies, fet que es pot contrastar amb altres èpoques en les quals o encara es parlava menys d’educació a la premsa o si parlava molt.
Crec que fins ara no havia analitzat amb detall l’ambient que vivim cada dimecres i cada dijous a l’espai de seminari i trobo que és un aspecte molt important per tenir en compte i valorar la gran aportació d’aquesta franja a la universitat. No obstant, cal dir que ara que ens trobem agust cal ser conscients que al tornar del Nadal o, millor dit, al tornar dels exàmens haurem d’aprendre a treballar amb un altre grup conduit per un nou tutor/a.
Ara ja toca centrar-nos en el contingut treballat aquesta setmana. Dimecres la lectura en veu alta va ser liderada pel Robert amb un llibre titulat I no parava de ploure, seguit per la Laia que, com la Vanessa, va fer servir un dels llibres del Jorge Bucay. M’agradaria afegir que mai he llegit res d’aquest autor però que tant a les classes de seminari com les de CO0ED sovint s’ha fet servir la seva obra com a instrument, fet que m’ha apropat mínimament a la seva obra.
La segona part d’aquesta classe es va destinar a finalitzar els comentaris sobre les visites de les escoles realitzades el passat 17 de novembre i, iniciar els comentaris sobre les visites que vàren tenir lloc el passat 19 de novembre. Les escoles de dijous, dia 19, totes mostren unes característiques molt concretes que les fan especials i dignes de simbolitzar un referent pel que fa a models educatius.
Dijous va començar amb dues lectures noves que en aquest cas tenien com a lectors principals a la Georgina, amb el llibre No hem pots dir adéu” i el Nacho, amb la lectura El jove Lenon. Cal destacar que han estat dues lectures molt correctes i, per tant la valoració ha estat molt positiva en els dos cassos. Cal destacar també, el moment simpàtic que ha despertat la introducció del Nacho que ha provocat més d’un riure que ha propiciat una aturada de l’activitat.
Després d’una llarga estona de parlar sobre diferents aspectes que ens amoïnen: exàmens, avaluacions... ha tingut lloc l’apartat de l’actualitat educativa-. En aquesta ocasió el Robert i jo hem presentat el recull de premsa que hem elaborat durant aquesta darrera setmana i hem comentat l’article de el Periódico que hem triat per aprofundir en el tema. Penso que l’article era força interessant i esmentava dades molt importants. Durant aquesta setmana de consulta a diferents diaris ens hem adonat que no hi havia gaire informació sobre educació durant aquest dies, fet que es pot contrastar amb altres èpoques en les quals o encara es parlava menys d’educació a la premsa o si parlava molt.
Segueixen les recitacions i els debats
Ja gairebé sembla una tradició arribar el dijous a classe i seure a escoltar les recitacions dels meus companys. Suposo que aquesta sensació la tinc perquè encara no he estat jo la que ha patit els nervis de sortir a recitar. No obstant, tot arriba i dijous vinent us podré explicar com m’he sentit. Cal dir, però, que d’alguna manera pateixes amb la persona que recita quan veus que aquesta ho està passant malament i tot i posar molta voluntat troba dificultats per sortir-se’n, tal com a dit l’Imma aquesta mateixa tarda.
Aquesta setmana les recitacions han tingut un protagonista, Miquel Martí i Pol, ja que, sinó recordo malament, tres de les meves companyes de classe han escollit diferents poemes de la seva obra. Aquest fet m’ha despertat cert interès per aquest poeta, escriptor i traductor català i, conseqüentment he consultat diverses pàgines d’Internet per apropar-me més al context i a la vida de l’autor. Sobre les diferents recitacions que han tingut lloc el dia d’avui cal dir que de cadascuna d’elles en treus profit, tant si la persona ha vençut als nervis, com si el nivell d’interpretació ha estat molt encertat o si la veu es sentia una mica tremolosa a causa de la observació atenta del grup.
Finalitzades les recitacions hem gaudit de dos debats. Els temes en aquesta ocasió eren força propers entre ells, en primer lloc han parlat sobre la LEC, de forma més general, i seguidament, ens han ofert arguments en contra i a favor de l’article 54 de la LEC, per tant, aquest segon grup a escollit un tema més concret. M’ha semblat que els dos grups han fet un gran treball d’aprofundiment en el tema i això es reflectia en la qualitat dels arguments que hem pogut escoltar aquesta tarda. A més, el fet d’escollir un tema tant proper, a nivell de context, fa que tots estiguem al dia de les actualitats educatives que tenen lloc al nostre país i, així, despertar un interès per estar actualitzats e informats i poder opinar amb coneixement sobre el tema.
Aquesta setmana les recitacions han tingut un protagonista, Miquel Martí i Pol, ja que, sinó recordo malament, tres de les meves companyes de classe han escollit diferents poemes de la seva obra. Aquest fet m’ha despertat cert interès per aquest poeta, escriptor i traductor català i, conseqüentment he consultat diverses pàgines d’Internet per apropar-me més al context i a la vida de l’autor. Sobre les diferents recitacions que han tingut lloc el dia d’avui cal dir que de cadascuna d’elles en treus profit, tant si la persona ha vençut als nervis, com si el nivell d’interpretació ha estat molt encertat o si la veu es sentia una mica tremolosa a causa de la observació atenta del grup.
Finalitzades les recitacions hem gaudit de dos debats. Els temes en aquesta ocasió eren força propers entre ells, en primer lloc han parlat sobre la LEC, de forma més general, i seguidament, ens han ofert arguments en contra i a favor de l’article 54 de la LEC, per tant, aquest segon grup a escollit un tema més concret. M’ha semblat que els dos grups han fet un gran treball d’aprofundiment en el tema i això es reflectia en la qualitat dels arguments que hem pogut escoltar aquesta tarda. A més, el fet d’escollir un tema tant proper, a nivell de context, fa que tots estiguem al dia de les actualitats educatives que tenen lloc al nostre país i, així, despertar un interès per estar actualitzats e informats i poder opinar amb coneixement sobre el tema.
domingo, 29 de noviembre de 2009
Valoració de la setmana extraordinària i altres activitats
La primera sessió de seminari d’aquesta setmana va començar amb la lectura en veu alta de la Vanessa amb un text de Jorge Bucay. La seva intervenció, una cop més, va donar lloc a la valoració de la lectura en veu alta destacant aspectes tan rellevants com la fonètica (en aquest cas es va destacar la pronunciació de les “g” i les “a” més properes a les castellanes), la entonació, el ritme i la postura corporal (bons en aquest cas). Arrel de la participació de la Vanessa tots vàrem reflexionar sobre la “por escènica”, el respecte de situar-nos davant d’iguals i coneguts perquè valorin la nostra feina. La conclusió va ser que la pràctica facilita el trencament d’aquesta barrera.
Seguidament vàrem comentar la conferència de l’Eulàlia Bosch, la primera de les activitats de la setmana extraordinària. Un cop comentada la decepció general ens vem endinsar en les diferents temàtiques, totes elles molt interessants per a nosaltres com a futurs mestres, que ens va oferir.
Alguns dels aspectes més destacats van ser la ciutat com a eix de la nostra formació, la pinzellada a les activitats del Pla Cerdà (uns dels punts més fluixos de la exposició), la metàfora dels rumiants (un exemple molt encertat), la mostra de diferents fotografies com a mostra del paper de les arts en educació i que servien com a reforçadors de les seves paraules, l’anècdota de l’acomodador de cinema (paral•lelisme amb la nostra futura tasca de mestres- acompanyants del nen/a)
La setmana continua i, per tant encara ens queda una segona sessió de seminari per comentar. La classe del dijous la podem estructurar en tres parts. La primera, el Dani va escollir la lectura Pell d’armadillo per fer la seva lectura en veu alta. Com amb la Vanessa tothom qui va voler va poder aportar el seu granet de sorra en la valoració. Destaquem en la intervenció del Dani la rapidesa de la seva lectura, fet que va provocar que diverses pauses no les respectes gaire. La resta d’aspectes senyalats ( pronunciació, to, entonació i postura corporal) van ser molt ben valorats.
La segona activitat desenvolupada va ser la de l’actualitat educativa. El Dani, la Imma i el Nacho ens parlem sobre l’actualitat de la LEC (llei educació catalana) i ens fan un breu repàs de les altres noticies trobades en els diaris consultats. És una activitat que m’agrada fer-la perquè ens permet comentar breument tota l’actualitat i estar al dia del que passa en l’àmbit que em triat conduïts, majoritàriament, per vocació. Si no dediquéssim uns minuts a aquesta actualitat només estaríem informats, parlo per mi, de les noticies més polèmiques o les de més llarga durada, descuidant noticies que potser passen desapercebudes en altres mitjans i que d’una manera o altre ens aporten més informació.
Per acabar, cal fer referència a les exposicions sobre les institucions educatives que vàrem visitar el passat dimarts. Tot i que són diversos els centres visitats l’exposició ens va centrar en dos escoles que presenten particularitats que val la pena destacar i difondre en el grup de seminari. La primera d’elles, i de la que vàrem extreure més suc, va ser l’escola Decroly, una escola que treballa per centres d’interès, concretament quatre: alimentació, protecció, defensa i treball, en la qual no fan servir llibres i segueixen un model científic i, l’altre esmentada va ser l’escola Sant Jordi, la qual segueix un model ecològic naturalista, treballa per projectes i com l’anterior no fa servir llibres de text.
Va ser interessant comentar apreciar la diferència del treball per projectes (on no és imprescindible treballar totes les matèries) i els centres d’interès (on es tracten totes les matèries). També va ser interessant apreciar que una de les escoles era pública (Decroly) i l’altre concertada (Sant Jordi).
Seguidament vàrem comentar la conferència de l’Eulàlia Bosch, la primera de les activitats de la setmana extraordinària. Un cop comentada la decepció general ens vem endinsar en les diferents temàtiques, totes elles molt interessants per a nosaltres com a futurs mestres, que ens va oferir.
Alguns dels aspectes més destacats van ser la ciutat com a eix de la nostra formació, la pinzellada a les activitats del Pla Cerdà (uns dels punts més fluixos de la exposició), la metàfora dels rumiants (un exemple molt encertat), la mostra de diferents fotografies com a mostra del paper de les arts en educació i que servien com a reforçadors de les seves paraules, l’anècdota de l’acomodador de cinema (paral•lelisme amb la nostra futura tasca de mestres- acompanyants del nen/a)
La setmana continua i, per tant encara ens queda una segona sessió de seminari per comentar. La classe del dijous la podem estructurar en tres parts. La primera, el Dani va escollir la lectura Pell d’armadillo per fer la seva lectura en veu alta. Com amb la Vanessa tothom qui va voler va poder aportar el seu granet de sorra en la valoració. Destaquem en la intervenció del Dani la rapidesa de la seva lectura, fet que va provocar que diverses pauses no les respectes gaire. La resta d’aspectes senyalats ( pronunciació, to, entonació i postura corporal) van ser molt ben valorats.
La segona activitat desenvolupada va ser la de l’actualitat educativa. El Dani, la Imma i el Nacho ens parlem sobre l’actualitat de la LEC (llei educació catalana) i ens fan un breu repàs de les altres noticies trobades en els diaris consultats. És una activitat que m’agrada fer-la perquè ens permet comentar breument tota l’actualitat i estar al dia del que passa en l’àmbit que em triat conduïts, majoritàriament, per vocació. Si no dediquéssim uns minuts a aquesta actualitat només estaríem informats, parlo per mi, de les noticies més polèmiques o les de més llarga durada, descuidant noticies que potser passen desapercebudes en altres mitjans i que d’una manera o altre ens aporten més informació.
Per acabar, cal fer referència a les exposicions sobre les institucions educatives que vàrem visitar el passat dimarts. Tot i que són diversos els centres visitats l’exposició ens va centrar en dos escoles que presenten particularitats que val la pena destacar i difondre en el grup de seminari. La primera d’elles, i de la que vàrem extreure més suc, va ser l’escola Decroly, una escola que treballa per centres d’interès, concretament quatre: alimentació, protecció, defensa i treball, en la qual no fan servir llibres i segueixen un model científic i, l’altre esmentada va ser l’escola Sant Jordi, la qual segueix un model ecològic naturalista, treballa per projectes i com l’anterior no fa servir llibres de text.
Va ser interessant comentar apreciar la diferència del treball per projectes (on no és imprescindible treballar totes les matèries) i els centres d’interès (on es tracten totes les matèries). També va ser interessant apreciar que una de les escoles era pública (Decroly) i l’altre concertada (Sant Jordi).
Inici de les exposicions del territori
Ens trobem en una aula encara nova per a nosaltres, només són quatre els territoris que s’exposaran avui. Trenca el gel el Juan Antonio parlant sobre territori i sostenibilitat immers en la seva terra d’origen les illes Canàries, el segueixen tres parelles més que ens conviden a conèixer Cabrera de Mar, Caldes de Montbui i Sant Joan d’Espí. D’aquesta manera va començar, el passat dimarts, la ronda d’exposicions sobre territoris, activitat proposada desde l’assignatura de comunicació oral, escrita i digital i gestió de la informació i TIC.
El meu paper en aquesta ocasió era escoltar i, posteriorment, valorar la feina dels meus companys contemplant els aspectes positius i els que cal millorar de cara al futur per tal d’assignar una nota que englobes el treball presentat. Penso que apreciant la feina dels meus companys i valorant-la podré treure força profit per la meva pròpia exposició, tot i que, els nervis sovint interfereixen més del que ens agradaria, ho millor dit m’agradaria.
Ens traslladem al dijous per valorar les activitats que ja fa unes setmanes van començar, és a dir, les recitacions individuals i els debats de grup. Després d’una setmana extraordinària, on vàren tenir lloc les visites a diferents institucions educatives, tornem a la nostra realitat d’aula. Personalment, considero que les recitacions d’aquesta setmana han deixat un molt bon sabor de boca a tots, fet que anima als següents a preparar-se un bon treball que mantingui el nivell aconseguit pels meus companys/es. Cal, però, destacar el treball de dues de les meves companyes que van mostrar-nos les seves qualitats per interpretar.
Respecte a l’activitat de debat, aquesta setmana només va sortir “a escena” un grup, vàrem parlar de la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials a les aules ordinàries. És un tema molt interessant, com els de la darrera intervenció, per tant espero que al llarg de la carrera els treballem més a fons.
La classe de dijous va finalitzar amb una valoració dels blogs que estem construïm al llarg d’aquests mesos. Va ser una sessió interessant per rebre feedback del treball que estem elaborant fins ara. Crec que aquesta activitat ens ajuda a reflexionar sobre la nostre feina setmanal, ens serveix com a eina de síntesi per valorar el nostre progrés. Personalment, la participació en el blog m’ajuda en diversos aspectes de la meva formació i, especialment, en la meva competència escrita, ja que mitjançant aquesta activitat em veig “obligada” a dedicar setmanalment una bona estona a l’escriptura i a la reflexió.
El meu paper en aquesta ocasió era escoltar i, posteriorment, valorar la feina dels meus companys contemplant els aspectes positius i els que cal millorar de cara al futur per tal d’assignar una nota que englobes el treball presentat. Penso que apreciant la feina dels meus companys i valorant-la podré treure força profit per la meva pròpia exposició, tot i que, els nervis sovint interfereixen més del que ens agradaria, ho millor dit m’agradaria.
Ens traslladem al dijous per valorar les activitats que ja fa unes setmanes van començar, és a dir, les recitacions individuals i els debats de grup. Després d’una setmana extraordinària, on vàren tenir lloc les visites a diferents institucions educatives, tornem a la nostra realitat d’aula. Personalment, considero que les recitacions d’aquesta setmana han deixat un molt bon sabor de boca a tots, fet que anima als següents a preparar-se un bon treball que mantingui el nivell aconseguit pels meus companys/es. Cal, però, destacar el treball de dues de les meves companyes que van mostrar-nos les seves qualitats per interpretar.
Respecte a l’activitat de debat, aquesta setmana només va sortir “a escena” un grup, vàrem parlar de la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials a les aules ordinàries. És un tema molt interessant, com els de la darrera intervenció, per tant espero que al llarg de la carrera els treballem més a fons.
La classe de dijous va finalitzar amb una valoració dels blogs que estem construïm al llarg d’aquests mesos. Va ser una sessió interessant per rebre feedback del treball que estem elaborant fins ara. Crec que aquesta activitat ens ajuda a reflexionar sobre la nostre feina setmanal, ens serveix com a eina de síntesi per valorar el nostre progrés. Personalment, la participació en el blog m’ajuda en diversos aspectes de la meva formació i, especialment, en la meva competència escrita, ja que mitjançant aquesta activitat em veig “obligada” a dedicar setmanalment una bona estona a l’escriptura i a la reflexió.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)