domingo, 20 de septiembre de 2009

La meva experiència com a usuària de TIC

Tot i que no em considero una gran entesa d’aquest món les nocions bàsiques de les quals disposo em permeten fer un us gairebé necessari per la gent de la meva generació. Als 12 anys vaig tenir el meu primer mòbil i el meu primer ordinador, als 17 la meva primera càmara digital i no fa gaires anys un mp3 que per la seva capacitat s’ha quedat gairebé obsolet. Eines que actualment considerem gairebé imprescindibles i que no fa tan eren una novetat.

Crec que la meva generació ha tingut la sort de viure en un moment d’expansió i de normalització de les noves tecnologies que els ha permès conviure amb elles amb una gran normalitat, sense haver d’enfrontar-se a les dificultats que per gent més adulta ha suposat. No obstant, no tot són avantatges, les noves tecnologies han creat sovint dependències i manques de privacitat que fa uns anys poca gent s’hagués plantejat.

Quan parlem del tema de les TIC no podem evitar fer referència a les noves formes de comunicació que aquestes han ofert. No conec cap jove de la meva edat que no disposi d’una direcció de correu electrònic, que no utilitzi la xarxa per comunicar-se, que no utilitzi el mòbil com una eina vital per estar en contacte amb els seus amics,... L’últim servei a l’abast dels usuaris de les TIC, que ha causat una gran revolt, ha estat el Facebook, el qual podríem considerar un gran aparador de les vides de les persones.


La meva experiència a l’escola

A l’escola vaig conviure amb un model força tradicional de transmissió de coneixements: us gairebé exclusiu de classes magistrals, el llibre com a suport bàsic, poca o nul·la referència a les noves tecnologies,... no va ser fins a l’arribada a la universitat (anteriorment he cursat pedagogia a l’autònoma) que vaig familiaritzar-me amb les noves tecnologies en el món acadèmic. A la facultat calia estar pendent d’un campus virtual per rebre informacions importants de les assignatures que cursava i a més els mestres sovint utilitzaven formats digitals a les seves classes, entre d’altres cosses.

Cal dir que uns anys després d’haver finalitzat l’escolaritat obligatòria he tornat a l’escola que anteriorment he esmentat, en la qual vaig cursar els meus estudis des d’educació infantil fins a batxillerat i, cal dir, que ja es més que evident que les noves tecnologies estan a l’aula i que la metodologia que jo vaig viure en aquelles aules ha evolucionat molt adaptant-se a les noves necessitats dels estudiants.

No hay comentarios: