CONFERÈNCIA ANNA PÉREZ

Noves tecnologies de la informació i la comunicació: EL BLOG

Presentació de l’Anna Pérez a l’auditori:
L’Anna Pérez és mestre d’educació infantil i primària, coordinadora TAC (tècniques de treball en xarxa utilitzant les tecnologies) de l’escola Drassanes, membre de l’equip coordinador de la xarxa de Ravalnet i autora d’un blog “bitàcola del mestre TIC”

Inici de la conferència:
Utilitza un power point com a recolzament de la seva explicació. Temes principals que tracta:

• Neologismes del nostre temps, paraules que per a molts mestres suposen un repte relacionats amb les noves tecnologies: Blocaire, catosfera, post (noticia al blog), blocs

• Evolució de la Web 1.0 a la Web 2.0
L’àmbit de comunicació augmenta, l’autonomia de les persones per crear i compartir contingut creix, les eines s’han fet més fàcils. - Canvis molt significatius en deu anys
Desde l’àmbit educatiu hem de pensar que Internet es multimèdia i audiovisual, no només treballem amb text, per la qual cosa la interactivitat augmenta.

• El seu blog
El fa servir com a eina personal que li permet ordenar els seus continguts, amb el pas del temps va anar reben resposta, llavors va ser conscient que havia passat a ser molt més que una eina personal. Havia diàleg, contrastava informació amb altres blogs. (En contra la individualitat del blog, els blogs permeten conèixer gent i no només de forma virtual)
Va pensar que el blog no només podia ser un apunt d’eines sinó que també ho podia fer servir com a eina de reflexió. Poc a poc sorgeix el sentiment de compromís amb el blog. De participar sovint, d’aturar-t’hi a pensar, escriure...

o Bloglines
Eina que permet estar en contacte amb altres blogs, rebre missatges de les actualitzacions d’altres blogs i `poder-los consultar

o Utilitats del blog:
-Permet treballar competències lingüístiques (els infants escriuen, llegeixen...) alhora que treballen en xarxa (comparteixen coneixements). Escriuen per ser llegits i aquesta proposta és molt més motivadora que el simple fet d’entregar la feina al mestre, ja que hi haurà interacció en la seva feina amb moltes més persones.
-El blog facilita organitzar temporalment la feina, queda registrada l’ordre i la data de les entrades.
-La reflexió és una altre de les competències que es treballa, no només de la pròpia feina sinó que pots avaluar la feina dels teus companys i ells poden fer el mateix amb la teva.

o Un exemple de blog
El de la seva escola, l’escola Drassanes, han fet una feina molt interessant de treball en xarxa amb altres escoles (de nivells inferiors: escola bressol i nivells superior). A més els nenes de la pròpia escola participen al blog, per exemple el blog de la ràdio.

El blog de la presó. M’ha semblat una anècdota molt interessant que ens permet veure les grans possibilitats de l’educació més enllà de l’institució educativa tradicional que coneixem: l’escola.

• Estructura de l’escola
Estructura del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI. El llenguatge dels nens té la tecnologia molt present (Messenger, metroflog...). Per tant, aquest llenguatge s’ha de considerar i s’ha de treballar amb ell. Cal educar als joves amb responsabilitat davant d’aquestes eines. L’escola oberta a la societat

• L’ús de la viquipèdia
Com formulen les preguntes donarà peu a una determinada forma de recerca d’informació. Per exemple si el nostre enunciat es: Busca informació sobre Newton (tothom caurà en el recurs de la viquipèdia) però si la nostra proposta es: Busca informació sobre Newton a la viquipèdia i relaciona- ho amb... ? Despertarem nous interessos alhora que treballarem més competències.
Aquí estem treballant també els rols dins l’aula, qui és el protagonista el mestre o l’alumne?

Finalitza amb un torn de preguntes i comentaris:
Li pregunten sobre el bloglines: ella comenta que és un servei de la web 2.0 (hi han d’altres) que et permet registrar-te i afegir els blogs que tu llegeixes, és una forma de sindicar-se, no a nivell sindical sinó amb l’objectiu de rebre totes les noticies, una forma de subscripció. Això, ens permet no anar blog per blog, sinó a les últimes novetats.
Una altra pregunta es sobre la MEME: ella respon que és una forma de difusió que permet ampliar la xarxa de blogs.

Finalment, ella proposa una pregunta pels espectadors. Les noves generacions de mestres tenen més facilitat amb l’ús del llenguatge i les eines tecnològiques? Sota el meu punt de vista considero que és una de les poques avantatges que tenim la nostra generació, i és que el fet de créixer amb les noves tecnologies ens estalvia un obstacle que les generacions més adultes de mestres han de fer front. No obstant, hem d’aprendre els uns dels altres i el que nosaltres puguem aportar sempre serà d’utilitat si tenim en compte l’experiència d’aquelles persones que porten exercint la professió fa molts anys.

Hipertext

La major part dels teòrics d’aquest àmbit coincidirien en assenyalar que l’eix vertebrador de les noves formes textuals és l'hipertext. L'hipertext és una eina intel•lectualment seductora, però que amaga un misteri en el sentit que no ens mostra el que hi ha al seu darrere fins que no hem actuat.
L’hipertext és una eina útil ja que de forma senzilla et permet recopilar molta informació relacionada amb un mateix tema o àmbit. No obstant també comporta el perill d’allunyar-se del tema principal ja que per mitjà del enllaços que són interessants podem desviar-nos del nostre objectiu, per tant, s’ha de saber triar molt bé la informació.

L'hipertext és, alhora:
Una proposta d’organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials. Aquesta idea pot recordar-nos el treball en xarxa, ja no obtenim informació lineal sinó que lliguem conceptes relacionats, completem termes, ampliem coneixements...
Defineix una manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.
Una classe de programes informàtics que serveixen per a crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives. L’associació és un terme idoni per entendre el sentit de l’hipertext alhora que és un terme interessant i que ens pot recordar a l’estructura dels esquemes. Partint d’un nucli el completem amb idees rellevants i d’altres més secundàries.

A partir de la noció d'hipertext, s’entén la literatura hipertextual funciona en base a una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconnexió de fragments, en principi, textuals.
En aquest article es parla de text en un sentit general, o així és com l’he interpretat, ja que com a text entenem imatges, gràfics, estadístiques… informació representada en diferents maneres que aporten noves conclusions al missatge inicial.

Internet canvia la forma de llegir.. i de pensar?

La Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Tots estarem d’acord amb aquest afirmació, no obstant, diferents experts aporten conclusions interessants sobre els beneficis i els inconvenients del que això pot suposar. La Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Tots estarem d’acord amb aquest afirmació, no obstant, diferents experts aporten conclusions interessants sobre els beneficis i els inconvenients del que això pot suposar.
Els experts coincideixen que es tracta d’un canvi vertiginós. La Xara ha provocat que la gent es comporti de manera diferent davant de la informació. Fet que podria ser contradictori amb les idees acceptades de la biologia i la psicologia evolutives sobre que el comportament humà bàsic no canvia de manera sobtada.

Per citar alguns exemples més concrets destaquem les paraules de l’enagista nord-americà Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), Carr està convençut que la Xarxa, com la resta de mitjans de comunicació no és innòcua, que els mitjans subministren el material del pensament, però també modelen el procés de pensar. A més, afegeix que alhora que Internet es converteix en el nostre medi universal podria estar reensinistrant els nostres cervells per rebre informació de manera més ràpida i en petites porcions. No obstant, aquest expert també afegeix que el que podem perdre es la nostra capacitat per a mantenir una línea de pensament sostinguda durant un període llarg.

Els neuròlegs, per la seva banda, sostenen que les activitats mentals influeixen a un nivell biològic en el cervell, es a dir, en l’establiment de connexions neuronals. Segons Beau Lotto, professor de neurociència en el University College de Londres, si la informació es presenta en una forma determinada el cervell aprendre aquesta estructura.

Raymon Kurzweil, inventor i expert en intel•ligència artificial afirma que actualment confiem en Google com un amplificador de la nostra memòria, fet que origina que recordem pitjor les coses sense ell. Però Kurzweil creu que això no és cap problema perquè no és necessari prescindir de google, ja que aquesta eina està disponible tot el temps. Quant més confiem en la part no biològica (és a dir, les màquines) de la nostra intel•ligència, la part biològica treballa menys, però la combinació total augmenta la seva intel•ligència, segons Kurzweil.

Maryanne Wolf, investigadora de la lectura i del llenguatge de la Tufts University (EE UU) centra el problema en la lectura: “A l’impedir la lectura profunda s’impedeix el pensament profund”. Wolf aporta que la informació sense guia pot crear un miratge de coneixement que a la llarga pot restringir llargs i difícils processos de pensament que condueixen al coneixement autèntic.

Finalment, Edgard Tenner dóna a conèixer la seva preocupació per l’ús superficial d’Internet, però el considera un problema cultural reversible a través d’un millor ensenyament i un millor software de recerca, i no com una deformació neurològica.

Alhora que analitzes el text i focalitzes la informació més rellevant, et prepares per fer l’esquema, t’apropes més als detalls que configuren el text. D’aquesta manera, en aquest text especialment, t’anedons de la diversitat d’opinions que giren al voltant del tema i pots posicionar-te més cap a un expert o cap a un altre. Considero que tots els autors que es citen en aquest article aporten dades molt interessants de la influència a la que estem sotmesos com a usuaris de la Xarxa, tot i que algunes aportacions em semblant més encertades que unes altres. Si ens fixem en les dues últimes aportacions veurem que les paraules de Wolf es poden complementar amb l’aportació de Tenner. Considero que aquesta actual, o potser ja no tan nova, finestra d’informació requereix un recolzament educatiu que serveixi de suport i de guia per tal de treure el màxim profit de les seves possibilitats (contrastar informació, fer servir diferents mitjans, apropar-nos a indrets llunyans,..) alhora que ens preveu dels seus perills (excés d’informació, dades poc fiables,...).
Per altra banda, les paraules de Kurzweil penso que poden generar polèmica ja que es posiciona massa dependent de la Xarxa i penso que aquesta postura no coincideix amb la finalitat de l’escola de formar persones autònomes. Per tant, tot i que l’escola a d’adaptar-se a les noves necessitats i a les noves exigències (les TIC són un exemple) no podem oblidar-nos que la Xarxa és un suport més i per aquest motiu no podem dependre d’ell.

Pràctica de video

Aquí es pot veure el resultat de la gravació del meu grup compost pel Sergi, el Didier, el Marc, el Jordi i jo mateixa, l'Amanda.
Primerament, vem pensar l'argument, un argument que havia d'incloure la presència de dues emocions contràreies, en un segon moment, tal i com va suggerir el Xavier, varem elaborar un guió on varem estructurar les tres escenes que composen el vídeo. Finalment, va arribar el moment esperat de la gravació, va ser un moment molt divertit. En la cinta es podem apreciar les qualitats interpretatives especialment del Jordi i del Marc.

ANÀLISI D'UN ANUNCI

FLEX: Part a casa. Anunci 2009

http://www.youtube.com/watch?v=yrDfPHJ28dE&feature=related

1. Explica la historia

Una dona embarassada de la seva segona filla decideix, juntament amb el seu marit, tenir un part natural a casa. Amb el seu primer fill ja ho varen dur a terme i han decidit repetir l’experiència. En aquesta experiència el seu fill gran també participa.

2. Anàlisi de la forma

L’anunci s’inicia amb la presentació d’un seguit de diapositives amb imatges que enfoquen objetes concrets (una cometa, la casa, un globus..) que transmeten una sensació de tranquil·litat i benestar. A continuació, els protagonistes expliquen el procés que els ha apropat a prendre aquesta decisió. Aquestes darreres imatges et permeten observar quin tipus de família és, per tant t’apropen a un model de família determinat, amb uns valors i una forma de vida concreta.

Durant l’anunci es pot apreciar la claretat del sol alhora que es convinen imatges de l’interior (la propia llar del protagonistes) amb imatges d’exterior (els voltants de la casa, un passeig pare i fill), sembla un context proper a la natura. A més, de la claredat de les imatges podem destacar el predomini del color blanc de l’interior de la cambra principal, el dormitori de la parella. Fet que ens apropa a una sensació de puresa.

Les imatges estan recolzades per una música de fons molt tranquil·la que permet escoltar facilment les paraules dels personatges. Pel que fa a les paraules cal dir que sembla que haguin estat molt ben triades i que aportin la informació justa perquè d’aquesta manera ens poguem concentrar en les imatges.

3. Justificació

Crec que l’anunci pot obrir diferents debats. Per una banda, podem opinar sobre la nostra idea dels parts naturals i/o assistits a casa i, per altra banda, podem parlar sobre el que suposa utilitzar aquestes imatges per vendre uns matalassos.

Pel que fa al primer tema penso que és interessant que la dona i/o la parella pugui estar informada de les possibilitats d’assistència al part i dels riscs i els beneficis que comporta.
El segon tema, potser bastant més polèmic, pot generar opinions diverses i oposades opinions. Tots som conscients dels pocs prejudicis que es tenen en publicitat per tal de satisfer els seus objectius, per la qual cosa juga amb el tema dels sentiments és un recurs molt atractiu per al publicista i fins i tot pel propi receptor.

Des del meu punt de vista, crec que l’important ser conscients del pes de la publicitat, aixó significat ser persones crítiques que saben apreciar les sensacions agradables que transmeten aquestes imatges alhora que poden arribar a “jutjar” la ideonitat del seu ús. I com a futura mestra crec que aquesta és la idea que hem de transmetre als infants.

PRÀCTICA D'AULA: MAPA CONCEPTUAL

Una breu mostra dels efectes del power point

A continuació, es pot veure una breu presentació amb power point on es mostren algunes de les possibilitats que ofereix aquest programa i que ajuden a emfatitzar el contingut treballat.

En aquest exemple he fet servir la lletra negreta, la lletra en colors i he combinat diferents formes de presentació del text,...

El tema escollit, el paisatge, no respon a cap exigència de l'assignatura, només he volgut posar-me en la pell de com fer servir aquest programa per explicar un possible contingut treballat a l'etapa de primària.

Per penjar el document he fet servir directament el Slideboom, ja que després de la sessió d'aquesta tarda m'he adonat que aquest programa permetia dipositar el powerpoint sense problemes a l'hora de reproduir els efectes.

Parlant amb alguns companys m'han comentat que ells anteriorment havien fet servir l'Slideshare, no obstant, aquest programa no facilita la reproducció dels efectes.

EL PAISATGE

View more presentations or Upload your own.

Presentació amb documents de Google

Aquí es pot veure la presentació amb documents de google sobre la digitalització, concepte treballat als primers dies de classe.

Audacity

He seleccionat un fragment del conte de la Blancaneu per treballar amb l'Audacity. En el fragment en concret es poden reconèixer les veus de la Reina, del Mirall i del narrador. Per diferenciar els tres personatges he fet servir diferents tons i velocitats de veu.

Per registrar la veu vaig fer servir una gravadora i a continuació, vaig digitalitzar la informació. Un cop a l'ordinador vaig treballar amb el goear per poder conduir l'enregistrament al meu bloc personal.

GIMP

A la imatge treballada a classe li he afegit un filtre, concretament un filtre artístic de "pintura al óleo". He fet servir aquest filtre per tal de distorsionar la meva imatge donant un aire més misteriós.

La meva experiència com a usuària de TIC

Tot i que no em considero una gran entesa d’aquest món les nocions bàsiques de les quals disposo em permeten fer un us gairebé necessari per la gent de la meva generació. Als 12 anys vaig tenir el meu primer mòbil i el meu primer ordinador, als 17 la meva primera càmara digital i no fa gaires anys un mp3 que per la seva capacitat s’ha quedat gairebé obsolet. Eines que actualment considerem gairebé imprescindibles i que no fa tan eren una novetat.

Crec que la meva generació ha tingut la sort de viure en un moment d’expansió i de normalització de les noves tecnologies que els ha permès conviure amb elles amb una gran normalitat, sense haver d’enfrontar-se a les dificultats que per gent més adulta ha suposat. No obstant, no tot són avantatges, les noves tecnologies han creat sovint dependències i manques de privacitat que fa uns anys poca gent s’hagués plantejat.

Quan parlem del tema de les TIC no podem evitar fer referència a les noves formes de comunicació que aquestes han ofert. No conec cap jove de la meva edat que no disposi d’una direcció de correu electrònic, que no utilitzi la xarxa per comunicar-se, que no utilitzi el mòbil com una eina vital per estar en contacte amb els seus amics,... L’últim servei a l’abast dels usuaris de les TIC, que ha causat una gran revolt, ha estat el Facebook, el qual podríem considerar un gran aparador de les vides de les persones.

La meva experiència a l’escola

A l’escola vaig conviure amb un model força tradicional de transmissió de coneixements: us gairebé exclusiu de classes magistrals, el llibre com a suport bàsic, poca o nul·la referència a les noves tecnologies,... no va ser fins a l’arribada a la universitat (anteriorment he cursat pedagogia a l’autònoma) que vaig familiaritzar-me amb les noves tecnologies en el món acadèmic. A la facultat calia estar pendent d’un campus virtual per rebre informacions importants de les assignatures que cursava i a més els mestres sovint utilitzaven formats digitals a les seves classes, entre d’altres cosses.

Cal dir que uns anys després d’haver finalitzat l’escolaritat obligatòria he tornat a l’escola que anteriorment he esmentat, en la qual vaig cursar els meus estudis des d’educació infantil fins a batxillerat i, cal dir, que ja es més que evident que les noves tecnologies estan a l’aula i que la metodologia que jo vaig viure en aquelles aules ha evolucionat molt adaptant-se a les noves necessitats dels estudiants.