CONFERÈNCIA ANNA PÉREZ

Noves tecnologies de la informació i la comunicació: EL BLOG

Presentació de l’Anna Pérez a l’auditori:
L’Anna Pérez és mestre d’educació infantil i primària, coordinadora TAC (tècniques de treball en xarxa utilitzant les tecnologies) de l’escola Drassanes, membre de l’equip coordinador de la xarxa de Ravalnet i autora d’un blog “bitàcola del mestre TIC”

Inici de la conferència:
Utilitza un power point com a recolzament de la seva explicació. Temes principals que tracta:

• Neologismes del nostre temps, paraules que per a molts mestres suposen un repte relacionats amb les noves tecnologies: Blocaire, catosfera, post (noticia al blog), blocs

• Evolució de la Web 1.0 a la Web 2.0
L’àmbit de comunicació augmenta, l’autonomia de les persones per crear i compartir contingut creix, les eines s’han fet més fàcils. - Canvis molt significatius en deu anys
Desde l’àmbit educatiu hem de pensar que Internet es multimèdia i audiovisual, no només treballem amb text, per la qual cosa la interactivitat augmenta.

• El seu blog
El fa servir com a eina personal que li permet ordenar els seus continguts, amb el pas del temps va anar reben resposta, llavors va ser conscient que havia passat a ser molt més que una eina personal. Havia diàleg, contrastava informació amb altres blogs. (En contra la individualitat del blog, els blogs permeten conèixer gent i no només de forma virtual)
Va pensar que el blog no només podia ser un apunt d’eines sinó que també ho podia fer servir com a eina de reflexió. Poc a poc sorgeix el sentiment de compromís amb el blog. De participar sovint, d’aturar-t’hi a pensar, escriure...

o Bloglines
Eina que permet estar en contacte amb altres blogs, rebre missatges de les actualitzacions d’altres blogs i `poder-los consultar

o Utilitats del blog:
-Permet treballar competències lingüístiques (els infants escriuen, llegeixen...) alhora que treballen en xarxa (comparteixen coneixements). Escriuen per ser llegits i aquesta proposta és molt més motivadora que el simple fet d’entregar la feina al mestre, ja que hi haurà interacció en la seva feina amb moltes més persones.
-El blog facilita organitzar temporalment la feina, queda registrada l’ordre i la data de les entrades.
-La reflexió és una altre de les competències que es treballa, no només de la pròpia feina sinó que pots avaluar la feina dels teus companys i ells poden fer el mateix amb la teva.

o Un exemple de blog
El de la seva escola, l’escola Drassanes, han fet una feina molt interessant de treball en xarxa amb altres escoles (de nivells inferiors: escola bressol i nivells superior). A més els nenes de la pròpia escola participen al blog, per exemple el blog de la ràdio.

El blog de la presó. M’ha semblat una anècdota molt interessant que ens permet veure les grans possibilitats de l’educació més enllà de l’institució educativa tradicional que coneixem: l’escola.

• Estructura de l’escola
Estructura del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI. El llenguatge dels nens té la tecnologia molt present (Messenger, metroflog...). Per tant, aquest llenguatge s’ha de considerar i s’ha de treballar amb ell. Cal educar als joves amb responsabilitat davant d’aquestes eines. L’escola oberta a la societat

• L’ús de la viquipèdia
Com formulen les preguntes donarà peu a una determinada forma de recerca d’informació. Per exemple si el nostre enunciat es: Busca informació sobre Newton (tothom caurà en el recurs de la viquipèdia) però si la nostra proposta es: Busca informació sobre Newton a la viquipèdia i relaciona- ho amb... ? Despertarem nous interessos alhora que treballarem més competències.
Aquí estem treballant també els rols dins l’aula, qui és el protagonista el mestre o l’alumne?

Finalitza amb un torn de preguntes i comentaris:
Li pregunten sobre el bloglines: ella comenta que és un servei de la web 2.0 (hi han d’altres) que et permet registrar-te i afegir els blogs que tu llegeixes, és una forma de sindicar-se, no a nivell sindical sinó amb l’objectiu de rebre totes les noticies, una forma de subscripció. Això, ens permet no anar blog per blog, sinó a les últimes novetats.
Una altra pregunta es sobre la MEME: ella respon que és una forma de difusió que permet ampliar la xarxa de blogs.

Finalment, ella proposa una pregunta pels espectadors. Les noves generacions de mestres tenen més facilitat amb l’ús del llenguatge i les eines tecnològiques? Sota el meu punt de vista considero que és una de les poques avantatges que tenim la nostra generació, i és que el fet de créixer amb les noves tecnologies ens estalvia un obstacle que les generacions més adultes de mestres han de fer front. No obstant, hem d’aprendre els uns dels altres i el que nosaltres puguem aportar sempre serà d’utilitat si tenim en compte l’experiència d’aquelles persones que porten exercint la professió fa molts anys.

Una de les darreres sessions de seminari

La familiaritat que es percep en el grup de seminari és gairebé impossible sentir-ho en cap altra classe. El fet de ser quinze alumnes i un mestre facilita la proximitat de les relacions que s’estableixen, facilita la participació i, un aspecte no gaire positiu, és que crea un ambient de relaxació que afavoreix l’ús d’expressions poc encertades per una aula d’universitat pel seu to massa informal.
Crec que fins ara no havia analitzat amb detall l’ambient que vivim cada dimecres i cada dijous a l’espai de seminari i trobo que és un aspecte molt important per tenir en compte i valorar la gran aportació d’aquesta franja a la universitat. No obstant, cal dir que ara que ens trobem agust cal ser conscients que al tornar del Nadal o, millor dit, al tornar dels exàmens haurem d’aprendre a treballar amb un altre grup conduit per un nou tutor/a.

Ara ja toca centrar-nos en el contingut treballat aquesta setmana. Dimecres la lectura en veu alta va ser liderada pel Robert amb un llibre titulat I no parava de ploure, seguit per la Laia que, com la Vanessa, va fer servir un dels llibres del Jorge Bucay. M’agradaria afegir que mai he llegit res d’aquest autor però que tant a les classes de seminari com les de CO0ED sovint s’ha fet servir la seva obra com a instrument, fet que m’ha apropat mínimament a la seva obra.
La segona part d’aquesta classe es va destinar a finalitzar els comentaris sobre les visites de les escoles realitzades el passat 17 de novembre i, iniciar els comentaris sobre les visites que vàren tenir lloc el passat 19 de novembre. Les escoles de dijous, dia 19, totes mostren unes característiques molt concretes que les fan especials i dignes de simbolitzar un referent pel que fa a models educatius.

Dijous va començar amb dues lectures noves que en aquest cas tenien com a lectors principals a la Georgina, amb el llibre No hem pots dir adéu” i el Nacho, amb la lectura El jove Lenon. Cal destacar que han estat dues lectures molt correctes i, per tant la valoració ha estat molt positiva en els dos cassos. Cal destacar també, el moment simpàtic que ha despertat la introducció del Nacho que ha provocat més d’un riure que ha propiciat una aturada de l’activitat.

Després d’una llarga estona de parlar sobre diferents aspectes que ens amoïnen: exàmens, avaluacions... ha tingut lloc l’apartat de l’actualitat educativa-. En aquesta ocasió el Robert i jo hem presentat el recull de premsa que hem elaborat durant aquesta darrera setmana i hem comentat l’article de el Periódico que hem triat per aprofundir en el tema. Penso que l’article era força interessant i esmentava dades molt importants. Durant aquesta setmana de consulta a diferents diaris ens hem adonat que no hi havia gaire informació sobre educació durant aquest dies, fet que es pot contrastar amb altres èpoques en les quals o encara es parlava menys d’educació a la premsa o si parlava molt.

Segueixen les recitacions i els debats

Ja gairebé sembla una tradició arribar el dijous a classe i seure a escoltar les recitacions dels meus companys. Suposo que aquesta sensació la tinc perquè encara no he estat jo la que ha patit els nervis de sortir a recitar. No obstant, tot arriba i dijous vinent us podré explicar com m’he sentit. Cal dir, però, que d’alguna manera pateixes amb la persona que recita quan veus que aquesta ho està passant malament i tot i posar molta voluntat troba dificultats per sortir-se’n, tal com a dit l’Imma aquesta mateixa tarda.

Aquesta setmana les recitacions han tingut un protagonista, Miquel Martí i Pol, ja que, sinó recordo malament, tres de les meves companyes de classe han escollit diferents poemes de la seva obra. Aquest fet m’ha despertat cert interès per aquest poeta, escriptor i traductor català i, conseqüentment he consultat diverses pàgines d’Internet per apropar-me més al context i a la vida de l’autor. Sobre les diferents recitacions que han tingut lloc el dia d’avui cal dir que de cadascuna d’elles en treus profit, tant si la persona ha vençut als nervis, com si el nivell d’interpretació ha estat molt encertat o si la veu es sentia una mica tremolosa a causa de la observació atenta del grup.

Finalitzades les recitacions hem gaudit de dos debats. Els temes en aquesta ocasió eren força propers entre ells, en primer lloc han parlat sobre la LEC, de forma més general, i seguidament, ens han ofert arguments en contra i a favor de l’article 54 de la LEC, per tant, aquest segon grup a escollit un tema més concret. M’ha semblat que els dos grups han fet un gran treball d’aprofundiment en el tema i això es reflectia en la qualitat dels arguments que hem pogut escoltar aquesta tarda. A més, el fet d’escollir un tema tant proper, a nivell de context, fa que tots estiguem al dia de les actualitats educatives que tenen lloc al nostre país i, així, despertar un interès per estar actualitzats e informats i poder opinar amb coneixement sobre el tema.

Valoració de la setmana extraordinària i altres activitats

La primera sessió de seminari d’aquesta setmana va començar amb la lectura en veu alta de la Vanessa amb un text de Jorge Bucay. La seva intervenció, una cop més, va donar lloc a la valoració de la lectura en veu alta destacant aspectes tan rellevants com la fonètica (en aquest cas es va destacar la pronunciació de les “g” i les “a” més properes a les castellanes), la entonació, el ritme i la postura corporal (bons en aquest cas). Arrel de la participació de la Vanessa tots vàrem reflexionar sobre la “por escènica”, el respecte de situar-nos davant d’iguals i coneguts perquè valorin la nostra feina. La conclusió va ser que la pràctica facilita el trencament d’aquesta barrera.

Seguidament vàrem comentar la conferència de l’Eulàlia Bosch, la primera de les activitats de la setmana extraordinària. Un cop comentada la decepció general ens vem endinsar en les diferents temàtiques, totes elles molt interessants per a nosaltres com a futurs mestres, que ens va oferir.
Alguns dels aspectes més destacats van ser la ciutat com a eix de la nostra formació, la pinzellada a les activitats del Pla Cerdà (uns dels punts més fluixos de la exposició), la metàfora dels rumiants (un exemple molt encertat), la mostra de diferents fotografies com a mostra del paper de les arts en educació i que servien com a reforçadors de les seves paraules, l’anècdota de l’acomodador de cinema (paral•lelisme amb la nostra futura tasca de mestres- acompanyants del nen/a)

La setmana continua i, per tant encara ens queda una segona sessió de seminari per comentar. La classe del dijous la podem estructurar en tres parts. La primera, el Dani va escollir la lectura Pell d’armadillo per fer la seva lectura en veu alta. Com amb la Vanessa tothom qui va voler va poder aportar el seu granet de sorra en la valoració. Destaquem en la intervenció del Dani la rapidesa de la seva lectura, fet que va provocar que diverses pauses no les respectes gaire. La resta d’aspectes senyalats ( pronunciació, to, entonació i postura corporal) van ser molt ben valorats.

La segona activitat desenvolupada va ser la de l’actualitat educativa. El Dani, la Imma i el Nacho ens parlem sobre l’actualitat de la LEC (llei educació catalana) i ens fan un breu repàs de les altres noticies trobades en els diaris consultats. És una activitat que m’agrada fer-la perquè ens permet comentar breument tota l’actualitat i estar al dia del que passa en l’àmbit que em triat conduïts, majoritàriament, per vocació. Si no dediquéssim uns minuts a aquesta actualitat només estaríem informats, parlo per mi, de les noticies més polèmiques o les de més llarga durada, descuidant noticies que potser passen desapercebudes en altres mitjans i que d’una manera o altre ens aporten més informació.

Per acabar, cal fer referència a les exposicions sobre les institucions educatives que vàrem visitar el passat dimarts. Tot i que són diversos els centres visitats l’exposició ens va centrar en dos escoles que presenten particularitats que val la pena destacar i difondre en el grup de seminari. La primera d’elles, i de la que vàrem extreure més suc, va ser l’escola Decroly, una escola que treballa per centres d’interès, concretament quatre: alimentació, protecció, defensa i treball, en la qual no fan servir llibres i segueixen un model científic i, l’altre esmentada va ser l’escola Sant Jordi, la qual segueix un model ecològic naturalista, treballa per projectes i com l’anterior no fa servir llibres de text.
Va ser interessant comentar apreciar la diferència del treball per projectes (on no és imprescindible treballar totes les matèries) i els centres d’interès (on es tracten totes les matèries). També va ser interessant apreciar que una de les escoles era pública (Decroly) i l’altre concertada (Sant Jordi).

Inici de les exposicions del territori

Ens trobem en una aula encara nova per a nosaltres, només són quatre els territoris que s’exposaran avui. Trenca el gel el Juan Antonio parlant sobre territori i sostenibilitat immers en la seva terra d’origen les illes Canàries, el segueixen tres parelles més que ens conviden a conèixer Cabrera de Mar, Caldes de Montbui i Sant Joan d’Espí. D’aquesta manera va començar, el passat dimarts, la ronda d’exposicions sobre territoris, activitat proposada desde l’assignatura de comunicació oral, escrita i digital i gestió de la informació i TIC.
El meu paper en aquesta ocasió era escoltar i, posteriorment, valorar la feina dels meus companys contemplant els aspectes positius i els que cal millorar de cara al futur per tal d’assignar una nota que englobes el treball presentat. Penso que apreciant la feina dels meus companys i valorant-la podré treure força profit per la meva pròpia exposició, tot i que, els nervis sovint interfereixen més del que ens agradaria, ho millor dit m’agradaria.

Ens traslladem al dijous per valorar les activitats que ja fa unes setmanes van començar, és a dir, les recitacions individuals i els debats de grup. Després d’una setmana extraordinària, on vàren tenir lloc les visites a diferents institucions educatives, tornem a la nostra realitat d’aula. Personalment, considero que les recitacions d’aquesta setmana han deixat un molt bon sabor de boca a tots, fet que anima als següents a preparar-se un bon treball que mantingui el nivell aconseguit pels meus companys/es. Cal, però, destacar el treball de dues de les meves companyes que van mostrar-nos les seves qualitats per interpretar.

Respecte a l’activitat de debat, aquesta setmana només va sortir “a escena” un grup, vàrem parlar de la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials a les aules ordinàries. És un tema molt interessant, com els de la darrera intervenció, per tant espero que al llarg de la carrera els treballem més a fons.

La classe de dijous va finalitzar amb una valoració dels blogs que estem construïm al llarg d’aquests mesos. Va ser una sessió interessant per rebre feedback del treball que estem elaborant fins ara. Crec que aquesta activitat ens ajuda a reflexionar sobre la nostre feina setmanal, ens serveix com a eina de síntesi per valorar el nostre progrés. Personalment, la participació en el blog m’ajuda en diversos aspectes de la meva formació i, especialment, en la meva competència escrita, ja que mitjançant aquesta activitat em veig “obligada” a dedicar setmanalment una bona estona a l’escriptura i a la reflexió.

SETMANA DE VISITES A INSTITUCIONS EDUCATIVES IV

20.11.09 Visita a la Biblioteca Ignasi Iglésias- Can Fabra de Sant Andreu

Aquest migdia m’he acostat a la biblioteca del meu barri per apropar-me a les diferents activitats que proporcionen i en especial aquelles que organitzen per a les escoles.

A l’arribar una de les responsables de la institució estava atenent a una mare jove que estava interessada en les activitats que s’organitzen per a mares i fills/es, per aquesta raó m’he assabentat que una de les activitats que desenvolupen és la de “Nascuts per llegir”, una activitat pensada per a nadons de 0 a 3 anys acompanyats dels seus pares i on es fomenta la lectura i es recomanen llibres segons les edats dels infants.

Quan la Marta, una de les treballadores de l’àrea infantil m’ha atès ja m’ha parlat directament del projecte que tenen destinat a les escoles. La Biblioteca de Can Fabra té organitzades activitats per educació infantil, educació primària i secundària. Abans oferien una única visita/activitat, no obstant, arrel de les necessitats de l’entorn (demandes de les escoles i carències observades en els infants) es va iniciar un projecte que oferia diferents visites segons les edats dels usuaris (inici de les activitats per cicles).

Les diferents biblioteques de la Xarxa municipal de biblioteques de Barcelona ofereixen aquest servei d’activitats a les escoles i els instituts tot i que, és un espai que cada biblioteca organitza i desenvolupa en funció de les necessitats contextuals.

Com a dades complementaries m’ha explicat que setmanalment organitzen dos dies de visites per a escoles i com a conseqüència de la gran demanda d’aquest servei poden dir que mensualment reben una mitjana de 400 alumnes interessats. Algunes de les activitats que proporcionen són: com fer servir el material de la biblioteca i com aprendre a discriminar la informació que no és útil per fer un treball.

Tot i que és un servei molt proper a mi m’he adonat que el desconeixia i per aquest motiu estic satisfeta d’haver-me apropat a una de les possibilitats que el meu propi context ofereix i que com a futura mestra cal conèixer.

SETMANA DE VISITES A INSTITUCIONS EDUCATIVES II

18.11.09 Visita a la Masia del Futbol Club Barcelona

Trenta minuts d’espera valen la pena per poder-se apropar a les instal•lacions del Futbol Club Barcelona i rebre una xerrada interessant, amena i molt propera.
Potser passaven les 10:30 quan un jove anomenat Ruben Bonastre, coordinador pedagògic de la Masia, ens rebia a l’entrada de l’edifici. La primera aturada ha tingut lloc al menjador, allà a més de veure totes les orles de les promocions que han viscut a la Masia ens ha parlat una breument del desenvolupament de la vida en una institució d’aquestes característiques, de la seva feina i dels nens/es que actualment viuen allà.

El recorregut ha continuat al segon pis on es on es troba la sala d’estudi dels joves on en pogut veure dos nens procedents del Camerun que acaben “d’aterrar” a les instal•lacions del Club i la petita sala d’informàtica, petita perquè només tenen vuit ordinadors, ja que normalment els joves porten el seu portàtil i es connecten per mitjà del WIFI. Només quedaven per veure les dues habitacions, els dormitoris dels jugadors, no obstant, per motius de respecte a la seva intimitat no ens han facilitat l’accés.

Seguidament ens hem apropat al Camp Nou, un cop allà el Ruben ens ha deixat acostar-nos al camp i fer-nos fotografies. Ha estat un moment divertit i emocionant per aquells i aquelles que com jo som del Barça. Un cop finalitzat l’estona “d’esbarjo” ens hem traslladat a la sala Wembley on ha continuat la xerrada iniciada a la Masia.

Amb un vídeo que durava aproximadament vint minuts hem pogut veure la trajectòria de la Masia, des del seus inicis quan encara no tenia la tasca educativa que té ara fins a l’actualitat. Finalitzat el vídeo el Ruben ens ha comentat la seva tasca amb més profunditat i ens ha mostrat gràfiques de la situació actual de la Masia pel que fa a les procedències dels menors, el seu nivell d’escolaritat, etc. En aquest moment m’he adonat de la gran tasca educativa que duen a terme els professionals encarregats d’aquesta vessant tant important per als joves.

M’ha agradat poder apreciar el valor que se li atorga a l’aprenentatge i de com professionals de diferents àmbits vetllen per transmetre aquesta importància alhora que es cuiden per obtenir resultats favorables pels nois, ja que molts tot i haver arribat a la Masia potser no es dediquen professionalment al futbol o potser o fan però no en la categoria del Barça. He marxat amb la impressió de que es fa una gran i complicada tasca educativa, actualment tenen vuit nacionalitats diferents convivint a la Masia i donen resposta a tots ells, i satisfeta de poder comprovar de que darrere d’un gran i mediàtic Club es troben moltes persones que desde l’anonimat s’encarreguen de portar endavant projectes tan interessants com el que avui hem conegut i que en part gràcies a ells els Clubs a més de contar amb grans estrelles de l’esport conten amb grans persones.

Inici de les recitacions i els debats

“Setmana gran a COED” aquest podria ser el titular que resumis l’inici de les activitats de recitació i debat a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.

Els nervis es podien percebre en l’ambient, la meitat de la classe havia de posar-se davant del grup i desplegar les seves virtuts en l’art de l’oratòria. No és una tasca senzilla, ens exposem a desenes de mirades que jutjaran el nostre treball. Tot i que ens expressem diàriament amb els amics, la família, gent que ens trobem al carrer o a l’autobús... sortir a “l’escenari” ens provoca una sensació poc agradable.

El que més en va sorprendre va ser apreciar els nervis de persones molt extravertides, que sovint parlen davant de tota la classe sense dificultats i que en aquesta ocasió s’emblava que els nervis poguessin guanyar la partida. No obstant, podem destacar recitacions com la del Marc o la del Didier, la primera es va caracteritzar per l’expressivitat, les pujades de to i els moviments corporals que acompanyaven i enfortien les paraules. La segona recitació, amb un to més suau, va aconseguir transmetre el missatge de la història captant l’atenció constant del públic. Tot i que de cadascuna de les recitacions podríem extreure una conclusió, personalment, valoro aquestes dues que són les que més impacte en van causar.

Pel que fa als debats, val la pena destacar les temàtiques que varen proposar tots dos grups. Les dues donaven moltes possibilitats per debatre recolzant-se en diferents argumentacions que fèiem més fort la defensa del “si”o del “no”. És una activitat complicada però alhora interessant per practicar l’argumentació ja que participes com a oient i com a protagonista amb la possibilitat de jutjar el propi treball i el dels teus companys.

A parir d’ara, setmanalment, podrem valorar les dues activitats que formaran part del nostre desenvolupament com a bons i bones oradores.

Torna el seminari

Desprès d’una setmana sense actualitzar el blog del seminari (degut a que no va haver-hi classe) cal fer un bon repàs del que ha succeït aquesta setmana.
El dimecres vàrem fer un repàs de la setmana de visites a escoles per tal de situar a cada persona a les diferents institucions que es poden visitar. Cal dir que és una setmana diferent que ens servirà per trencar amb l’horari de rutina, avançar feina i, sobretot, aprendre entrant en contacte amb el món educatiu a través de les diferents experiències.

Tant dimecres com dijous va tenir lloc l’activitat de lectura en veu alta, aquesta setmana el Sergi i la Judit van ser els protagonistes. L’avaluació del Sergi la va iniciar ell mateix i, seguidament la resta de companys van aportar els seus punts de vista, mentre que l’avaluació de la Judit la va realitzar l’Imma (companya). Els punts que vàrem analitzar en tots dos casos va ser la velocitat, la pronunciació, el to i la posició del cos. Penso que cada cop som més capaços d’extreure detalls importants de les lectures en veu alta i ens hem tornat més crítics tant amb nosaltres mateixos com amb la resta.

L’actualitat educativa va ser l’altre activitat que es va desenvolupar tant dimecres com dijous. La Vanesa, el Sergi i la Judit ens van convidar dimecres ha iniciar un debat, per mitjà de la noticia que havien triat, sobre l’ús de les TIC. Van sorgir idees molt interessants com el “mal dels correctors” a les noves i no tant noves generacions (ja que nosaltres mateixos estem “afectats”), la mala costum del “corta y pega”, la costum d’escriure amb abreviatures... tot plegat per extreure com a conclusió que tal com estem fent servir les TIC suposen més desavantatges que avantatges pel nostre procés d’aprenentatge.

Finalment, dijous l’Imma (professora) va fer-nos un repàs sobre el treball del llibre “Elogi de la feblesa”. Va ser un moment “d’impacte” pel fet d’adonar-nos que no anàvem gaire bé encaminats pel que respecta l’elaboració de treballs. Començant pel contingut del treball i finalitzant pels aspectes més formals tothom es va adonar que hi havien moltes coses a retocar. No obstant, va ser un bon moment per aturar-se a reflexionar sobre la feina que hem dut a terme fins ara i de com s’ha de fer a partir d’ara. El feedback del llibre, tot i que no va ser individual, forma part del nostre procés d’adaptació a l’espai universitari de Blanquerna.

Hipertext

La major part dels teòrics d’aquest àmbit coincidirien en assenyalar que l’eix vertebrador de les noves formes textuals és l'hipertext. L'hipertext és una eina intel•lectualment seductora, però que amaga un misteri en el sentit que no ens mostra el que hi ha al seu darrere fins que no hem actuat.
L’hipertext és una eina útil ja que de forma senzilla et permet recopilar molta informació relacionada amb un mateix tema o àmbit. No obstant també comporta el perill d’allunyar-se del tema principal ja que per mitjà del enllaços que són interessants podem desviar-nos del nostre objectiu, per tant, s’ha de saber triar molt bé la informació.

L'hipertext és, alhora:
Una proposta d’organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials. Aquesta idea pot recordar-nos el treball en xarxa, ja no obtenim informació lineal sinó que lliguem conceptes relacionats, completem termes, ampliem coneixements...
Defineix una manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.
Una classe de programes informàtics que serveixen per a crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives. L’associació és un terme idoni per entendre el sentit de l’hipertext alhora que és un terme interessant i que ens pot recordar a l’estructura dels esquemes. Partint d’un nucli el completem amb idees rellevants i d’altres més secundàries.

A partir de la noció d'hipertext, s’entén la literatura hipertextual funciona en base a una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconnexió de fragments, en principi, textuals.
En aquest article es parla de text en un sentit general, o així és com l’he interpretat, ja que com a text entenem imatges, gràfics, estadístiques… informació representada en diferents maneres que aporten noves conclusions al missatge inicial.

Internet canvia la forma de llegir.. i de pensar?

La Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Tots estarem d’acord amb aquest afirmació, no obstant, diferents experts aporten conclusions interessants sobre els beneficis i els inconvenients del que això pot suposar. La Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Tots estarem d’acord amb aquest afirmació, no obstant, diferents experts aporten conclusions interessants sobre els beneficis i els inconvenients del que això pot suposar.
Els experts coincideixen que es tracta d’un canvi vertiginós. La Xara ha provocat que la gent es comporti de manera diferent davant de la informació. Fet que podria ser contradictori amb les idees acceptades de la biologia i la psicologia evolutives sobre que el comportament humà bàsic no canvia de manera sobtada.

Per citar alguns exemples més concrets destaquem les paraules de l’enagista nord-americà Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), Carr està convençut que la Xarxa, com la resta de mitjans de comunicació no és innòcua, que els mitjans subministren el material del pensament, però també modelen el procés de pensar. A més, afegeix que alhora que Internet es converteix en el nostre medi universal podria estar reensinistrant els nostres cervells per rebre informació de manera més ràpida i en petites porcions. No obstant, aquest expert també afegeix que el que podem perdre es la nostra capacitat per a mantenir una línea de pensament sostinguda durant un període llarg.

Els neuròlegs, per la seva banda, sostenen que les activitats mentals influeixen a un nivell biològic en el cervell, es a dir, en l’establiment de connexions neuronals. Segons Beau Lotto, professor de neurociència en el University College de Londres, si la informació es presenta en una forma determinada el cervell aprendre aquesta estructura.

Raymon Kurzweil, inventor i expert en intel•ligència artificial afirma que actualment confiem en Google com un amplificador de la nostra memòria, fet que origina que recordem pitjor les coses sense ell. Però Kurzweil creu que això no és cap problema perquè no és necessari prescindir de google, ja que aquesta eina està disponible tot el temps. Quant més confiem en la part no biològica (és a dir, les màquines) de la nostra intel•ligència, la part biològica treballa menys, però la combinació total augmenta la seva intel•ligència, segons Kurzweil.

Maryanne Wolf, investigadora de la lectura i del llenguatge de la Tufts University (EE UU) centra el problema en la lectura: “A l’impedir la lectura profunda s’impedeix el pensament profund”. Wolf aporta que la informació sense guia pot crear un miratge de coneixement que a la llarga pot restringir llargs i difícils processos de pensament que condueixen al coneixement autèntic.

Finalment, Edgard Tenner dóna a conèixer la seva preocupació per l’ús superficial d’Internet, però el considera un problema cultural reversible a través d’un millor ensenyament i un millor software de recerca, i no com una deformació neurològica.

Alhora que analitzes el text i focalitzes la informació més rellevant, et prepares per fer l’esquema, t’apropes més als detalls que configuren el text. D’aquesta manera, en aquest text especialment, t’anedons de la diversitat d’opinions que giren al voltant del tema i pots posicionar-te més cap a un expert o cap a un altre. Considero que tots els autors que es citen en aquest article aporten dades molt interessants de la influència a la que estem sotmesos com a usuaris de la Xarxa, tot i que algunes aportacions em semblant més encertades que unes altres. Si ens fixem en les dues últimes aportacions veurem que les paraules de Wolf es poden complementar amb l’aportació de Tenner. Considero que aquesta actual, o potser ja no tan nova, finestra d’informació requereix un recolzament educatiu que serveixi de suport i de guia per tal de treure el màxim profit de les seves possibilitats (contrastar informació, fer servir diferents mitjans, apropar-nos a indrets llunyans,..) alhora que ens preveu dels seus perills (excés d’informació, dades poc fiables,...).
Per altra banda, les paraules de Kurzweil penso que poden generar polèmica ja que es posiciona massa dependent de la Xarxa i penso que aquesta postura no coincideix amb la finalitat de l’escola de formar persones autònomes. Per tant, tot i que l’escola a d’adaptar-se a les noves necessitats i a les noves exigències (les TIC són un exemple) no podem oblidar-nos que la Xarxa és un suport més i per aquest motiu no podem dependre d’ell.

Pràctica de video

Aquí es pot veure el resultat de la gravació del meu grup compost pel Sergi, el Didier, el Marc, el Jordi i jo mateixa, l'Amanda.
Primerament, vem pensar l'argument, un argument que havia d'incloure la presència de dues emocions contràreies, en un segon moment, tal i com va suggerir el Xavier, varem elaborar un guió on varem estructurar les tres escenes que composen el vídeo. Finalment, va arribar el moment esperat de la gravació, va ser un moment molt divertit. En la cinta es podem apreciar les qualitats interpretatives especialment del Jordi i del Marc.

El debat

1.10.09

La facilitat per expressar-te oralment, la qualitat de les paraules i la capacitat d’argumentació són eines que complementen la figura d’un bon docent, és a dir, que un mestre també ha de ser un bon orador. Per aquest motiu en aquesta assignatura treballarem força l’expressió oral a partir de recitacions, exposicions i debats.

Aquesta setmana a COED hem començat a aprofundir en el tema del debat, dijous varem treballar la part més teòrica. Així, varem veure unes imatges on la Universitat de Lleida i la Universitat d’Alacant participaven en un concurs de debats. El tema que van desenvolupar va ser la globalització a partir del qual ens havien de fixar en les parts que composaven el debat, les refutacions dels dos equips, el registre utilitzat, els exemples que donaven força a les seves argumentacions, el control precís del temps, els moviments corporals que acompanyaven les paraules, el suport power point que van fer servir, entre d’altres cosses.

Crec que va ser un bon punt de partida per aproximar-nos al tipus d’exercici que ben aviat haurem de protagonitzar. La teoria t’aporta dades importants per tenir en compte i t’ajuda a preparar el teu discurs, no obstant, la pràctica del dia a dia és la millor eina per perdre la por escènica, per corregir els teus punts febles en el to, la velocitat, la pronunciació, etc. Per tant, hem d’aprofitar aquestes oportunitats i veure al llarg d’aquests anys el nostre progrés en la matèria.

La setmana d'Alexandre Jollien

Aquesta setmana el seminari ha tingut nom propi, Alexandre Jollien. Dimarts varem poder comentar en petit grup el que el llibre ens havia suggerit fen servir com a referència el guió del treball que havien d’entregar. Cal senyalar que el seminari va estar protagonitzat pels estudiants, ja que un de nosaltres, el Guillem, es va encarregar de conduir la sessió i la resta del grup de mica en mica es va animar a participar i aportar detalls interessants sobre l’obra. Personalment, considero que aquesta mena d’activitats liderades per nosaltres mateixos són una molt bona pràctica, ja que et permeten practicar l’expressió oral i aprendre a gestionar la informació evitant repetir idees ja extretes i completar d’altres.

Dimecres varem poder “trobar-nos” amb l’Alexandre Jollien gràcies a una conferència que va donar fa uns anys a la facultat i que va ser registrada en vídeo. La gravació que incloïa la participació d’altres persones que van fomentar la qualitat de la sessió permetia escoltar i veure l’autor d’una obra que a més de commocionar és un gran instrument de reflexió i de coneixement.

Finalment, m’agradaria destacar la idoneïtat en l’elecció d’aquesta lectura per estudiants de magisteri, tot i que, considero que les paraules de Jollien no només ens són útils a nosaltres com a futurs professionals de l’educació sinó que per la rellevància del tema i la proximitat amb la que està escrit pot ser un referent per a qualsevol persona.

ANÀLISI D'UN ANUNCI

FLEX: Part a casa. Anunci 2009

http://www.youtube.com/watch?v=yrDfPHJ28dE&feature=related

1. Explica la historia

Una dona embarassada de la seva segona filla decideix, juntament amb el seu marit, tenir un part natural a casa. Amb el seu primer fill ja ho varen dur a terme i han decidit repetir l’experiència. En aquesta experiència el seu fill gran també participa.

2. Anàlisi de la forma

L’anunci s’inicia amb la presentació d’un seguit de diapositives amb imatges que enfoquen objetes concrets (una cometa, la casa, un globus..) que transmeten una sensació de tranquil·litat i benestar. A continuació, els protagonistes expliquen el procés que els ha apropat a prendre aquesta decisió. Aquestes darreres imatges et permeten observar quin tipus de família és, per tant t’apropen a un model de família determinat, amb uns valors i una forma de vida concreta.

Durant l’anunci es pot apreciar la claretat del sol alhora que es convinen imatges de l’interior (la propia llar del protagonistes) amb imatges d’exterior (els voltants de la casa, un passeig pare i fill), sembla un context proper a la natura. A més, de la claredat de les imatges podem destacar el predomini del color blanc de l’interior de la cambra principal, el dormitori de la parella. Fet que ens apropa a una sensació de puresa.

Les imatges estan recolzades per una música de fons molt tranquil·la que permet escoltar facilment les paraules dels personatges. Pel que fa a les paraules cal dir que sembla que haguin estat molt ben triades i que aportin la informació justa perquè d’aquesta manera ens poguem concentrar en les imatges.

3. Justificació

Crec que l’anunci pot obrir diferents debats. Per una banda, podem opinar sobre la nostra idea dels parts naturals i/o assistits a casa i, per altra banda, podem parlar sobre el que suposa utilitzar aquestes imatges per vendre uns matalassos.

Pel que fa al primer tema penso que és interessant que la dona i/o la parella pugui estar informada de les possibilitats d’assistència al part i dels riscs i els beneficis que comporta.
El segon tema, potser bastant més polèmic, pot generar opinions diverses i oposades opinions. Tots som conscients dels pocs prejudicis que es tenen en publicitat per tal de satisfer els seus objectius, per la qual cosa juga amb el tema dels sentiments és un recurs molt atractiu per al publicista i fins i tot pel propi receptor.

Des del meu punt de vista, crec que l’important ser conscients del pes de la publicitat, aixó significat ser persones crítiques que saben apreciar les sensacions agradables que transmeten aquestes imatges alhora que poden arribar a “jutjar” la ideonitat del seu ús. I com a futura mestra crec que aquesta és la idea que hem de transmetre als infants.

PRÀCTICA D'AULA: MAPA CONCEPTUAL

La imatge digital: els anuncis

22.10.09

El dijous, a més de destacar la gran tempesta que va deixar ben xop a gairebé tota la classe, destaquem el treball d’anàlisi d’un anunci per treballar el tema de la informació digital. L’anunci que varem treballar va ser un de Galerias, per tant entenem que és un anunci antic però tot i això ens va ser molt útil per analitzar diferents elements importants a tenir en compte quan analitzem de forma crítica les imatges que diàriament ens bombardegen i amb les quals hem aprés ha conviure, em refereixo als anuncis.

Aquesta era la segona vegada que analitzaven anuncis a la universitat, ja que la setmana anterior a la classe de Gestió de la informació i TIC varem desenvolupar un exercici molt similar, per la qual cosa crec que varem mostrar-nos força observadors i participatius.

D’aquest anunci varem destacar la lluminositat en tons groguencs de l’interior de l’escola i la llum blanca de l’exterior, la música, un vals “accelerat” que acompanyava els bellugadissos moviments dels nens/es, la càmera que feia servir moviments lents a l’inici fins arribar a moviments en temps real a mida que transcorria l’anunci i el missatge, a banda de voler anunciar la resistència de la seva roba/ material es podia percebre un cert caos en el context escolar marcat per una manca de disciplina i autoritat,un mestre poc valorat... emmarcat en una escola tradicional on els nens/es només pensen en el moment de sortir.

El que ens ha de quedar clar, i així ho varem treballar també amb la conferència del professor Guillermo Orozco, es que els agents educatius del segle XXI no només són la família i l’escola sinó que els mitjans de comunicació també formen part d’aquest procés d’aprenentatge de la població i que per aquest motiu no poden descuidar-se de la seva responsabilitat.

25.10.09

Per seguir treballant el tema de la imatge digital se’ns va proposar treballar de forma individual l’anunci d’un cotxe que actualment podem veure per la televisió.

Seguint amb l’esquema utilitzat en l’anunci de Galerias, destaquem una música fàcil de recordar i que tothom en algun moment pot cantar, una lluminositat clara que combina imatges d’interior i d’exterior, la càmera que utilitza imatges en temps real que no destaquen per un colorit gaire viu fins que apareix el cotxe de color vermell que desprèn una brillantor que no passa desapercebuda. També cal dir que el suport oral i l’audiovisual es complementen ja que al llarg del visionat es pot escolar un narrador que proporciona aclariments sobre la història.

Finalment, podem parlar sobre el missatge que ens transmet aquest anunci. Si ens fixem es pot apreciar com els protagonistes són una família convencional composta per quatre membres (pare, mare, fill i filla), que viuen en una casa gran i molt endreçada, que el pare li agrada tocar el violí al menjador, que els agrada el contacte amb la natura i sortir a passejar a tots quatre. Per tant, estan venen uns valors familiars tradicionals que agraden a un determinat sector de la població i a més afegeixen un element animat, el monstre, que crida l’atenció dels menuts.

Tot i que el meu esquema ha estat molt breu, m’agradaria reflexionar sobre el paper del mestre en el tractament de les imatges a l’escola. Tornant a destacar les paraules del professor Guillermo Orozco, és important ser conscient de la complexitat que comporta viure en un món on la imatge és una gran protagonista de les nostres vides i que sovint es pensa que veure és una tasca molt senzilla i per aquesta raó no és valora la necessitat “d’aprendre a mirar.”

20.10.09 La descripció

Aquesta setmana destaquem dues activitats de COED. El dimarts, el dia que per nosaltres comença la setmana ja que els dilluns d’aquest primer quadrimestre no tenim classe, varem presentar els nostres treballs d’aprofundiment en el tema de la descripció.

Tot i que fins que l’Imma no va donar el senyal d’inici de la sessió ningú es va mostrar força valent per penjar la seva fotografia a les parets de l’aula, un cop trencada aquesta barrera de la prudència tothom es va mostrar molt animat en penjar la “seva obra” i poder entrar en contacte amb la resta.

El primer contacte amb les fotografies va ser força impactant, desde el meu punt de vista, ja que es podia veure com cadascun dels treballs desprenia un aire molt personal. D’aquesta manera es va poder apreciar tant la inspiració personal de “l’artista” com les afinitats que s’han creat en poc més d’un mes en el nostre grup de classe.

Penso que ha estat una activitat que ha permès treballar la descripció des d’una vessant molt creativa, no només calia revisar la teoria sinó que calia fer un esforç d’observació i d’aproximació cap als teus companys per tal que l’exercici no és quedes amb la part més superficial del físic. No obstant, considero que aquesta activitat potser l’hem dut a terme massa aviat, amb això vull dir que, ens coneixem poc i per aquest motiu les descripcions que la gent ha realitzat en certa manera s’assemblen, en totes es destaquen virtuts molt semblants com l’agria, la simpatia, el companyerisme... i el somriure, un dels elements més destacats durant la tarda.

Una breu mostra dels efectes del power point

A continuació, es pot veure una breu presentació amb power point on es mostren algunes de les possibilitats que ofereix aquest programa i que ajuden a emfatitzar el contingut treballat.

En aquest exemple he fet servir la lletra negreta, la lletra en colors i he combinat diferents formes de presentació del text,...

El tema escollit, el paisatge, no respon a cap exigència de l'assignatura, només he volgut posar-me en la pell de com fer servir aquest programa per explicar un possible contingut treballat a l'etapa de primària.

Per penjar el document he fet servir directament el Slideboom, ja que després de la sessió d'aquesta tarda m'he adonat que aquest programa permetia dipositar el powerpoint sense problemes a l'hora de reproduir els efectes.

Parlant amb alguns companys m'han comentat que ells anteriorment havien fet servir l'Slideshare, no obstant, aquest programa no facilita la reproducció dels efectes.

EL PAISATGE

View more presentations or Upload your own.

Treballant la descripció

Tots entrem a l’auditori, seiem a una cadira qualsevol, mirem a les persones que ens envolten i comentem que ens sembla l’horari fins que té lloc la presentació de benvinguda. Més tard ens dirigim a classe, a les cadires del costat veiem cares noves que en la xerrada anterior havíem passat desapercebudes. Els dies que segueixen l’acte de presentació serveixen per familiaritzar-te amb les cares i aprofundir en les converses espontànies que sorgeixen al bar, a la classe o de camí a l’autobús.

Així va començar tot ara ja fa més d’un mes. No recordo però el primer cop que vaig parlar amb el Jordi, un noi no gaire alt, de cabell curt i castany al qual li agrada deixar-se la barba de tres o quatre dies. Recordo però que l’expressió de la seva cara hem va despertar simpatia i proximitat. Així, de mica en mica, va coincidir que seiem entre el mateix grup de persones alhora que coincidíem en grups de treballs per elaborar tasques de classe.

No deu ser casualitat que amb les persones que treballes sorgeixen petits vincles a partir dels quals es crea un ambient agradable de treball. El Jordi mostra amb facilitat les seves aficions i d’aquesta manera et permet conèixer millor les seves prioritats. Li agrada la seva tasca com a coordinador d’un esplai, realitzar excursions per la muntanya i poder viure al camp el triomf del seu equip de futbol preferit: el Barça.

Tot i que el Jordi, anys enrere, va escollir un altre àmbit professional, considero que al món educatiu ha trobat la seva veritable vocació. Les poques setmanes que l’he pogut observar m’han servit per adonar-me que és proper a les persones, que pot parlar i expressar sentiments en públic sense sentir por escènica i a més, ofereix la seva ajuda sempre que pot. Els colors blaugrana identifiquen una persona que gaudeix de la música, de les bones pel·lícules de cinema i que es mostra proper a les noves tecnologies.

18.10.09

Les classes de COED avancen hi ja aprofundim més en matèria. Aquests darrers dies hem treballat a partir de textos de diferents autors: la competència lingüística, les quatre habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar i escoltar) i les característiques del text/discurs. Sobre aquest últim punt cal destacar la nostra participació en la construcció dels apunts, ja que nosaltres a més d’aportar comentaris varen ser els protagonistes de la lectura del text que ens servia de referència.

Destaco molt positivament la oportunitat d’aprofitar les classes teòriques per aprofundir en la matèria, no obstant, les classes teòriques sovint resulten més feixugues i per aquesta raó es fa imprescindible que nosaltres ens hi sentim implicats per tal de mantenir la concentració en la classe.

Aquesta setmana també ha estat influenciada per les notes de la prova de català. Tot i que desde la facultat s’esperaven resultats molt baixos, personalment crec que la sorpresa no ha estat agradable i que ara cal posar remei a uns resultats que diuen molt de la nostra estada a l’escola de secundària

18.10.09

Aquesta setmana al seminari cal destacar dues activitats, en primer lloc l’activitat dels records de l’escola de primària i, en segon lloc les entrevistes personals:
Respecte a l’activitat de records de l’escola cal fer ressò en la quantitat d’aportacions diferents i interessants que es varen produir arrel de les nostres vivències personals. Va ser entretingut escoltar-nos, comentar i valorar les nostres experiències. Es curiós veure com cadascú de nosaltres aportava dades noves i sovint força distants les unes de les altres. Personalment, considero molt positiu el fet de pertànyer a diferents generacions ja que aquest fet permet que es pugui treure profit de la diversitat temporal i a més, el fet de que cap company hagués coincidit en la mateixa escola va originar noves dades.

De les aportacions dels meus companys destacaria la del Dani, crec que l’esperit de la seva escola segueix present en l’actualitat amb la possibilitat de valorar com a adult i futur mestre tots aquells elements que varen contribuir en la seva formació i el seu desenvolupament com a persona. Tampoc m’oblidaré de l’aportació de la Laia, com a experiència contraria a la del Dani, ja que la seva va destacar per ser molt propera a una disciplina massa rígida.

Finalment, m’agradaria comentar l’espai de les entrevistes personals com un espai en el qual pots sentir el tracte proper de la facultat (representat per un/a mestre). Suposo que jo valoro més positivament aquesta oportunitat pel fet d’haver cursat uns altres estudis on aquest estil més proper (espais reduïts de seminaris, desglossament del grup classe en totes les assignatures i tutories individuals) no estava present.

Presentació amb documents de Google

Aquí es pot veure la presentació amb documents de google sobre la digitalització, concepte treballat als primers dies de classe.

Seminari

Ja fa un mes aproximadament que las classes han començat, per la qual cosa ens hem pogut fer una idea del contingut que treballarem en les diferents matèries i de la metodologia que cada mestre prefereix utilitzar.Del conjunt de classes diferents que tenim al llarg de la setmana cal destacar l’espai de seminari. El seminari segons el meu punt de vista és l’espai de la setmana que et permet para a reflexionar sobre la trajectòria que has començat a viure i que has escollit pels teus propers quatre anys d’una forma còmoda ja que els grups són molt reduïts.

Al seminari es proposen activitats acadèmiques (lectura en veu alta, recerca de noticies de premsa relacionades amb l’actualitat educativa,...) que són d’utilitat pel teu desenvolupament professional com a futur mestre, per la qual cosa, perceps el profit que t’aporten. Jo la setmana passada vaig iniciar l’activitat de lectura en veu alta i considero que va ser una experiència satisfactòria i profitosa. També aquesta setmana hem iniciat l’activitat de la recerca de noticies on s’ha pogut comprovar la quantitat de noticies que apareixen al llarg d’una setmana relacionades amb el nostre futur camp professional.

Tinc curiositat per veure com evolucionarà aquest espai acadèmic i de poder percebre la meva pròpia millora i la dels meus companys de grup respecte als aspectes que hem començat a treballar.

Audacity

He seleccionat un fragment del conte de la Blancaneu per treballar amb l'Audacity. En el fragment en concret es poden reconèixer les veus de la Reina, del Mirall i del narrador. Per diferenciar els tres personatges he fet servir diferents tons i velocitats de veu.

Per registrar la veu vaig fer servir una gravadora i a continuació, vaig digitalitzar la informació. Un cop a l'ordinador vaig treballar amb el goear per poder conduir l'enregistrament al meu bloc personal.

Comunicació oral, escrita i digital

L’inici d’un nou curs suposa molts canvis, especialment si ens referim al primer curs d’una carrera universitària. Suposa un nou ritme d’estudis amb mestres nous, instal·lacions noves, noves formes d’organització i una llarga llista de novetats. No obstant, hi ha una novetat que és important destacar: la formació de grups de treballs, de companys de classe i possiblement futurs amics. Per aquest motiu considero que les dinàmiques que tindran lloc els primers mesos de classe facilitaran l’establiment de grups de persones amb les quals t’identifiques i et complementes tant de manera personal com a nivell acadèmic.

En una de les primeres sessions de COED varem practicar la descripció, la manera de plantejar el tema va ser molt interessant ja que ens va permetre apropar-nos alguns dels nostres companys a la vegada que treballàvem contingut de l’assignatura, llàstima que no donés temps per poder llegir alguna descripció més.

D’aquesta assignatura també m’agradaria destacar la varietat de mètodes diferents que estem fen servir per treballar la matèria. A part de l’activitat del primer dia, també m’agradaria destacar la forma d’anar construint els nostres apunts. Personalment he trobat més profitosa la manera de combinar diferents metodologies (lectura individual i extracció d’idees principals amb posterior comentaria a classe i l’aportació d’apunts per part de la mestra), d’aquesta manera treballem diferents habilitats i les classes es fan més amenes.

GIMP

A la imatge treballada a classe li he afegit un filtre, concretament un filtre artístic de "pintura al óleo". He fet servir aquest filtre per tal de distorsionar la meva imatge donant un aire més misteriós.

La meva experiència com a usuària de TIC

Tot i que no em considero una gran entesa d’aquest món les nocions bàsiques de les quals disposo em permeten fer un us gairebé necessari per la gent de la meva generació. Als 12 anys vaig tenir el meu primer mòbil i el meu primer ordinador, als 17 la meva primera càmara digital i no fa gaires anys un mp3 que per la seva capacitat s’ha quedat gairebé obsolet. Eines que actualment considerem gairebé imprescindibles i que no fa tan eren una novetat.

Crec que la meva generació ha tingut la sort de viure en un moment d’expansió i de normalització de les noves tecnologies que els ha permès conviure amb elles amb una gran normalitat, sense haver d’enfrontar-se a les dificultats que per gent més adulta ha suposat. No obstant, no tot són avantatges, les noves tecnologies han creat sovint dependències i manques de privacitat que fa uns anys poca gent s’hagués plantejat.

Quan parlem del tema de les TIC no podem evitar fer referència a les noves formes de comunicació que aquestes han ofert. No conec cap jove de la meva edat que no disposi d’una direcció de correu electrònic, que no utilitzi la xarxa per comunicar-se, que no utilitzi el mòbil com una eina vital per estar en contacte amb els seus amics,... L’últim servei a l’abast dels usuaris de les TIC, que ha causat una gran revolt, ha estat el Facebook, el qual podríem considerar un gran aparador de les vides de les persones.

La meva experiència a l’escola

A l’escola vaig conviure amb un model força tradicional de transmissió de coneixements: us gairebé exclusiu de classes magistrals, el llibre com a suport bàsic, poca o nul·la referència a les noves tecnologies,... no va ser fins a l’arribada a la universitat (anteriorment he cursat pedagogia a l’autònoma) que vaig familiaritzar-me amb les noves tecnologies en el món acadèmic. A la facultat calia estar pendent d’un campus virtual per rebre informacions importants de les assignatures que cursava i a més els mestres sovint utilitzaven formats digitals a les seves classes, entre d’altres cosses.

Cal dir que uns anys després d’haver finalitzat l’escolaritat obligatòria he tornat a l’escola que anteriorment he esmentat, en la qual vaig cursar els meus estudis des d’educació infantil fins a batxillerat i, cal dir, que ja es més que evident que les noves tecnologies estan a l’aula i que la metodologia que jo vaig viure en aquelles aules ha evolucionat molt adaptant-se a les noves necessitats dels estudiants.