Una de les darreres sessions de seminari

La familiaritat que es percep en el grup de seminari és gairebé impossible sentir-ho en cap altra classe. El fet de ser quinze alumnes i un mestre facilita la proximitat de les relacions que s’estableixen, facilita la participació i, un aspecte no gaire positiu, és que crea un ambient de relaxació que afavoreix l’ús d’expressions poc encertades per una aula d’universitat pel seu to massa informal.
Crec que fins ara no havia analitzat amb detall l’ambient que vivim cada dimecres i cada dijous a l’espai de seminari i trobo que és un aspecte molt important per tenir en compte i valorar la gran aportació d’aquesta franja a la universitat. No obstant, cal dir que ara que ens trobem agust cal ser conscients que al tornar del Nadal o, millor dit, al tornar dels exàmens haurem d’aprendre a treballar amb un altre grup conduit per un nou tutor/a.

Ara ja toca centrar-nos en el contingut treballat aquesta setmana. Dimecres la lectura en veu alta va ser liderada pel Robert amb un llibre titulat I no parava de ploure, seguit per la Laia que, com la Vanessa, va fer servir un dels llibres del Jorge Bucay. M’agradaria afegir que mai he llegit res d’aquest autor però que tant a les classes de seminari com les de CO0ED sovint s’ha fet servir la seva obra com a instrument, fet que m’ha apropat mínimament a la seva obra.
La segona part d’aquesta classe es va destinar a finalitzar els comentaris sobre les visites de les escoles realitzades el passat 17 de novembre i, iniciar els comentaris sobre les visites que vàren tenir lloc el passat 19 de novembre. Les escoles de dijous, dia 19, totes mostren unes característiques molt concretes que les fan especials i dignes de simbolitzar un referent pel que fa a models educatius.

Dijous va començar amb dues lectures noves que en aquest cas tenien com a lectors principals a la Georgina, amb el llibre No hem pots dir adéu” i el Nacho, amb la lectura El jove Lenon. Cal destacar que han estat dues lectures molt correctes i, per tant la valoració ha estat molt positiva en els dos cassos. Cal destacar també, el moment simpàtic que ha despertat la introducció del Nacho que ha provocat més d’un riure que ha propiciat una aturada de l’activitat.

Després d’una llarga estona de parlar sobre diferents aspectes que ens amoïnen: exàmens, avaluacions... ha tingut lloc l’apartat de l’actualitat educativa-. En aquesta ocasió el Robert i jo hem presentat el recull de premsa que hem elaborat durant aquesta darrera setmana i hem comentat l’article de el Periódico que hem triat per aprofundir en el tema. Penso que l’article era força interessant i esmentava dades molt importants. Durant aquesta setmana de consulta a diferents diaris ens hem adonat que no hi havia gaire informació sobre educació durant aquest dies, fet que es pot contrastar amb altres èpoques en les quals o encara es parlava menys d’educació a la premsa o si parlava molt.

Valoració de la setmana extraordinària i altres activitats

La primera sessió de seminari d’aquesta setmana va començar amb la lectura en veu alta de la Vanessa amb un text de Jorge Bucay. La seva intervenció, una cop més, va donar lloc a la valoració de la lectura en veu alta destacant aspectes tan rellevants com la fonètica (en aquest cas es va destacar la pronunciació de les “g” i les “a” més properes a les castellanes), la entonació, el ritme i la postura corporal (bons en aquest cas). Arrel de la participació de la Vanessa tots vàrem reflexionar sobre la “por escènica”, el respecte de situar-nos davant d’iguals i coneguts perquè valorin la nostra feina. La conclusió va ser que la pràctica facilita el trencament d’aquesta barrera.

Seguidament vàrem comentar la conferència de l’Eulàlia Bosch, la primera de les activitats de la setmana extraordinària. Un cop comentada la decepció general ens vem endinsar en les diferents temàtiques, totes elles molt interessants per a nosaltres com a futurs mestres, que ens va oferir.
Alguns dels aspectes més destacats van ser la ciutat com a eix de la nostra formació, la pinzellada a les activitats del Pla Cerdà (uns dels punts més fluixos de la exposició), la metàfora dels rumiants (un exemple molt encertat), la mostra de diferents fotografies com a mostra del paper de les arts en educació i que servien com a reforçadors de les seves paraules, l’anècdota de l’acomodador de cinema (paral•lelisme amb la nostra futura tasca de mestres- acompanyants del nen/a)

La setmana continua i, per tant encara ens queda una segona sessió de seminari per comentar. La classe del dijous la podem estructurar en tres parts. La primera, el Dani va escollir la lectura Pell d’armadillo per fer la seva lectura en veu alta. Com amb la Vanessa tothom qui va voler va poder aportar el seu granet de sorra en la valoració. Destaquem en la intervenció del Dani la rapidesa de la seva lectura, fet que va provocar que diverses pauses no les respectes gaire. La resta d’aspectes senyalats ( pronunciació, to, entonació i postura corporal) van ser molt ben valorats.

La segona activitat desenvolupada va ser la de l’actualitat educativa. El Dani, la Imma i el Nacho ens parlem sobre l’actualitat de la LEC (llei educació catalana) i ens fan un breu repàs de les altres noticies trobades en els diaris consultats. És una activitat que m’agrada fer-la perquè ens permet comentar breument tota l’actualitat i estar al dia del que passa en l’àmbit que em triat conduïts, majoritàriament, per vocació. Si no dediquéssim uns minuts a aquesta actualitat només estaríem informats, parlo per mi, de les noticies més polèmiques o les de més llarga durada, descuidant noticies que potser passen desapercebudes en altres mitjans i que d’una manera o altre ens aporten més informació.

Per acabar, cal fer referència a les exposicions sobre les institucions educatives que vàrem visitar el passat dimarts. Tot i que són diversos els centres visitats l’exposició ens va centrar en dos escoles que presenten particularitats que val la pena destacar i difondre en el grup de seminari. La primera d’elles, i de la que vàrem extreure més suc, va ser l’escola Decroly, una escola que treballa per centres d’interès, concretament quatre: alimentació, protecció, defensa i treball, en la qual no fan servir llibres i segueixen un model científic i, l’altre esmentada va ser l’escola Sant Jordi, la qual segueix un model ecològic naturalista, treballa per projectes i com l’anterior no fa servir llibres de text.
Va ser interessant comentar apreciar la diferència del treball per projectes (on no és imprescindible treballar totes les matèries) i els centres d’interès (on es tracten totes les matèries). També va ser interessant apreciar que una de les escoles era pública (Decroly) i l’altre concertada (Sant Jordi).

SETMANA DE VISITES A INSTITUCIONS EDUCATIVES IV

20.11.09 Visita a la Biblioteca Ignasi Iglésias- Can Fabra de Sant Andreu

Aquest migdia m’he acostat a la biblioteca del meu barri per apropar-me a les diferents activitats que proporcionen i en especial aquelles que organitzen per a les escoles.

A l’arribar una de les responsables de la institució estava atenent a una mare jove que estava interessada en les activitats que s’organitzen per a mares i fills/es, per aquesta raó m’he assabentat que una de les activitats que desenvolupen és la de “Nascuts per llegir”, una activitat pensada per a nadons de 0 a 3 anys acompanyats dels seus pares i on es fomenta la lectura i es recomanen llibres segons les edats dels infants.

Quan la Marta, una de les treballadores de l’àrea infantil m’ha atès ja m’ha parlat directament del projecte que tenen destinat a les escoles. La Biblioteca de Can Fabra té organitzades activitats per educació infantil, educació primària i secundària. Abans oferien una única visita/activitat, no obstant, arrel de les necessitats de l’entorn (demandes de les escoles i carències observades en els infants) es va iniciar un projecte que oferia diferents visites segons les edats dels usuaris (inici de les activitats per cicles).

Les diferents biblioteques de la Xarxa municipal de biblioteques de Barcelona ofereixen aquest servei d’activitats a les escoles i els instituts tot i que, és un espai que cada biblioteca organitza i desenvolupa en funció de les necessitats contextuals.

Com a dades complementaries m’ha explicat que setmanalment organitzen dos dies de visites per a escoles i com a conseqüència de la gran demanda d’aquest servei poden dir que mensualment reben una mitjana de 400 alumnes interessats. Algunes de les activitats que proporcionen són: com fer servir el material de la biblioteca i com aprendre a discriminar la informació que no és útil per fer un treball.

Tot i que és un servei molt proper a mi m’he adonat que el desconeixia i per aquest motiu estic satisfeta d’haver-me apropat a una de les possibilitats que el meu propi context ofereix i que com a futura mestra cal conèixer.

SETMANA DE VISITES A INSTITUCIONS EDUCATIVES II

18.11.09 Visita a la Masia del Futbol Club Barcelona

Trenta minuts d’espera valen la pena per poder-se apropar a les instal•lacions del Futbol Club Barcelona i rebre una xerrada interessant, amena i molt propera.
Potser passaven les 10:30 quan un jove anomenat Ruben Bonastre, coordinador pedagògic de la Masia, ens rebia a l’entrada de l’edifici. La primera aturada ha tingut lloc al menjador, allà a més de veure totes les orles de les promocions que han viscut a la Masia ens ha parlat una breument del desenvolupament de la vida en una institució d’aquestes característiques, de la seva feina i dels nens/es que actualment viuen allà.

El recorregut ha continuat al segon pis on es on es troba la sala d’estudi dels joves on en pogut veure dos nens procedents del Camerun que acaben “d’aterrar” a les instal•lacions del Club i la petita sala d’informàtica, petita perquè només tenen vuit ordinadors, ja que normalment els joves porten el seu portàtil i es connecten per mitjà del WIFI. Només quedaven per veure les dues habitacions, els dormitoris dels jugadors, no obstant, per motius de respecte a la seva intimitat no ens han facilitat l’accés.

Seguidament ens hem apropat al Camp Nou, un cop allà el Ruben ens ha deixat acostar-nos al camp i fer-nos fotografies. Ha estat un moment divertit i emocionant per aquells i aquelles que com jo som del Barça. Un cop finalitzat l’estona “d’esbarjo” ens hem traslladat a la sala Wembley on ha continuat la xerrada iniciada a la Masia.

Amb un vídeo que durava aproximadament vint minuts hem pogut veure la trajectòria de la Masia, des del seus inicis quan encara no tenia la tasca educativa que té ara fins a l’actualitat. Finalitzat el vídeo el Ruben ens ha comentat la seva tasca amb més profunditat i ens ha mostrat gràfiques de la situació actual de la Masia pel que fa a les procedències dels menors, el seu nivell d’escolaritat, etc. En aquest moment m’he adonat de la gran tasca educativa que duen a terme els professionals encarregats d’aquesta vessant tant important per als joves.

M’ha agradat poder apreciar el valor que se li atorga a l’aprenentatge i de com professionals de diferents àmbits vetllen per transmetre aquesta importància alhora que es cuiden per obtenir resultats favorables pels nois, ja que molts tot i haver arribat a la Masia potser no es dediquen professionalment al futbol o potser o fan però no en la categoria del Barça. He marxat amb la impressió de que es fa una gran i complicada tasca educativa, actualment tenen vuit nacionalitats diferents convivint a la Masia i donen resposta a tots ells, i satisfeta de poder comprovar de que darrere d’un gran i mediàtic Club es troben moltes persones que desde l’anonimat s’encarreguen de portar endavant projectes tan interessants com el que avui hem conegut i que en part gràcies a ells els Clubs a més de contar amb grans estrelles de l’esport conten amb grans persones.

Torna el seminari

Desprès d’una setmana sense actualitzar el blog del seminari (degut a que no va haver-hi classe) cal fer un bon repàs del que ha succeït aquesta setmana.
El dimecres vàrem fer un repàs de la setmana de visites a escoles per tal de situar a cada persona a les diferents institucions que es poden visitar. Cal dir que és una setmana diferent que ens servirà per trencar amb l’horari de rutina, avançar feina i, sobretot, aprendre entrant en contacte amb el món educatiu a través de les diferents experiències.

Tant dimecres com dijous va tenir lloc l’activitat de lectura en veu alta, aquesta setmana el Sergi i la Judit van ser els protagonistes. L’avaluació del Sergi la va iniciar ell mateix i, seguidament la resta de companys van aportar els seus punts de vista, mentre que l’avaluació de la Judit la va realitzar l’Imma (companya). Els punts que vàrem analitzar en tots dos casos va ser la velocitat, la pronunciació, el to i la posició del cos. Penso que cada cop som més capaços d’extreure detalls importants de les lectures en veu alta i ens hem tornat més crítics tant amb nosaltres mateixos com amb la resta.

L’actualitat educativa va ser l’altre activitat que es va desenvolupar tant dimecres com dijous. La Vanesa, el Sergi i la Judit ens van convidar dimecres ha iniciar un debat, per mitjà de la noticia que havien triat, sobre l’ús de les TIC. Van sorgir idees molt interessants com el “mal dels correctors” a les noves i no tant noves generacions (ja que nosaltres mateixos estem “afectats”), la mala costum del “corta y pega”, la costum d’escriure amb abreviatures... tot plegat per extreure com a conclusió que tal com estem fent servir les TIC suposen més desavantatges que avantatges pel nostre procés d’aprenentatge.

Finalment, dijous l’Imma (professora) va fer-nos un repàs sobre el treball del llibre “Elogi de la feblesa”. Va ser un moment “d’impacte” pel fet d’adonar-nos que no anàvem gaire bé encaminats pel que respecta l’elaboració de treballs. Començant pel contingut del treball i finalitzant pels aspectes més formals tothom es va adonar que hi havien moltes coses a retocar. No obstant, va ser un bon moment per aturar-se a reflexionar sobre la feina que hem dut a terme fins ara i de com s’ha de fer a partir d’ara. El feedback del llibre, tot i que no va ser individual, forma part del nostre procés d’adaptació a l’espai universitari de Blanquerna.

La setmana d'Alexandre Jollien

Aquesta setmana el seminari ha tingut nom propi, Alexandre Jollien. Dimarts varem poder comentar en petit grup el que el llibre ens havia suggerit fen servir com a referència el guió del treball que havien d’entregar. Cal senyalar que el seminari va estar protagonitzat pels estudiants, ja que un de nosaltres, el Guillem, es va encarregar de conduir la sessió i la resta del grup de mica en mica es va animar a participar i aportar detalls interessants sobre l’obra. Personalment, considero que aquesta mena d’activitats liderades per nosaltres mateixos són una molt bona pràctica, ja que et permeten practicar l’expressió oral i aprendre a gestionar la informació evitant repetir idees ja extretes i completar d’altres.

Dimecres varem poder “trobar-nos” amb l’Alexandre Jollien gràcies a una conferència que va donar fa uns anys a la facultat i que va ser registrada en vídeo. La gravació que incloïa la participació d’altres persones que van fomentar la qualitat de la sessió permetia escoltar i veure l’autor d’una obra que a més de commocionar és un gran instrument de reflexió i de coneixement.

Finalment, m’agradaria destacar la idoneïtat en l’elecció d’aquesta lectura per estudiants de magisteri, tot i que, considero que les paraules de Jollien no només ens són útils a nosaltres com a futurs professionals de l’educació sinó que per la rellevància del tema i la proximitat amb la que està escrit pot ser un referent per a qualsevol persona.

18.10.09

Aquesta setmana al seminari cal destacar dues activitats, en primer lloc l’activitat dels records de l’escola de primària i, en segon lloc les entrevistes personals:
Respecte a l’activitat de records de l’escola cal fer ressò en la quantitat d’aportacions diferents i interessants que es varen produir arrel de les nostres vivències personals. Va ser entretingut escoltar-nos, comentar i valorar les nostres experiències. Es curiós veure com cadascú de nosaltres aportava dades noves i sovint força distants les unes de les altres. Personalment, considero molt positiu el fet de pertànyer a diferents generacions ja que aquest fet permet que es pugui treure profit de la diversitat temporal i a més, el fet de que cap company hagués coincidit en la mateixa escola va originar noves dades.

De les aportacions dels meus companys destacaria la del Dani, crec que l’esperit de la seva escola segueix present en l’actualitat amb la possibilitat de valorar com a adult i futur mestre tots aquells elements que varen contribuir en la seva formació i el seu desenvolupament com a persona. Tampoc m’oblidaré de l’aportació de la Laia, com a experiència contraria a la del Dani, ja que la seva va destacar per ser molt propera a una disciplina massa rígida.

Finalment, m’agradaria comentar l’espai de les entrevistes personals com un espai en el qual pots sentir el tracte proper de la facultat (representat per un/a mestre). Suposo que jo valoro més positivament aquesta oportunitat pel fet d’haver cursat uns altres estudis on aquest estil més proper (espais reduïts de seminaris, desglossament del grup classe en totes les assignatures i tutories individuals) no estava present.

Seminari

Ja fa un mes aproximadament que las classes han començat, per la qual cosa ens hem pogut fer una idea del contingut que treballarem en les diferents matèries i de la metodologia que cada mestre prefereix utilitzar.Del conjunt de classes diferents que tenim al llarg de la setmana cal destacar l’espai de seminari. El seminari segons el meu punt de vista és l’espai de la setmana que et permet para a reflexionar sobre la trajectòria que has començat a viure i que has escollit pels teus propers quatre anys d’una forma còmoda ja que els grups són molt reduïts.

Al seminari es proposen activitats acadèmiques (lectura en veu alta, recerca de noticies de premsa relacionades amb l’actualitat educativa,...) que són d’utilitat pel teu desenvolupament professional com a futur mestre, per la qual cosa, perceps el profit que t’aporten. Jo la setmana passada vaig iniciar l’activitat de lectura en veu alta i considero que va ser una experiència satisfactòria i profitosa. També aquesta setmana hem iniciat l’activitat de la recerca de noticies on s’ha pogut comprovar la quantitat de noticies que apareixen al llarg d’una setmana relacionades amb el nostre futur camp professional.

Tinc curiositat per veure com evolucionarà aquest espai acadèmic i de poder percebre la meva pròpia millora i la dels meus companys de grup respecte als aspectes que hem començat a treballar.