viernes, 4 de diciembre de 2009

Una de les darreres sessions de seminari

La familiaritat que es percep en el grup de seminari és gairebé impossible sentir-ho en cap altra classe. El fet de ser quinze alumnes i un mestre facilita la proximitat de les relacions que s’estableixen, facilita la participació i, un aspecte no gaire positiu, és que crea un ambient de relaxació que afavoreix l’ús d’expressions poc encertades per una aula d’universitat pel seu to massa informal.
Crec que fins ara no havia analitzat amb detall l’ambient que vivim cada dimecres i cada dijous a l’espai de seminari i trobo que és un aspecte molt important per tenir en compte i valorar la gran aportació d’aquesta franja a la universitat. No obstant, cal dir que ara que ens trobem agust cal ser conscients que al tornar del Nadal o, millor dit, al tornar dels exàmens haurem d’aprendre a treballar amb un altre grup conduit per un nou tutor/a.

Ara ja toca centrar-nos en el contingut treballat aquesta setmana. Dimecres la lectura en veu alta va ser liderada pel Robert amb un llibre titulat I no parava de ploure, seguit per la Laia que, com la Vanessa, va fer servir un dels llibres del Jorge Bucay. M’agradaria afegir que mai he llegit res d’aquest autor però que tant a les classes de seminari com les de CO0ED sovint s’ha fet servir la seva obra com a instrument, fet que m’ha apropat mínimament a la seva obra.
La segona part d’aquesta classe es va destinar a finalitzar els comentaris sobre les visites de les escoles realitzades el passat 17 de novembre i, iniciar els comentaris sobre les visites que vàren tenir lloc el passat 19 de novembre. Les escoles de dijous, dia 19, totes mostren unes característiques molt concretes que les fan especials i dignes de simbolitzar un referent pel que fa a models educatius.

Dijous va començar amb dues lectures noves que en aquest cas tenien com a lectors principals a la Georgina, amb el llibre No hem pots dir adéu” i el Nacho, amb la lectura El jove Lenon. Cal destacar que han estat dues lectures molt correctes i, per tant la valoració ha estat molt positiva en els dos cassos. Cal destacar també, el moment simpàtic que ha despertat la introducció del Nacho que ha provocat més d’un riure que ha propiciat una aturada de l’activitat.

Després d’una llarga estona de parlar sobre diferents aspectes que ens amoïnen: exàmens, avaluacions... ha tingut lloc l’apartat de l’actualitat educativa-. En aquesta ocasió el Robert i jo hem presentat el recull de premsa que hem elaborat durant aquesta darrera setmana i hem comentat l’article de el Periódico que hem triat per aprofundir en el tema. Penso que l’article era força interessant i esmentava dades molt importants. Durant aquesta setmana de consulta a diferents diaris ens hem adonat que no hi havia gaire informació sobre educació durant aquest dies, fet que es pot contrastar amb altres èpoques en les quals o encara es parlava menys d’educació a la premsa o si parlava molt.