domingo, 25 de octubre de 2009

La imatge digital: els anuncis

22.10.09

El dijous, a més de destacar la gran tempesta que va deixar ben xop a gairebé tota la classe, destaquem el treball d’anàlisi d’un anunci per treballar el tema de la informació digital. L’anunci que varem treballar va ser un de Galerias, per tant entenem que és un anunci antic però tot i això ens va ser molt útil per analitzar diferents elements importants a tenir en compte quan analitzem de forma crítica les imatges que diàriament ens bombardegen i amb les quals hem aprés ha conviure, em refereixo als anuncis.

Aquesta era la segona vegada que analitzaven anuncis a la universitat, ja que la setmana anterior a la classe de Gestió de la informació i TIC varem desenvolupar un exercici molt similar, per la qual cosa crec que varem mostrar-nos força observadors i participatius.

D’aquest anunci varem destacar la lluminositat en tons groguencs de l’interior de l’escola i la llum blanca de l’exterior, la música, un vals “accelerat” que acompanyava els bellugadissos moviments dels nens/es, la càmera que feia servir moviments lents a l’inici fins arribar a moviments en temps real a mida que transcorria l’anunci i el missatge, a banda de voler anunciar la resistència de la seva roba/ material es podia percebre un cert caos en el context escolar marcat per una manca de disciplina i autoritat,un mestre poc valorat... emmarcat en una escola tradicional on els nens/es només pensen en el moment de sortir.

El que ens ha de quedar clar, i així ho varem treballar també amb la conferència del professor Guillermo Orozco, es que els agents educatius del segle XXI no només són la família i l’escola sinó que els mitjans de comunicació també formen part d’aquest procés d’aprenentatge de la població i que per aquest motiu no poden descuidar-se de la seva responsabilitat.

25.10.09

Per seguir treballant el tema de la imatge digital se’ns va proposar treballar de forma individual l’anunci d’un cotxe que actualment podem veure per la televisió.

Seguint amb l’esquema utilitzat en l’anunci de Galerias, destaquem una música fàcil de recordar i que tothom en algun moment pot cantar, una lluminositat clara que combina imatges d’interior i d’exterior, la càmera que utilitza imatges en temps real que no destaquen per un colorit gaire viu fins que apareix el cotxe de color vermell que desprèn una brillantor que no passa desapercebuda. També cal dir que el suport oral i l’audiovisual es complementen ja que al llarg del visionat es pot escolar un narrador que proporciona aclariments sobre la història.

Finalment, podem parlar sobre el missatge que ens transmet aquest anunci. Si ens fixem es pot apreciar com els protagonistes són una família convencional composta per quatre membres (pare, mare, fill i filla), que viuen en una casa gran i molt endreçada, que el pare li agrada tocar el violí al menjador, que els agrada el contacte amb la natura i sortir a passejar a tots quatre. Per tant, estan venen uns valors familiars tradicionals que agraden a un determinat sector de la població i a més afegeixen un element animat, el monstre, que crida l’atenció dels menuts.

Tot i que el meu esquema ha estat molt breu, m’agradaria reflexionar sobre el paper del mestre en el tractament de les imatges a l’escola. Tornant a destacar les paraules del professor Guillermo Orozco, és important ser conscient de la complexitat que comporta viure en un món on la imatge és una gran protagonista de les nostres vides i que sovint es pensa que veure és una tasca molt senzilla i per aquesta raó no és valora la necessitat “d’aprendre a mirar.”