martes, 20 de octubre de 2009

Treballant la descripció


Tots entrem a l’auditori, seiem a una cadira qualsevol, mirem a les persones que ens envolten i comentem que ens sembla l’horari fins que té lloc la presentació de benvinguda. Més tard ens dirigim a classe, a les cadires del costat veiem cares noves que en la xerrada anterior havíem passat desapercebudes. Els dies que segueixen l’acte de presentació serveixen per familiaritzar-te amb les cares i aprofundir en les converses espontànies que sorgeixen al bar, a la classe o de camí a l’autobús.

Així va començar tot ara ja fa més d’un mes. No recordo però el primer cop que vaig parlar amb el Jordi, un noi no gaire alt, de cabell curt i castany al qual li agrada deixar-se la barba de tres o quatre dies. Recordo però que l’expressió de la seva cara hem va despertar simpatia i proximitat. Així, de mica en mica, va coincidir que seiem entre el mateix grup de persones alhora que coincidíem en grups de treballs per elaborar tasques de classe.

No deu ser casualitat que amb les persones que treballes sorgeixen petits vincles a partir dels quals es crea un ambient agradable de treball. El Jordi mostra amb facilitat les seves aficions i d’aquesta manera et permet conèixer millor les seves prioritats. Li agrada la seva tasca com a coordinador d’un esplai, realitzar excursions per la muntanya i poder viure al camp el triomf del seu equip de futbol preferit: el Barça.

Tot i que el Jordi, anys enrere, va escollir un altre àmbit professional, considero que al món educatiu ha trobat la seva veritable vocació. Les poques setmanes que l’he pogut observar m’han servit per adonar-me que és proper a les persones, que pot parlar i expressar sentiments en públic sense sentir por escènica i a més, ofereix la seva ajuda sempre que pot. Els colors blaugrana identifiquen una persona que gaudeix de la música, de les bones pel·lícules de cinema i que es mostra proper a les noves tecnologies.