Segueixen les recitacions i els debats

Ja gairebé sembla una tradició arribar el dijous a classe i seure a escoltar les recitacions dels meus companys. Suposo que aquesta sensació la tinc perquè encara no he estat jo la que ha patit els nervis de sortir a recitar. No obstant, tot arriba i dijous vinent us podré explicar com m’he sentit. Cal dir, però, que d’alguna manera pateixes amb la persona que recita quan veus que aquesta ho està passant malament i tot i posar molta voluntat troba dificultats per sortir-se’n, tal com a dit l’Imma aquesta mateixa tarda.

Aquesta setmana les recitacions han tingut un protagonista, Miquel Martí i Pol, ja que, sinó recordo malament, tres de les meves companyes de classe han escollit diferents poemes de la seva obra. Aquest fet m’ha despertat cert interès per aquest poeta, escriptor i traductor català i, conseqüentment he consultat diverses pàgines d’Internet per apropar-me més al context i a la vida de l’autor. Sobre les diferents recitacions que han tingut lloc el dia d’avui cal dir que de cadascuna d’elles en treus profit, tant si la persona ha vençut als nervis, com si el nivell d’interpretació ha estat molt encertat o si la veu es sentia una mica tremolosa a causa de la observació atenta del grup.

Finalitzades les recitacions hem gaudit de dos debats. Els temes en aquesta ocasió eren força propers entre ells, en primer lloc han parlat sobre la LEC, de forma més general, i seguidament, ens han ofert arguments en contra i a favor de l’article 54 de la LEC, per tant, aquest segon grup a escollit un tema més concret. M’ha semblat que els dos grups han fet un gran treball d’aprofundiment en el tema i això es reflectia en la qualitat dels arguments que hem pogut escoltar aquesta tarda. A més, el fet d’escollir un tema tant proper, a nivell de context, fa que tots estiguem al dia de les actualitats educatives que tenen lloc al nostre país i, així, despertar un interès per estar actualitzats e informats i poder opinar amb coneixement sobre el tema.

Inici de les exposicions del territori

Ens trobem en una aula encara nova per a nosaltres, només són quatre els territoris que s’exposaran avui. Trenca el gel el Juan Antonio parlant sobre territori i sostenibilitat immers en la seva terra d’origen les illes Canàries, el segueixen tres parelles més que ens conviden a conèixer Cabrera de Mar, Caldes de Montbui i Sant Joan d’Espí. D’aquesta manera va començar, el passat dimarts, la ronda d’exposicions sobre territoris, activitat proposada desde l’assignatura de comunicació oral, escrita i digital i gestió de la informació i TIC.
El meu paper en aquesta ocasió era escoltar i, posteriorment, valorar la feina dels meus companys contemplant els aspectes positius i els que cal millorar de cara al futur per tal d’assignar una nota que englobes el treball presentat. Penso que apreciant la feina dels meus companys i valorant-la podré treure força profit per la meva pròpia exposició, tot i que, els nervis sovint interfereixen més del que ens agradaria, ho millor dit m’agradaria.

Ens traslladem al dijous per valorar les activitats que ja fa unes setmanes van començar, és a dir, les recitacions individuals i els debats de grup. Després d’una setmana extraordinària, on vàren tenir lloc les visites a diferents institucions educatives, tornem a la nostra realitat d’aula. Personalment, considero que les recitacions d’aquesta setmana han deixat un molt bon sabor de boca a tots, fet que anima als següents a preparar-se un bon treball que mantingui el nivell aconseguit pels meus companys/es. Cal, però, destacar el treball de dues de les meves companyes que van mostrar-nos les seves qualitats per interpretar.

Respecte a l’activitat de debat, aquesta setmana només va sortir “a escena” un grup, vàrem parlar de la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials a les aules ordinàries. És un tema molt interessant, com els de la darrera intervenció, per tant espero que al llarg de la carrera els treballem més a fons.

La classe de dijous va finalitzar amb una valoració dels blogs que estem construïm al llarg d’aquests mesos. Va ser una sessió interessant per rebre feedback del treball que estem elaborant fins ara. Crec que aquesta activitat ens ajuda a reflexionar sobre la nostre feina setmanal, ens serveix com a eina de síntesi per valorar el nostre progrés. Personalment, la participació en el blog m’ajuda en diversos aspectes de la meva formació i, especialment, en la meva competència escrita, ja que mitjançant aquesta activitat em veig “obligada” a dedicar setmanalment una bona estona a l’escriptura i a la reflexió.

Inici de les recitacions i els debats

“Setmana gran a COED” aquest podria ser el titular que resumis l’inici de les activitats de recitació i debat a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.

Els nervis es podien percebre en l’ambient, la meitat de la classe havia de posar-se davant del grup i desplegar les seves virtuts en l’art de l’oratòria. No és una tasca senzilla, ens exposem a desenes de mirades que jutjaran el nostre treball. Tot i que ens expressem diàriament amb els amics, la família, gent que ens trobem al carrer o a l’autobús... sortir a “l’escenari” ens provoca una sensació poc agradable.

El que més en va sorprendre va ser apreciar els nervis de persones molt extravertides, que sovint parlen davant de tota la classe sense dificultats i que en aquesta ocasió s’emblava que els nervis poguessin guanyar la partida. No obstant, podem destacar recitacions com la del Marc o la del Didier, la primera es va caracteritzar per l’expressivitat, les pujades de to i els moviments corporals que acompanyaven i enfortien les paraules. La segona recitació, amb un to més suau, va aconseguir transmetre el missatge de la història captant l’atenció constant del públic. Tot i que de cadascuna de les recitacions podríem extreure una conclusió, personalment, valoro aquestes dues que són les que més impacte en van causar.

Pel que fa als debats, val la pena destacar les temàtiques que varen proposar tots dos grups. Les dues donaven moltes possibilitats per debatre recolzant-se en diferents argumentacions que fèiem més fort la defensa del “si”o del “no”. És una activitat complicada però alhora interessant per practicar l’argumentació ja que participes com a oient i com a protagonista amb la possibilitat de jutjar el propi treball i el dels teus companys.

A parir d’ara, setmanalment, podrem valorar les dues activitats que formaran part del nostre desenvolupament com a bons i bones oradores.

El debat

1.10.09

La facilitat per expressar-te oralment, la qualitat de les paraules i la capacitat d’argumentació són eines que complementen la figura d’un bon docent, és a dir, que un mestre també ha de ser un bon orador. Per aquest motiu en aquesta assignatura treballarem força l’expressió oral a partir de recitacions, exposicions i debats.

Aquesta setmana a COED hem començat a aprofundir en el tema del debat, dijous varem treballar la part més teòrica. Així, varem veure unes imatges on la Universitat de Lleida i la Universitat d’Alacant participaven en un concurs de debats. El tema que van desenvolupar va ser la globalització a partir del qual ens havien de fixar en les parts que composaven el debat, les refutacions dels dos equips, el registre utilitzat, els exemples que donaven força a les seves argumentacions, el control precís del temps, els moviments corporals que acompanyaven les paraules, el suport power point que van fer servir, entre d’altres cosses.

Crec que va ser un bon punt de partida per aproximar-nos al tipus d’exercici que ben aviat haurem de protagonitzar. La teoria t’aporta dades importants per tenir en compte i t’ajuda a preparar el teu discurs, no obstant, la pràctica del dia a dia és la millor eina per perdre la por escènica, per corregir els teus punts febles en el to, la velocitat, la pronunciació, etc. Per tant, hem d’aprofitar aquestes oportunitats i veure al llarg d’aquests anys el nostre progrés en la matèria.

La imatge digital: els anuncis

22.10.09

El dijous, a més de destacar la gran tempesta que va deixar ben xop a gairebé tota la classe, destaquem el treball d’anàlisi d’un anunci per treballar el tema de la informació digital. L’anunci que varem treballar va ser un de Galerias, per tant entenem que és un anunci antic però tot i això ens va ser molt útil per analitzar diferents elements importants a tenir en compte quan analitzem de forma crítica les imatges que diàriament ens bombardegen i amb les quals hem aprés ha conviure, em refereixo als anuncis.

Aquesta era la segona vegada que analitzaven anuncis a la universitat, ja que la setmana anterior a la classe de Gestió de la informació i TIC varem desenvolupar un exercici molt similar, per la qual cosa crec que varem mostrar-nos força observadors i participatius.

D’aquest anunci varem destacar la lluminositat en tons groguencs de l’interior de l’escola i la llum blanca de l’exterior, la música, un vals “accelerat” que acompanyava els bellugadissos moviments dels nens/es, la càmera que feia servir moviments lents a l’inici fins arribar a moviments en temps real a mida que transcorria l’anunci i el missatge, a banda de voler anunciar la resistència de la seva roba/ material es podia percebre un cert caos en el context escolar marcat per una manca de disciplina i autoritat,un mestre poc valorat... emmarcat en una escola tradicional on els nens/es només pensen en el moment de sortir.

El que ens ha de quedar clar, i així ho varem treballar també amb la conferència del professor Guillermo Orozco, es que els agents educatius del segle XXI no només són la família i l’escola sinó que els mitjans de comunicació també formen part d’aquest procés d’aprenentatge de la població i que per aquest motiu no poden descuidar-se de la seva responsabilitat.

25.10.09

Per seguir treballant el tema de la imatge digital se’ns va proposar treballar de forma individual l’anunci d’un cotxe que actualment podem veure per la televisió.

Seguint amb l’esquema utilitzat en l’anunci de Galerias, destaquem una música fàcil de recordar i que tothom en algun moment pot cantar, una lluminositat clara que combina imatges d’interior i d’exterior, la càmera que utilitza imatges en temps real que no destaquen per un colorit gaire viu fins que apareix el cotxe de color vermell que desprèn una brillantor que no passa desapercebuda. També cal dir que el suport oral i l’audiovisual es complementen ja que al llarg del visionat es pot escolar un narrador que proporciona aclariments sobre la història.

Finalment, podem parlar sobre el missatge que ens transmet aquest anunci. Si ens fixem es pot apreciar com els protagonistes són una família convencional composta per quatre membres (pare, mare, fill i filla), que viuen en una casa gran i molt endreçada, que el pare li agrada tocar el violí al menjador, que els agrada el contacte amb la natura i sortir a passejar a tots quatre. Per tant, estan venen uns valors familiars tradicionals que agraden a un determinat sector de la població i a més afegeixen un element animat, el monstre, que crida l’atenció dels menuts.

Tot i que el meu esquema ha estat molt breu, m’agradaria reflexionar sobre el paper del mestre en el tractament de les imatges a l’escola. Tornant a destacar les paraules del professor Guillermo Orozco, és important ser conscient de la complexitat que comporta viure en un món on la imatge és una gran protagonista de les nostres vides i que sovint es pensa que veure és una tasca molt senzilla i per aquesta raó no és valora la necessitat “d’aprendre a mirar.”

20.10.09 La descripció

Aquesta setmana destaquem dues activitats de COED. El dimarts, el dia que per nosaltres comença la setmana ja que els dilluns d’aquest primer quadrimestre no tenim classe, varem presentar els nostres treballs d’aprofundiment en el tema de la descripció.

Tot i que fins que l’Imma no va donar el senyal d’inici de la sessió ningú es va mostrar força valent per penjar la seva fotografia a les parets de l’aula, un cop trencada aquesta barrera de la prudència tothom es va mostrar molt animat en penjar la “seva obra” i poder entrar en contacte amb la resta.

El primer contacte amb les fotografies va ser força impactant, desde el meu punt de vista, ja que es podia veure com cadascun dels treballs desprenia un aire molt personal. D’aquesta manera es va poder apreciar tant la inspiració personal de “l’artista” com les afinitats que s’han creat en poc més d’un mes en el nostre grup de classe.

Penso que ha estat una activitat que ha permès treballar la descripció des d’una vessant molt creativa, no només calia revisar la teoria sinó que calia fer un esforç d’observació i d’aproximació cap als teus companys per tal que l’exercici no és quedes amb la part més superficial del físic. No obstant, considero que aquesta activitat potser l’hem dut a terme massa aviat, amb això vull dir que, ens coneixem poc i per aquest motiu les descripcions que la gent ha realitzat en certa manera s’assemblen, en totes es destaquen virtuts molt semblants com l’agria, la simpatia, el companyerisme... i el somriure, un dels elements més destacats durant la tarda.

Treballant la descripció

Tots entrem a l’auditori, seiem a una cadira qualsevol, mirem a les persones que ens envolten i comentem que ens sembla l’horari fins que té lloc la presentació de benvinguda. Més tard ens dirigim a classe, a les cadires del costat veiem cares noves que en la xerrada anterior havíem passat desapercebudes. Els dies que segueixen l’acte de presentació serveixen per familiaritzar-te amb les cares i aprofundir en les converses espontànies que sorgeixen al bar, a la classe o de camí a l’autobús.

Així va començar tot ara ja fa més d’un mes. No recordo però el primer cop que vaig parlar amb el Jordi, un noi no gaire alt, de cabell curt i castany al qual li agrada deixar-se la barba de tres o quatre dies. Recordo però que l’expressió de la seva cara hem va despertar simpatia i proximitat. Així, de mica en mica, va coincidir que seiem entre el mateix grup de persones alhora que coincidíem en grups de treballs per elaborar tasques de classe.

No deu ser casualitat que amb les persones que treballes sorgeixen petits vincles a partir dels quals es crea un ambient agradable de treball. El Jordi mostra amb facilitat les seves aficions i d’aquesta manera et permet conèixer millor les seves prioritats. Li agrada la seva tasca com a coordinador d’un esplai, realitzar excursions per la muntanya i poder viure al camp el triomf del seu equip de futbol preferit: el Barça.

Tot i que el Jordi, anys enrere, va escollir un altre àmbit professional, considero que al món educatiu ha trobat la seva veritable vocació. Les poques setmanes que l’he pogut observar m’han servit per adonar-me que és proper a les persones, que pot parlar i expressar sentiments en públic sense sentir por escènica i a més, ofereix la seva ajuda sempre que pot. Els colors blaugrana identifiquen una persona que gaudeix de la música, de les bones pel·lícules de cinema i que es mostra proper a les noves tecnologies.

18.10.09

Les classes de COED avancen hi ja aprofundim més en matèria. Aquests darrers dies hem treballat a partir de textos de diferents autors: la competència lingüística, les quatre habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar i escoltar) i les característiques del text/discurs. Sobre aquest últim punt cal destacar la nostra participació en la construcció dels apunts, ja que nosaltres a més d’aportar comentaris varen ser els protagonistes de la lectura del text que ens servia de referència.

Destaco molt positivament la oportunitat d’aprofitar les classes teòriques per aprofundir en la matèria, no obstant, les classes teòriques sovint resulten més feixugues i per aquesta raó es fa imprescindible que nosaltres ens hi sentim implicats per tal de mantenir la concentració en la classe.

Aquesta setmana també ha estat influenciada per les notes de la prova de català. Tot i que desde la facultat s’esperaven resultats molt baixos, personalment crec que la sorpresa no ha estat agradable i que ara cal posar remei a uns resultats que diuen molt de la nostra estada a l’escola de secundària

Comunicació oral, escrita i digital

L’inici d’un nou curs suposa molts canvis, especialment si ens referim al primer curs d’una carrera universitària. Suposa un nou ritme d’estudis amb mestres nous, instal·lacions noves, noves formes d’organització i una llarga llista de novetats. No obstant, hi ha una novetat que és important destacar: la formació de grups de treballs, de companys de classe i possiblement futurs amics. Per aquest motiu considero que les dinàmiques que tindran lloc els primers mesos de classe facilitaran l’establiment de grups de persones amb les quals t’identifiques i et complementes tant de manera personal com a nivell acadèmic.

En una de les primeres sessions de COED varem practicar la descripció, la manera de plantejar el tema va ser molt interessant ja que ens va permetre apropar-nos alguns dels nostres companys a la vegada que treballàvem contingut de l’assignatura, llàstima que no donés temps per poder llegir alguna descripció més.

D’aquesta assignatura també m’agradaria destacar la varietat de mètodes diferents que estem fen servir per treballar la matèria. A part de l’activitat del primer dia, també m’agradaria destacar la forma d’anar construint els nostres apunts. Personalment he trobat més profitosa la manera de combinar diferents metodologies (lectura individual i extracció d’idees principals amb posterior comentaria a classe i l’aportació d’apunts per part de la mestra), d’aquesta manera treballem diferents habilitats i les classes es fan més amenes.