Internet canvia la forma de llegir.. i de pensar?

La Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Tots estarem d’acord amb aquest afirmació, no obstant, diferents experts aporten conclusions interessants sobre els beneficis i els inconvenients del que això pot suposar. La Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Tots estarem d’acord amb aquest afirmació, no obstant, diferents experts aporten conclusions interessants sobre els beneficis i els inconvenients del que això pot suposar.
Els experts coincideixen que es tracta d’un canvi vertiginós. La Xara ha provocat que la gent es comporti de manera diferent davant de la informació. Fet que podria ser contradictori amb les idees acceptades de la biologia i la psicologia evolutives sobre que el comportament humà bàsic no canvia de manera sobtada.

Per citar alguns exemples més concrets destaquem les paraules de l’enagista nord-americà Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), Carr està convençut que la Xarxa, com la resta de mitjans de comunicació no és innòcua, que els mitjans subministren el material del pensament, però també modelen el procés de pensar. A més, afegeix que alhora que Internet es converteix en el nostre medi universal podria estar reensinistrant els nostres cervells per rebre informació de manera més ràpida i en petites porcions. No obstant, aquest expert també afegeix que el que podem perdre es la nostra capacitat per a mantenir una línea de pensament sostinguda durant un període llarg.

Els neuròlegs, per la seva banda, sostenen que les activitats mentals influeixen a un nivell biològic en el cervell, es a dir, en l’establiment de connexions neuronals. Segons Beau Lotto, professor de neurociència en el University College de Londres, si la informació es presenta en una forma determinada el cervell aprendre aquesta estructura.

Raymon Kurzweil, inventor i expert en intel•ligència artificial afirma que actualment confiem en Google com un amplificador de la nostra memòria, fet que origina que recordem pitjor les coses sense ell. Però Kurzweil creu que això no és cap problema perquè no és necessari prescindir de google, ja que aquesta eina està disponible tot el temps. Quant més confiem en la part no biològica (és a dir, les màquines) de la nostra intel•ligència, la part biològica treballa menys, però la combinació total augmenta la seva intel•ligència, segons Kurzweil.

Maryanne Wolf, investigadora de la lectura i del llenguatge de la Tufts University (EE UU) centra el problema en la lectura: “A l’impedir la lectura profunda s’impedeix el pensament profund”. Wolf aporta que la informació sense guia pot crear un miratge de coneixement que a la llarga pot restringir llargs i difícils processos de pensament que condueixen al coneixement autèntic.

Finalment, Edgard Tenner dóna a conèixer la seva preocupació per l’ús superficial d’Internet, però el considera un problema cultural reversible a través d’un millor ensenyament i un millor software de recerca, i no com una deformació neurològica.

Alhora que analitzes el text i focalitzes la informació més rellevant, et prepares per fer l’esquema, t’apropes més als detalls que configuren el text. D’aquesta manera, en aquest text especialment, t’anedons de la diversitat d’opinions que giren al voltant del tema i pots posicionar-te més cap a un expert o cap a un altre. Considero que tots els autors que es citen en aquest article aporten dades molt interessants de la influència a la que estem sotmesos com a usuaris de la Xarxa, tot i que algunes aportacions em semblant més encertades que unes altres. Si ens fixem en les dues últimes aportacions veurem que les paraules de Wolf es poden complementar amb l’aportació de Tenner. Considero que aquesta actual, o potser ja no tan nova, finestra d’informació requereix un recolzament educatiu que serveixi de suport i de guia per tal de treure el màxim profit de les seves possibilitats (contrastar informació, fer servir diferents mitjans, apropar-nos a indrets llunyans,..) alhora que ens preveu dels seus perills (excés d’informació, dades poc fiables,...).
Per altra banda, les paraules de Kurzweil penso que poden generar polèmica ja que es posiciona massa dependent de la Xarxa i penso que aquesta postura no coincideix amb la finalitat de l’escola de formar persones autònomes. Per tant, tot i que l’escola a d’adaptar-se a les noves necessitats i a les noves exigències (les TIC són un exemple) no podem oblidar-nos que la Xarxa és un suport més i per aquest motiu no podem dependre d’ell.