“Setmana gran a COED” aquest podria ser el titular que resumis l’inici de les activitats de recitació i debat a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.
Els nervis es podien percebre en l’ambient, la meitat de la classe havia de posar-se davant del grup i desplegar les seves virtuts en l’art de l’oratòria. No és una tasca senzilla, ens exposem a desenes de mirades que jutjaran el nostre treball. Tot i que ens expressem diàriament amb els amics, la família, gent que ens trobem al carrer o a l’autobús... sortir a “l’escenari” ens provoca una sensació poc agradable.
El que més en va sorprendre va ser apreciar els nervis de persones molt extravertides, que sovint parlen davant de tota la classe sense dificultats i que en aquesta ocasió s’emblava que els nervis poguessin guanyar la partida. No obstant, podem destacar recitacions com la del Marc o la del Didier, la primera es va caracteritzar per l’expressivitat, les pujades de to i els moviments corporals que acompanyaven i enfortien les paraules. La segona recitació, amb un to més suau, va aconseguir transmetre el missatge de la història captant l’atenció constant del públic. Tot i que de cadascuna de les recitacions podríem extreure una conclusió, personalment, valoro aquestes dues que són les que més impacte en van causar.
Pel que fa als debats, val la pena destacar les temàtiques que varen proposar tots dos grups. Les dues donaven moltes possibilitats per debatre recolzant-se en diferents argumentacions que fèiem més fort la defensa del “si”o del “no”. És una activitat complicada però alhora interessant per practicar l’argumentació ja que participes com a oient i com a protagonista amb la possibilitat de jutjar el propi treball i el dels teus companys.
A parir d’ara, setmanalment, podrem valorar les dues activitats que formaran part del nostre desenvolupament com a bons i bones oradores.
domingo, 15 de noviembre de 2009
Torna el seminari
Desprès d’una setmana sense actualitzar el blog del seminari (degut a que no va haver-hi classe) cal fer un bon repàs del que ha succeït aquesta setmana.
El dimecres vàrem fer un repàs de la setmana de visites a escoles per tal de situar a cada persona a les diferents institucions que es poden visitar. Cal dir que és una setmana diferent que ens servirà per trencar amb l’horari de rutina, avançar feina i, sobretot, aprendre entrant en contacte amb el món educatiu a través de les diferents experiències.
Tant dimecres com dijous va tenir lloc l’activitat de lectura en veu alta, aquesta setmana el Sergi i la Judit van ser els protagonistes. L’avaluació del Sergi la va iniciar ell mateix i, seguidament la resta de companys van aportar els seus punts de vista, mentre que l’avaluació de la Judit la va realitzar l’Imma (companya). Els punts que vàrem analitzar en tots dos casos va ser la velocitat, la pronunciació, el to i la posició del cos. Penso que cada cop som més capaços d’extreure detalls importants de les lectures en veu alta i ens hem tornat més crítics tant amb nosaltres mateixos com amb la resta.
L’actualitat educativa va ser l’altre activitat que es va desenvolupar tant dimecres com dijous. La Vanesa, el Sergi i la Judit ens van convidar dimecres ha iniciar un debat, per mitjà de la noticia que havien triat, sobre l’ús de les TIC. Van sorgir idees molt interessants com el “mal dels correctors” a les noves i no tant noves generacions (ja que nosaltres mateixos estem “afectats”), la mala costum del “corta y pega”, la costum d’escriure amb abreviatures... tot plegat per extreure com a conclusió que tal com estem fent servir les TIC suposen més desavantatges que avantatges pel nostre procés d’aprenentatge.
Finalment, dijous l’Imma (professora) va fer-nos un repàs sobre el treball del llibre “Elogi de la feblesa”. Va ser un moment “d’impacte” pel fet d’adonar-nos que no anàvem gaire bé encaminats pel que respecta l’elaboració de treballs. Començant pel contingut del treball i finalitzant pels aspectes més formals tothom es va adonar que hi havien moltes coses a retocar. No obstant, va ser un bon moment per aturar-se a reflexionar sobre la feina que hem dut a terme fins ara i de com s’ha de fer a partir d’ara. El feedback del llibre, tot i que no va ser individual, forma part del nostre procés d’adaptació a l’espai universitari de Blanquerna.
El dimecres vàrem fer un repàs de la setmana de visites a escoles per tal de situar a cada persona a les diferents institucions que es poden visitar. Cal dir que és una setmana diferent que ens servirà per trencar amb l’horari de rutina, avançar feina i, sobretot, aprendre entrant en contacte amb el món educatiu a través de les diferents experiències.
Tant dimecres com dijous va tenir lloc l’activitat de lectura en veu alta, aquesta setmana el Sergi i la Judit van ser els protagonistes. L’avaluació del Sergi la va iniciar ell mateix i, seguidament la resta de companys van aportar els seus punts de vista, mentre que l’avaluació de la Judit la va realitzar l’Imma (companya). Els punts que vàrem analitzar en tots dos casos va ser la velocitat, la pronunciació, el to i la posició del cos. Penso que cada cop som més capaços d’extreure detalls importants de les lectures en veu alta i ens hem tornat més crítics tant amb nosaltres mateixos com amb la resta.
L’actualitat educativa va ser l’altre activitat que es va desenvolupar tant dimecres com dijous. La Vanesa, el Sergi i la Judit ens van convidar dimecres ha iniciar un debat, per mitjà de la noticia que havien triat, sobre l’ús de les TIC. Van sorgir idees molt interessants com el “mal dels correctors” a les noves i no tant noves generacions (ja que nosaltres mateixos estem “afectats”), la mala costum del “corta y pega”, la costum d’escriure amb abreviatures... tot plegat per extreure com a conclusió que tal com estem fent servir les TIC suposen més desavantatges que avantatges pel nostre procés d’aprenentatge.
Finalment, dijous l’Imma (professora) va fer-nos un repàs sobre el treball del llibre “Elogi de la feblesa”. Va ser un moment “d’impacte” pel fet d’adonar-nos que no anàvem gaire bé encaminats pel que respecta l’elaboració de treballs. Començant pel contingut del treball i finalitzant pels aspectes més formals tothom es va adonar que hi havien moltes coses a retocar. No obstant, va ser un bon moment per aturar-se a reflexionar sobre la feina que hem dut a terme fins ara i de com s’ha de fer a partir d’ara. El feedback del llibre, tot i que no va ser individual, forma part del nostre procés d’adaptació a l’espai universitari de Blanquerna.
lunes, 9 de noviembre de 2009
Hipertext
La major part dels teòrics d’aquest àmbit coincidirien en assenyalar que l’eix vertebrador de les noves formes textuals és l'hipertext. L'hipertext és una eina intel•lectualment seductora, però que amaga un misteri en el sentit que no ens mostra el que hi ha al seu darrere fins que no hem actuat.
L’hipertext és una eina útil ja que de forma senzilla et permet recopilar molta informació relacionada amb un mateix tema o àmbit. No obstant també comporta el perill d’allunyar-se del tema principal ja que per mitjà del enllaços que són interessants podem desviar-nos del nostre objectiu, per tant, s’ha de saber triar molt bé la informació.
L'hipertext és, alhora:
Una proposta d’organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials. Aquesta idea pot recordar-nos el treball en xarxa, ja no obtenim informació lineal sinó que lliguem conceptes relacionats, completem termes, ampliem coneixements...
Defineix una manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.
Una classe de programes informàtics que serveixen per a crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives. L’associació és un terme idoni per entendre el sentit de l’hipertext alhora que és un terme interessant i que ens pot recordar a l’estructura dels esquemes. Partint d’un nucli el completem amb idees rellevants i d’altres més secundàries.
A partir de la noció d'hipertext, s’entén la literatura hipertextual funciona en base a una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconnexió de fragments, en principi, textuals.
En aquest article es parla de text en un sentit general, o així és com l’he interpretat, ja que com a text entenem imatges, gràfics, estadístiques… informació representada en diferents maneres que aporten noves conclusions al missatge inicial.
L’hipertext és una eina útil ja que de forma senzilla et permet recopilar molta informació relacionada amb un mateix tema o àmbit. No obstant també comporta el perill d’allunyar-se del tema principal ja que per mitjà del enllaços que són interessants podem desviar-nos del nostre objectiu, per tant, s’ha de saber triar molt bé la informació.
L'hipertext és, alhora:
Una proposta d’organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials. Aquesta idea pot recordar-nos el treball en xarxa, ja no obtenim informació lineal sinó que lliguem conceptes relacionats, completem termes, ampliem coneixements...
Defineix una manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.
Una classe de programes informàtics que serveixen per a crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives. L’associació és un terme idoni per entendre el sentit de l’hipertext alhora que és un terme interessant i que ens pot recordar a l’estructura dels esquemes. Partint d’un nucli el completem amb idees rellevants i d’altres més secundàries.
A partir de la noció d'hipertext, s’entén la literatura hipertextual funciona en base a una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconnexió de fragments, en principi, textuals.
En aquest article es parla de text en un sentit general, o així és com l’he interpretat, ja que com a text entenem imatges, gràfics, estadístiques… informació representada en diferents maneres que aporten noves conclusions al missatge inicial.
Internet canvia la forma de llegir.. i de pensar?
La Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Tots estarem d’acord amb aquest afirmació, no obstant, diferents experts aporten conclusions interessants sobre els beneficis i els inconvenients del que això pot suposar. La Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Tots estarem d’acord amb aquest afirmació, no obstant, diferents experts aporten conclusions interessants sobre els beneficis i els inconvenients del que això pot suposar.
Els experts coincideixen que es tracta d’un canvi vertiginós. La Xara ha provocat que la gent es comporti de manera diferent davant de la informació. Fet que podria ser contradictori amb les idees acceptades de la biologia i la psicologia evolutives sobre que el comportament humà bàsic no canvia de manera sobtada.
Per citar alguns exemples més concrets destaquem les paraules de l’enagista nord-americà Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), Carr està convençut que la Xarxa, com la resta de mitjans de comunicació no és innòcua, que els mitjans subministren el material del pensament, però també modelen el procés de pensar. A més, afegeix que alhora que Internet es converteix en el nostre medi universal podria estar reensinistrant els nostres cervells per rebre informació de manera més ràpida i en petites porcions. No obstant, aquest expert també afegeix que el que podem perdre es la nostra capacitat per a mantenir una línea de pensament sostinguda durant un període llarg.
Els neuròlegs, per la seva banda, sostenen que les activitats mentals influeixen a un nivell biològic en el cervell, es a dir, en l’establiment de connexions neuronals. Segons Beau Lotto, professor de neurociència en el University College de Londres, si la informació es presenta en una forma determinada el cervell aprendre aquesta estructura.
Raymon Kurzweil, inventor i expert en intel•ligència artificial afirma que actualment confiem en Google com un amplificador de la nostra memòria, fet que origina que recordem pitjor les coses sense ell. Però Kurzweil creu que això no és cap problema perquè no és necessari prescindir de google, ja que aquesta eina està disponible tot el temps. Quant més confiem en la part no biològica (és a dir, les màquines) de la nostra intel•ligència, la part biològica treballa menys, però la combinació total augmenta la seva intel•ligència, segons Kurzweil.
Maryanne Wolf, investigadora de la lectura i del llenguatge de la Tufts University (EE UU) centra el problema en la lectura: “A l’impedir la lectura profunda s’impedeix el pensament profund”. Wolf aporta que la informació sense guia pot crear un miratge de coneixement que a la llarga pot restringir llargs i difícils processos de pensament que condueixen al coneixement autèntic.
Finalment, Edgard Tenner dóna a conèixer la seva preocupació per l’ús superficial d’Internet, però el considera un problema cultural reversible a través d’un millor ensenyament i un millor software de recerca, i no com una deformació neurològica.
Alhora que analitzes el text i focalitzes la informació més rellevant, et prepares per fer l’esquema, t’apropes més als detalls que configuren el text. D’aquesta manera, en aquest text especialment, t’anedons de la diversitat d’opinions que giren al voltant del tema i pots posicionar-te més cap a un expert o cap a un altre. Considero que tots els autors que es citen en aquest article aporten dades molt interessants de la influència a la que estem sotmesos com a usuaris de la Xarxa, tot i que algunes aportacions em semblant més encertades que unes altres. Si ens fixem en les dues últimes aportacions veurem que les paraules de Wolf es poden complementar amb l’aportació de Tenner. Considero que aquesta actual, o potser ja no tan nova, finestra d’informació requereix un recolzament educatiu que serveixi de suport i de guia per tal de treure el màxim profit de les seves possibilitats (contrastar informació, fer servir diferents mitjans, apropar-nos a indrets llunyans,..) alhora que ens preveu dels seus perills (excés d’informació, dades poc fiables,...).
Per altra banda, les paraules de Kurzweil penso que poden generar polèmica ja que es posiciona massa dependent de la Xarxa i penso que aquesta postura no coincideix amb la finalitat de l’escola de formar persones autònomes. Per tant, tot i que l’escola a d’adaptar-se a les noves necessitats i a les noves exigències (les TIC són un exemple) no podem oblidar-nos que la Xarxa és un suport més i per aquest motiu no podem dependre d’ell.
Els experts coincideixen que es tracta d’un canvi vertiginós. La Xara ha provocat que la gent es comporti de manera diferent davant de la informació. Fet que podria ser contradictori amb les idees acceptades de la biologia i la psicologia evolutives sobre que el comportament humà bàsic no canvia de manera sobtada.
Per citar alguns exemples més concrets destaquem les paraules de l’enagista nord-americà Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), Carr està convençut que la Xarxa, com la resta de mitjans de comunicació no és innòcua, que els mitjans subministren el material del pensament, però també modelen el procés de pensar. A més, afegeix que alhora que Internet es converteix en el nostre medi universal podria estar reensinistrant els nostres cervells per rebre informació de manera més ràpida i en petites porcions. No obstant, aquest expert també afegeix que el que podem perdre es la nostra capacitat per a mantenir una línea de pensament sostinguda durant un període llarg.
Els neuròlegs, per la seva banda, sostenen que les activitats mentals influeixen a un nivell biològic en el cervell, es a dir, en l’establiment de connexions neuronals. Segons Beau Lotto, professor de neurociència en el University College de Londres, si la informació es presenta en una forma determinada el cervell aprendre aquesta estructura.
Raymon Kurzweil, inventor i expert en intel•ligència artificial afirma que actualment confiem en Google com un amplificador de la nostra memòria, fet que origina que recordem pitjor les coses sense ell. Però Kurzweil creu que això no és cap problema perquè no és necessari prescindir de google, ja que aquesta eina està disponible tot el temps. Quant més confiem en la part no biològica (és a dir, les màquines) de la nostra intel•ligència, la part biològica treballa menys, però la combinació total augmenta la seva intel•ligència, segons Kurzweil.
Maryanne Wolf, investigadora de la lectura i del llenguatge de la Tufts University (EE UU) centra el problema en la lectura: “A l’impedir la lectura profunda s’impedeix el pensament profund”. Wolf aporta que la informació sense guia pot crear un miratge de coneixement que a la llarga pot restringir llargs i difícils processos de pensament que condueixen al coneixement autèntic.
Finalment, Edgard Tenner dóna a conèixer la seva preocupació per l’ús superficial d’Internet, però el considera un problema cultural reversible a través d’un millor ensenyament i un millor software de recerca, i no com una deformació neurològica.
Alhora que analitzes el text i focalitzes la informació més rellevant, et prepares per fer l’esquema, t’apropes més als detalls que configuren el text. D’aquesta manera, en aquest text especialment, t’anedons de la diversitat d’opinions que giren al voltant del tema i pots posicionar-te més cap a un expert o cap a un altre. Considero que tots els autors que es citen en aquest article aporten dades molt interessants de la influència a la que estem sotmesos com a usuaris de la Xarxa, tot i que algunes aportacions em semblant més encertades que unes altres. Si ens fixem en les dues últimes aportacions veurem que les paraules de Wolf es poden complementar amb l’aportació de Tenner. Considero que aquesta actual, o potser ja no tan nova, finestra d’informació requereix un recolzament educatiu que serveixi de suport i de guia per tal de treure el màxim profit de les seves possibilitats (contrastar informació, fer servir diferents mitjans, apropar-nos a indrets llunyans,..) alhora que ens preveu dels seus perills (excés d’informació, dades poc fiables,...).
Per altra banda, les paraules de Kurzweil penso que poden generar polèmica ja que es posiciona massa dependent de la Xarxa i penso que aquesta postura no coincideix amb la finalitat de l’escola de formar persones autònomes. Per tant, tot i que l’escola a d’adaptar-se a les noves necessitats i a les noves exigències (les TIC són un exemple) no podem oblidar-nos que la Xarxa és un suport més i per aquest motiu no podem dependre d’ell.
Pràctica de video
Aquí es pot veure el resultat de la gravació del meu grup compost pel Sergi, el Didier, el Marc, el Jordi i jo mateixa, l'Amanda.
Primerament, vem pensar l'argument, un argument que havia d'incloure la presència de dues emocions contràreies, en un segon moment, tal i com va suggerir el Xavier, varem elaborar un guió on varem estructurar les tres escenes que composen el vídeo. Finalment, va arribar el moment esperat de la gravació, va ser un moment molt divertit. En la cinta es podem apreciar les qualitats interpretatives especialment del Jordi i del Marc.
domingo, 1 de noviembre de 2009
El debat
1.10.09
La facilitat per expressar-te oralment, la qualitat de les paraules i la capacitat d’argumentació són eines que complementen la figura d’un bon docent, és a dir, que un mestre també ha de ser un bon orador. Per aquest motiu en aquesta assignatura treballarem força l’expressió oral a partir de recitacions, exposicions i debats.
La setmana d'Alexandre Jollien
Aquesta setmana el seminari ha tingut nom propi, Alexandre Jollien. Dimarts varem poder comentar en petit grup el que el llibre ens havia suggerit fen servir com a referència el guió del treball que havien d’entregar. Cal senyalar que el seminari va estar protagonitzat pels estudiants, ja que un de nosaltres, el Guillem, es va encarregar de conduir la sessió i la resta del grup de mica en mica es va animar a participar i aportar detalls interessants sobre l’obra. Personalment, considero que aquesta mena d’activitats liderades per nosaltres mateixos són una molt bona pràctica, ja que et permeten practicar l’expressió oral i aprendre a gestionar la informació evitant repetir idees ja extretes i completar d’altres.
Dimecres varem poder “trobar-nos” amb l’Alexandre Jollien gràcies a una conferència que va donar fa uns anys a la facultat i que va ser registrada en vídeo. La gravació que incloïa la participació d’altres persones que van fomentar la qualitat de la sessió permetia escoltar i veure l’autor d’una obra que a més de commocionar és un gran instrument de reflexió i de coneixement.
Finalment, m’agradaria destacar la idoneïtat en l’elecció d’aquesta lectura per estudiants de magisteri, tot i que, considero que les paraules de Jollien no només ens són útils a nosaltres com a futurs professionals de l’educació sinó que per la rellevància del tema i la proximitat amb la que està escrit pot ser un referent per a qualsevol persona.
Dimecres varem poder “trobar-nos” amb l’Alexandre Jollien gràcies a una conferència que va donar fa uns anys a la facultat i que va ser registrada en vídeo. La gravació que incloïa la participació d’altres persones que van fomentar la qualitat de la sessió permetia escoltar i veure l’autor d’una obra que a més de commocionar és un gran instrument de reflexió i de coneixement.
Finalment, m’agradaria destacar la idoneïtat en l’elecció d’aquesta lectura per estudiants de magisteri, tot i que, considero que les paraules de Jollien no només ens són útils a nosaltres com a futurs professionals de l’educació sinó que per la rellevància del tema i la proximitat amb la que està escrit pot ser un referent per a qualsevol persona.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)