WEBQUEST

El darrer mes a la classe de TIC hem presentat diversos recursos/eines. El meu grup, format pel Jaime Pérez i l'Albert Borràs, ha presentat les Webquest.


La nostra presentació és va dividir en tres parts:


Durant la primera part vam mostrar dues webquest amb la intenció d'extreure algunes de les característiques principals de les webquest.
Per aprofundir en el tema vam voler contactar amb una mestra que ha treballat amb webquest a l'aula i a més ella mateixa había creat alguna. Estem molt agraïts ja que ens va facilitar detalls de la seva experiència que vam poder compartir amb els nostres companys.

La part principal la vam dedicar a mostrar la webquest que haviem preparat nosaltres. La webquest proposava una activitat que tots van realitzar amb éxit i vam poder compartir. Destaco d'aquesta part les aportacions del mestre ja que ens va fer reflexionar sobre les mancances de la nostra webquest i va remarcar els usos didàctics de la webquest.

Finalment, vam fer una breu reflexió sobre els aspectes positius i negatius de l'ús de les webquest i van destacar el portal de la Comunitat Catalana de Webquest (WeQuestCat) on podem trobar moltes webquest de grans professionals del món de l'educació.

A continuació ús convido a visitar la webquest que vam crear, inclou una activitat amb el programa photoshop.

https://sites.google.com/site/udtic2011photoshop/

Juntament amb el meu company, el Didier, hem elaborat aquest prezi per exposar-ho a l'assignatura de medi. L'objectiu es compartir amb els nostres companys de classe i les nostres mestres de medi la nostra sortida a la granja, que serà el punt de partida d'una unitat didàctica que estem elaborant.
És el segon prezi que fem i creiem que de mica en mica li trobem el sentit al programa tot i que cal millorar alguns aspectes.

La Granja Escola on Prezi

Google and memory

Google s'ha convertit en una eina "gairebé imprescindible" en les nostres vides.



http://www.onlinecolleges.net/2011/09/19/google-and-your-memory/

CAPÍTOL 2: Desplegament curricular de la competència digital per cicles i àrees.

En l'etapa d'educació primària s'intenta assolir unes bases fonamentades en l'autonomia, la responsabilitat, la participació i el compromís. L'ordenació dels ensenyaments d'aquesta etapa s'estableix a partir de vuit competències, una d'elles és la competència digital. Aquesta competència, molt vinculada a la competència del tractament de la informació, no és pròpia d'una àrea sinó que està present gairebé en totes. Dins d'aquesta competència trobem sis subcompetències: alfabetització digital, eines comunicatives, TAC, cerca i selecció d'informació i edició i publicació,les quals s'hauran d'anar assolint i avaluant.

Al llarg del capítol s'exemplifiquen propostes d'activitats didàctiques per cicles úitls per implementar la competència TIC a l'aula, totes elles comparteixen l'objectiu d'aconseguir que les tecnologies estiguin integrades en la tasca educativa.

Anàlisi de la competència digital per àrees:
TIC I LLENGUA: Les TIC afavoreixen l'accés a la informació i el seu tractament, amb la finalitat d'elaborar coneixement. La comprensió i l'anàlisi de textos audiovisuals són recursos que afavoreixen una lectura crítica i creativa.
TIC I MATEMÀTIQUES: Molta informació que rebem conté elements matemàtics (nombres, formes, mesures,...) expressats de manera diversa. Les TIC faciliten la interacció de l'alumnat amb l'àmbit matemàtic.
TIC I CONEIXEMENT DEL MEDI: A internet es trobem molts recursos (mapes, bases de dades...) per dur a terme diversos projectes. A més, es treballa la localització de la informació i l'obtenció i el tractament de les dades.
TIC I EDUCACIÓ ARTÍSTICA: Els recursos TIC per meten generar música, combinar sons, textos, imatges, fotografies, animacions, obrint possibilitats a l'experiència estètica.

Propostes metodològiques:
No n'hi ha prou de dotar les aules amb tecnologia, cal reflexionar sobre la manera d'ensenyar i d'aprendre. Caldrà, per tant, un mestre expert capaç d'adoptar el rol de mediador per facilitar que els alumnes desenvolupin el seu treball d'investigació, de processament de la informació, de pressa de decisions i d'autoevaluació.

WEBQUEST I CACERES DEL TRESOR: Metodologies de construcció del coneixement per treballar les diferents àrees i desenvolupar la competència digital.
Caceres del tresor: Activitat didàctica per cercar informació a internet perquè l'alumne adquireixi les habilitats relacionades amb les TIC. Permeten treballar la de continguts, respecten el ritme d'aprenentatge, no garanteixen el treball cooperatiu, ni la investigació, ni el desenvolupament de les capacitats cognitives.
Webquest: Proposta didàctica de recerca guiada. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques i prioritzen la construcció del coneixement. Predisposa l'alumne a treballar cooperativament i tenir una actitud activa i autònoma.

PROJECTES DE TREBALL: Permet abordar els aprenentatges de manera global, es parteix dels interessos dels alumnes, té en compte els coneixements previs, s'argumenten les decisions. De nou el mestre assumeix el rol de mediador, acompanyant el procés d'aprenentatge. És un bon plantejament per donar resposta a les necessitats educatives del segle XXI.

La competència digital a l'educació primària

Fa unes setmanes que a la classe de TIC estem treballant amb el llibre La competència digital a l'educació primària, publicat per la UOC al 2009, per aquest motiu he trobat interessant deixar constàncies de les idees més rellevants que he trobat mentre feia la lectura individualment i de les que he recollit desprès de treballar-ho a classe amb la resta de companys.

CAPÍTOL 1:Per a una educació més pròpia del segle XXI

El temps és un factor molt important en la nostra societat per això l'argumentació d'alguns autors respecte el model d'escola que tenim : Escoles del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI (pag.18) ens fa pensar que cal un canvi de paradigma a les nostres aules, un canvi que inclogui uns bons recursos tecnològics que ens permetin treballar de forma globalitzada, oberts al món.

El concepte de Modernidad Líquida de Bauman, que ja havíem treballat anteriorment, tambè surt reflexat en aquest capítol quan parla del coneixement "d'usar i tirar". Aquesta categorització tan pròpia del nostre temps de nou ens fa pensar en una metodologia de treball flexible.

El capítol ens convida a reflexionar sobre la desigualtat social que pot comportar l'accés als recursos, és a dir, a pensar en l'escletxa/la fractura social (pàg. 27) que s'esdevé entre les persones que tenen accés a la informació i les que tenen un accés limitat. Ens trobem davant d'un risc d'exclusió social.

M'ha agradat força com Gilster (1997) defineix l'alfabetització digital (pàg 33), ell afirma que té més a veure amb el domini d'idees que del teclat. És important fixar-se en aquest matiç ja que com a usuaris de les TIC hem de ser conscients que l'aprenentatge té una doble vessant: aprendre informàtica i conèixer aplicacions educatives i didàctiques.

Finalment, m'agradaria parlar sobre el terme competència digital fent referència a Pisani i Piolet (2008). Aquests autors és refereixen a la competència digital com a l'habilitat per localitzar, comprendre i crear informació i coneixement mitjançant les TIC (pàg. 38), per tant, observem com aquesta competència requereix de mútliples capacitats (coneixements, habilitats, actituds) per resoldre problemes complexos.

CONFERÈNCIA ANNA PÉREZ

Noves tecnologies de la informació i la comunicació: EL BLOG

Presentació de l’Anna Pérez a l’auditori:
L’Anna Pérez és mestre d’educació infantil i primària, coordinadora TAC (tècniques de treball en xarxa utilitzant les tecnologies) de l’escola Drassanes, membre de l’equip coordinador de la xarxa de Ravalnet i autora d’un blog “bitàcola del mestre TIC”

Inici de la conferència:
Utilitza un power point com a recolzament de la seva explicació. Temes principals que tracta:

• Neologismes del nostre temps, paraules que per a molts mestres suposen un repte relacionats amb les noves tecnologies: Blocaire, catosfera, post (noticia al blog), blocs

• Evolució de la Web 1.0 a la Web 2.0
L’àmbit de comunicació augmenta, l’autonomia de les persones per crear i compartir contingut creix, les eines s’han fet més fàcils. - Canvis molt significatius en deu anys
Desde l’àmbit educatiu hem de pensar que Internet es multimèdia i audiovisual, no només treballem amb text, per la qual cosa la interactivitat augmenta.

• El seu blog
El fa servir com a eina personal que li permet ordenar els seus continguts, amb el pas del temps va anar reben resposta, llavors va ser conscient que havia passat a ser molt més que una eina personal. Havia diàleg, contrastava informació amb altres blogs. (En contra la individualitat del blog, els blogs permeten conèixer gent i no només de forma virtual)
Va pensar que el blog no només podia ser un apunt d’eines sinó que també ho podia fer servir com a eina de reflexió. Poc a poc sorgeix el sentiment de compromís amb el blog. De participar sovint, d’aturar-t’hi a pensar, escriure...

o Bloglines
Eina que permet estar en contacte amb altres blogs, rebre missatges de les actualitzacions d’altres blogs i `poder-los consultar

o Utilitats del blog:
-Permet treballar competències lingüístiques (els infants escriuen, llegeixen...) alhora que treballen en xarxa (comparteixen coneixements). Escriuen per ser llegits i aquesta proposta és molt més motivadora que el simple fet d’entregar la feina al mestre, ja que hi haurà interacció en la seva feina amb moltes més persones.
-El blog facilita organitzar temporalment la feina, queda registrada l’ordre i la data de les entrades.
-La reflexió és una altre de les competències que es treballa, no només de la pròpia feina sinó que pots avaluar la feina dels teus companys i ells poden fer el mateix amb la teva.

o Un exemple de blog
El de la seva escola, l’escola Drassanes, han fet una feina molt interessant de treball en xarxa amb altres escoles (de nivells inferiors: escola bressol i nivells superior). A més els nenes de la pròpia escola participen al blog, per exemple el blog de la ràdio.

El blog de la presó. M’ha semblat una anècdota molt interessant que ens permet veure les grans possibilitats de l’educació més enllà de l’institució educativa tradicional que coneixem: l’escola.

• Estructura de l’escola
Estructura del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI. El llenguatge dels nens té la tecnologia molt present (Messenger, metroflog...). Per tant, aquest llenguatge s’ha de considerar i s’ha de treballar amb ell. Cal educar als joves amb responsabilitat davant d’aquestes eines. L’escola oberta a la societat

• L’ús de la viquipèdia
Com formulen les preguntes donarà peu a una determinada forma de recerca d’informació. Per exemple si el nostre enunciat es: Busca informació sobre Newton (tothom caurà en el recurs de la viquipèdia) però si la nostra proposta es: Busca informació sobre Newton a la viquipèdia i relaciona- ho amb... ? Despertarem nous interessos alhora que treballarem més competències.
Aquí estem treballant també els rols dins l’aula, qui és el protagonista el mestre o l’alumne?

Finalitza amb un torn de preguntes i comentaris:
Li pregunten sobre el bloglines: ella comenta que és un servei de la web 2.0 (hi han d’altres) que et permet registrar-te i afegir els blogs que tu llegeixes, és una forma de sindicar-se, no a nivell sindical sinó amb l’objectiu de rebre totes les noticies, una forma de subscripció. Això, ens permet no anar blog per blog, sinó a les últimes novetats.
Una altra pregunta es sobre la MEME: ella respon que és una forma de difusió que permet ampliar la xarxa de blogs.

Finalment, ella proposa una pregunta pels espectadors. Les noves generacions de mestres tenen més facilitat amb l’ús del llenguatge i les eines tecnològiques? Sota el meu punt de vista considero que és una de les poques avantatges que tenim la nostra generació, i és que el fet de créixer amb les noves tecnologies ens estalvia un obstacle que les generacions més adultes de mestres han de fer front. No obstant, hem d’aprendre els uns dels altres i el que nosaltres puguem aportar sempre serà d’utilitat si tenim en compte l’experiència d’aquelles persones que porten exercint la professió fa molts anys.

Una de les darreres sessions de seminari

La familiaritat que es percep en el grup de seminari és gairebé impossible sentir-ho en cap altra classe. El fet de ser quinze alumnes i un mestre facilita la proximitat de les relacions que s’estableixen, facilita la participació i, un aspecte no gaire positiu, és que crea un ambient de relaxació que afavoreix l’ús d’expressions poc encertades per una aula d’universitat pel seu to massa informal.
Crec que fins ara no havia analitzat amb detall l’ambient que vivim cada dimecres i cada dijous a l’espai de seminari i trobo que és un aspecte molt important per tenir en compte i valorar la gran aportació d’aquesta franja a la universitat. No obstant, cal dir que ara que ens trobem agust cal ser conscients que al tornar del Nadal o, millor dit, al tornar dels exàmens haurem d’aprendre a treballar amb un altre grup conduit per un nou tutor/a.

Ara ja toca centrar-nos en el contingut treballat aquesta setmana. Dimecres la lectura en veu alta va ser liderada pel Robert amb un llibre titulat I no parava de ploure, seguit per la Laia que, com la Vanessa, va fer servir un dels llibres del Jorge Bucay. M’agradaria afegir que mai he llegit res d’aquest autor però que tant a les classes de seminari com les de CO0ED sovint s’ha fet servir la seva obra com a instrument, fet que m’ha apropat mínimament a la seva obra.
La segona part d’aquesta classe es va destinar a finalitzar els comentaris sobre les visites de les escoles realitzades el passat 17 de novembre i, iniciar els comentaris sobre les visites que vàren tenir lloc el passat 19 de novembre. Les escoles de dijous, dia 19, totes mostren unes característiques molt concretes que les fan especials i dignes de simbolitzar un referent pel que fa a models educatius.

Dijous va començar amb dues lectures noves que en aquest cas tenien com a lectors principals a la Georgina, amb el llibre No hem pots dir adéu” i el Nacho, amb la lectura El jove Lenon. Cal destacar que han estat dues lectures molt correctes i, per tant la valoració ha estat molt positiva en els dos cassos. Cal destacar també, el moment simpàtic que ha despertat la introducció del Nacho que ha provocat més d’un riure que ha propiciat una aturada de l’activitat.

Després d’una llarga estona de parlar sobre diferents aspectes que ens amoïnen: exàmens, avaluacions... ha tingut lloc l’apartat de l’actualitat educativa-. En aquesta ocasió el Robert i jo hem presentat el recull de premsa que hem elaborat durant aquesta darrera setmana i hem comentat l’article de el Periódico que hem triat per aprofundir en el tema. Penso que l’article era força interessant i esmentava dades molt importants. Durant aquesta setmana de consulta a diferents diaris ens hem adonat que no hi havia gaire informació sobre educació durant aquest dies, fet que es pot contrastar amb altres èpoques en les quals o encara es parlava menys d’educació a la premsa o si parlava molt.